LLIBRE DE REVELACIONS de Laia Llobera

    L’HOME PERDUT EN EL LABERINT DEL SEU MITE.

    Llobera, és una jove escriptora, que ha publicat poesia, narrativa i també traducció. És doctora en Llengua i Literatura catalanes. Compta amb més de quatre llibres de poesia publicats i ha estat traduïda a l’anglès i l’italià. Ha guanyat diversos premis dels quals destaco el Premi Alella a Maria Oleart i el Premi Pare Colom d’Inca.

    Avui parlarem de la 2a edició de la darrera obra poètica, Llibre de revelacions, publicat a La Breu edicions, que compta amb un pròleg de Tònia Passola, on mostra la seva mirada poètica personal.

    L’obra està estructurada en cinc parts: alum, una pedra, llibre de revelacions-que dona títol al llibre-, guarden els segles, i temple, en total 47 poemes. Cada part està precedida de cites de diferents autors, entre ells la prologuista però també Ll. Solà, o la poeta i aquarel·lista rossellonesa S. Gay, el filòsof R. Callois, les poetes M. Zambrano o J.Bel. Tot referents relativament actuals, però crec que és especialment reveladora la cita de la poeta mística Lal Ded, del segle XIV. Veiem-ho!

     

    L’autora ens ofereix un bell itinerari pels elements claus de la natura, que van tresquejant els versos, com fan les abelles anant i venint del rusc. Aquest passeig exterior, es mou per un espai recurrent que és el bosc, carregat de simbologia i de màgia,

    parlen els arbres entre ells,

    ens diu. Dins d’aquest imaginari prenen protagonisme l’escorça, la baia, l’ocell –de plomes i de vol-..., però no us penseu que es tracta de panteisme.

    El món màgic del bosc,

    remor d’arbres, el vent i els rostres invisibles...

    t’omple de frisança, i de respecte, en sentir presències que no veus però que tu lector captes a través de l’autora.

    La Boira, un altre element inquietant, embolcallador, protector, generador d’aquesta invisibilitat teva, però també dels altres, esdevé la imatge d’un camí vers el més ancestral.

     

    Lligat al bosc apareix la terra,

    una vall virtual originària,

    amb la qual l’autora, amb un to mític ens recorda que primer vam ser fang, després va venir l’alè i amb ell l’esperit. Aquesta unió constant entre el tangible i l’intangible omple de bellesa, equilibri i harmonia el llibre.

    I mentre llegim, el vent, s’esquitlla per les escletxes dels versos de manera de nou inquietant,

    el vent, llebeig de tot enigma

    Amb la terra, la presència constant de la pedra, símbol de la duresa, però també de l’adaptabilitat, ja que l’aigua la va amollant a la seva manera junt amb el pas implacable del temps.

    L’aigua, també omnipresent, com a font, com aljub, com un roc de glaç, com una deu, com un gorg,

    és l’aigua que sap llegir les fonts. 

    I amb l’aigua, la barca, ran de mar i una picada d’ullet a Joanot Martorell en el joc de paraules ran de mar...nostre amar ( juga com ho fa Tirant en conèixer Carmesina en la mar i l’amar).   

    Encara l’aigua, amb la presència de les dones d’aigua, en la gorga, i la dona bruixa en el conjur. Tot en la immensitat del bosc, on hi va creuant l’aigua, el foc, el vent, com elements d’un mapa que ens és proper, i que és entapissat d’herbei, de fulles, d’arbres i de flors:

    la saviesa de les flors/ la violència de les ones

     

    En aquest mapa d’espai i d’elements clau, hi hem de tenir ben present el pas del temps, sovint marcat per dos moments claus: el dia i la nit.

    És un temps expressat amb belles metàfores de l’alba i el crepuscle,

    silenci de les albes,

    o bé,

    nit estelada, càntic antic, ...antic foc  

    i també

    les fulles dels segles em germinen a les mans

    ...nuesa d’instant.

