Hi ha una dita que diu: “Com el Penedès no hi ha res”. I en aquí i des de aquí, dic que El Penedès (Alt i Baix), ha d’estar ben tractat i resguardat.
Entrant en matèria, ens adintrem en un tema actualment candent, com és “la verema”. Les empreses de cava, volen un raïm de qualitat per fer un bon cava i tenir una venta generosa. També una quantitat acceptable per a poder estendre’s en el mercat i països del continent.
Enguany, però, un factor i un component per els pagesos, importantíssim, ha entrat en escena, “el preu del raïm”. Els mitjans de comunicació, la premsa, s’ha fet ressò de la noticia, la qual ha anat explanant en el llarg del territori.
Els penedesencs, la majoria, depenem i vivim de tot aquest conjunt, conglomerat, assortit de varietats, que engloba el cava. Empreses, industries de maquinaria variada, d’oci, de manteniment, d’events; directa o indirectament estan i van supeditades a l’evolució d’aquest producte.
Però enguany, les grans empreses (Freixenet i Codorniu), s’han deslligat de la política de preus, respecte al conjunt de les altres empreses. Fet aquest, que enarbolat als viticultors. Les diferents organitzacions, entitats, institucions d’aquest col·lectiu s’han unit per fer front a un problema seriós, que requereix de una solució pactada entre ambdues parts. El Penedès ha de continuar sent un referent principal del nostre país, Catalunya.
