També amb el “PSC”. No ho diuen els socialistes, ho diu el president d’Omnium Cultural, Jordi Cuixart. Completament d’acord amb l’expressió: “el diàleg és la solució”.
Diàleg és un mot, una paraula, un titular que impregna, solució als problemes, satisfacció als adversaris, tranquil·litat als ponents. I en aquest cas concret de Catalunya, és l’imprescindible, necessari, utilitari”camí” cap a una solució que hi té de ser”.
També amb el PSC, és a dir, no només amb o entre els partits independentistes (Pedcat, Erc, Cup), també amb el Psc. Partit dels Socialistes de Catalunya. Partit històric de Catalunya, moderat, seriós, municipalista, de centre-esquerra, i de tarannà talment conciliador i dialogant.
Ja és hora, doncs, que els catalans i les catalanes, Catalunya com a país, comenci de veritat, sense excuses, aquest llarg camí, esperançador, per tal de poder aconseguir, més autogovern, més autoestima. No més entrebancs, traves, governants actuals.
Catalunya, país de independentistes i no independentistes, ha de ser vista des de l’exterior, amb bons ulls, sense rancúnia. Hem de ser el que som, intel·ligents, treballadors, sensats, complaents. Catalunya, pal de paller, capdavantera en molts desenllaços importants. Dintre Espanya, peça fonamental, essencial, crucial. Com a autonomia, comunitat competent, clau, decisòria en molts aspectes.
I tot això es té de fer amb el PSC. Deixem-nos de romanços, picabaralles entre els partits. La unió fa la força. Hem d’anar tots a una, per demostrar i fer veure que som un gran país.