    O bé

    els meus segles,

    conscient que té un temps finit, o bé

    guarden els segles,

    que és el títol d’una de les parts del llibre. Fixeu-vos doncs com es val sovint del terme segles per parlar del temps, donant al concepte un aire de profunditat, d’eternitat.

     

    No hem d’oblidar l’ésser que viatja pel laberint de la vida, seguint-ne dubtós els diferents camins que se li presenten:

    camins... a la sàlvia dels teus arbres...

    on els versos esdevenen la guia el missatge del camí, i són:

    la memòria del propi trajecte.

    Parlem d’un poema riu, doncs? Parlem d’un camí exterior que ens mena a un camí interior que a la vegada transcendeix la vida?

    Crec que sí, i que la paraula, esdevé clau, profètica, llum, per expressar l’inexpressable.

     

    L’univers, també és present en l’obra. Sembla que l’autora evoqui un correlat entre el planeta terra i la unió que l’empeny vers el transcendent, com una mena de viatge místic vers ella, i la seva poesia, com un pont d’unió entre els dos mons.

    La presència constant de l’infinit, immutable, el paradís de substància infranquejable, aporten una mirada, que contempla amb ulls humans allò que voldríem entendre de l’espiritualitat.

    L’infinit, incessant/conjunció.

    L’etern que s’oposa al que és finit. I com una remor, als éssers més místics, més tocats per la llum, (il·luminats), se’ls dona la paraula.

    És per l’autora, la paraula, la poesia, la pròpia il·luminació? És l’entrada al propi misticisme, a la pròpia espiritualitat? Jo crec que en part l’autora és val de la paraula i el vers per entrar-hi, com si fos aigua que es filtra en aquest baluard d’eternitat.

    I a través de l’infinit es valora i es convoca la bellesa, del que l’envolta, al costat de la bellesa dels seus versos:

    La bellesa embriagada,

    la bellesa que es diu dia

    la bellesa que s’acreix,

    la bellesa que ens convoca/ inundant el fracàs.

     

    Quan el lector arriba a la tercera part del llibre de revelacions que dona títol a l’obra, troba en l’encapçalament una cita de Lal Ded, això ens fa sospitar que entrarem en un terreny més esotèric, més profund, més interior i més proper a l’esperit.

    Ho farem des d’una visió més contemplativa, més mística,... que ens porta a la recerca de la veritat del ser, i també a l’anhel de voler indagar cap on ens dirigeix aquesta part més irracional:

    l’ànima té cos de paraula,

    diu l’autora.

    Potser ella, en els seus poemes, trobarà això que cerca a través de la paraula, que crec que per a ella esdevé l’alè de la seva existència, la manera d’expressar la vivència interior.

     

    A les dues darreres parts ens acosta l’amor i la sexualitat,  la descoberta de l’altre i llavors les mans, que han anat recorrent el poemari, ara i aquí, esdevindran protagonistes junt amb la pell d’aquest:

     

    amor senzill d’estam, amor de cimalt -evocant la Victor Català-, amor de terres enllà, amor d’embriaguesa, amor de marges...

     

    I ara, al costat, la naturalesa bategant, i l’espera de la presència de l’altre, llavors

    grana la vida,

    i en mig del bosc,

    els cossos

    que es naveguen tan ardents

    i uns versos deliciosos com:

    venien del jardí de les cent roses

    vestits de reïna i de tardor

    segellen amb una bellesa exquisida el miracle d’amar.

     

    Tot això reforçat amb un escriure que es val de repeticions i d’anàfores, jocs de paraules, com darga i sarga, i les al·literacions que posen música a l’espiritualitat, a l’enigma de l’univers tan resseguit per les paraules dels seus versos.

    Els poemes son breus, de vegades de tres versos, o de dos. El vers és curt, dens, intens.

    L’obra s’escriu sempre en present i la majoria de verbs en primera persona del singular, elidint el “jo” poètic, però aquest hi respira. Alguna vegada usa l’imperatiu per donar una ordre al lector:

    No oblidis...la saviesa de les flors

    la violència de les ones...l’aire que respira...

