Opinió

Necessitat, que és el sentiment de manca que experimenta un organisme i que activa el seu desig d'obtenir allò que li falta. La necessitat pot ser física (gana, set) o psicològica, objectiva o subjectiva.

Com actualment passa en els secans de Catalunya, i molt especialment en el Penedès respecte de la manca d’aigua, de la important sequera que es pateix des de fa anys, que ha esdevingut critica per la pervivència del sector vitivinícola de la zona.

Oportunitat, és una mesura utilitzada en l'àmbit de l'estadística i altres àmbits de la ciència per representar la versemblança que un succés tingui lloc, succeeixi.

Llegeix més...

La meritocràcia és la forma d'escollir a algú o valorar-ho per les seves pròpies accions i trajectòria. Actualment, els referents de la societat semblen ser escollits o destacats precisament per qui genera controvèrsia o fins i tot per cridar més l'atenció.

Per aquest motiu, hem de guanyar el protagonisme i fer un ús més responsable de les tecnologies i promoure el respecte. Mereixen molts dels agents que veiem sovint als mitjans aquest protagonisme? La gent té el prou esperit crític per a tenir un pensament conscient del que veuen?

Llegeix més...

Estem en el moment de la tecnologia, no és l’únic, al llarg de la història hi ha hagut d’altres, sempre aportant novetat i refermant coses, mètodes, sistemes anteriors a la darrera onada tecnològica.

Les comunicacions són tan ràpides, extenses i globals que a primer cop d’ull sembla que arribin a tothom arreu immediatament, i la quotidianitat, el dia a dia ens mostra que no és així, arriben on hi ha algú disposat a tenir un receptor engegat per rebre el senyal informativa corresponent.

Llegeix més...

Moltes vegades m'he preguntat i em pregunto, perquè hi ha coses que es poden fer i altres que no?, i no em refereixo a coses legals o il·legal, immorals o no, simplement focalitzo la meva pregunta vers frases, que volen ésser sentències, que repetidament s'escolten des de determinats estaments.

Llegeix més...

Quan vaig fer 14 anys i vaig acabar l’EGB, companys de classe van decidir no estudiar més i posar-se a fer d’aprenents d’oficis diversos. Quasi bé 50 anys desprès puc donar testimoni de que la gran majoria d’aquests companys han gaudit d’una vida laboral plena i una economia més que estable. Una part d’aquests aprenents es van convertir en emprenedors i van fer empresa.

Llegeix més...