Anem soles pel món... V. Woolf

Darrerament estic en la línia de desmarcar-me una mica del concepte actualitat, tot i que penso que els clàssics del s.XX són molt i molt propers, i us proposo endinsar-vos en la veu d’aquest immens text que és, Una cambra pròpia, que trobareu bellament editat a La Temerària, i encara més bella i rigorosament traduït per Helena Valentí.

Llegeix més...

Allà on parla un gran home...els petits han de callar. FX Kappus.

Avui em desmarco una mica del concepte actualitat, tot i que penso que els clàssics del s. XX encara ens queden molt i molt propers, i us proposo recuperar la veu d’aquest immens poeta que és Rainer Maria Rilke, i llegir  aquest llibre que edita les edicions de la ela geminada, aquesta editorial que ens ofereix petites meravelles com aquesta. En aquí hi trobareu la base del que és la poesia de RMR.

Llegeix més...

L’onzena edició de Gent Normal, de Sally Rooney, és el llibre que us proposo, ara que ve de gust llegir sota el paraigua a la platja, o sota la capçada d’un arbre mentre gaudim de la fresca. L’obra és un relat jove, fresc, relaxant i encalçador, per passar les calors de l’estiu.

Llegeix més...

...un instint de preguntar, d’imaginar, d’ordenar...

El darrer llibre de David Madueño, ha estat publicat a Papers de Versàlia, dins de la col·lecció Zona Blanca 18.

El poemari està estructurat en dues parts: Cua de Foc, que dóna títol al llibre, i Raval de dins, que consta de 3 parts: Acadèmia, Ambulatori i Extramurs. Títols suggerents que ens endinsen en la poètica de David Madueño, poeta de Sabadell, guanyador de diversos premis de poesia i autor de diferents reculls de poemes, com ara Els murs incerts (2015), Osques (2017), però avui ens ocupa Cua de foc, el seu darrer poemari. 

Llegeix més...

...la nit també sabia que nosaltres havíem perdut la guerra...

La lectura del premi Carles Riba 2021, editat a Proa aquest any 2022, que ha escrit AVF, poeta consolidat, reconegut, nascut a Santanyí i a qui l’avala una llarga trajectòria poètica, és una delícia que hem de descobrir. Jo diria que es mereixia de fa temps aquest premi Carles Riba. Finalment tot arriba.

Estem davant d’un llibre, Si entra boira no tendré on anar, que està a la frontera del poema en prosa, i per tant no té rima, però sí musicalitat, i una impactant força lírica. Voldria destacar que en dos poemes que només tenen tres o quatre versos, la intensitat poètica embolcalla el lector i l’arrossega vers un mar d’emocions que no són fàcils de descriure. Cal un bon ofici al darrera. Un poema és el que conté el títol del llibre i l’altre quasi tanca l’obra: Me n’he d’anar. Massa aldarull, massa nit, massa algoritmes...

Llegeix més...