    No hi ha signes de puntuació, i hi senyoreja l’absència de majúscules, només la primigènia forma del significant, que res no et distregui del significat.

     

    Per acabar, remarcar que la força de la seva poètica rau en el conjur de la paraula i de l’ànima, en la cerca de la vida primigènia, -com una pira funerària, símbol del retorn als ancestres-,  en la troballa del vell arbre sapiencial, en la presència d’un buit que ho omple tot de sagrat, de bellesa abissal, de set de paraula, de desig poètic, de foc de la lletra,... d’una lírica, la de la Laia, que ho amara tot de veritat cercada en les pedres, en els magmes i els renís, en els boscos, i en les paraules. I tot impregnat d’una bellesa colpidora.

    L'Atlàntida de Jacint Verdaguer
    L'Atlàntida de Jacint Verdaguer

    Aquest poema èpic té deu cants, una introducció i una conclusió. Narra l'enfonsament dels atlants. J.V. hi va treballar durant anys. L'obra implica, que la poesia catalana recupera la nostra lle [ ... ]

    Llegir més
    El malalt imaginari de Molière
    El malalt imaginari de Molière

    Celebrem els 400 anys del naixement de Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière. El malalt imaginari va ser la seva darrera obra. Ell ja estava malalt i va morir mentre la interpretava. E [ ... ]

    Llegir més
    L'Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol
    L'Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol

    Parlo de la novel·la, que és un clàssic i un bon exemple del Modernisme costumista. SR utilitza la tècnica de l'auca per fragmentar la narració en diferents episodis, on explica la trajectòria [ ... ]

    Llegir més
    Nosaltres els Valencians de Joan Fuster
    Nosaltres els Valencians de Joan Fuster

    Celebrem els 100 anys del naixement i els 30 de la mort de J. Fuster. Amb aquest assaig emblemàtic dona un nou enfonc al País Valencià, proposant-ne una reconstrucció dins del marc dels territor [ ... ]

    Llegir més
    Cantates, Fugues i Colls de la Baralla de Guillem Viladot
    Cantates, Fugues i Colls de la Baralla de Guillem Viladot

    Hem de llegir GV, artista total, per posar al lloc que es mereix la poètica, l'art, l'escultura, el poema visual, etc., d'aquest genial autor. Ara Pagès editors presenta aquest llibre que l'autor  [ ... ]

    Llegir més


    Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu !

    Els dibuixants Carlos Azagra i Encarna Revuelta seran aquesta tarda a Vilafranca per signar còmics
    Els dibuixants Carlos Azagra i Encarna Revuelta seran aquesta tarda a Vilafranca per signar còmics

    Foto: Salón del Cómic de Zaragoza Carlos Azagra, creador i dibuixant dels personatges de PGB "Pedro Pico y Pico Vena" i de les revistes El Jueves i Makoki, entre altres, i la colorista Encarna R [ ... ]

    Llegir més
    Crema el quadre elèctric d’una empresa de pinsos dels Monjos
    Crema el quadre elèctric d’una empresa de pinsos dels Monjos

    Aquest matí  s’ha produït un incendi a un quadre elèctric de la sala de distribució d’una empresa de pinsos ubicada a l’avinguda Pla de l’estació de Santa Margarida i els Monjos.

    Llegir més
    Bandau estrenarà divendres una nova cançó, 'Finals d'agost', que parla sobre la Festa Major de Vilaf...
    Bandau estrenarà divendres una nova cançó, 'Finals d'agost', que parla sobre la Festa Major de Vilafranca

    El grup penedesenc Bandau estrenarà aquest divendres una cançó titulada Finals d'agost. En aquesta nova peça el grup parla sobre la Festa Major de Vilafranca i les experiències de tots aquells  [ ... ]

    Llegir més

    El Cargol 1.206-1.207

    Penedès Guia

    Cellers de la DO Penedès

    El Santoral de la setmana

    Dijous dia 4
    Joan-Maria, Perpètua

    Divendres dia 5
    M.D. de les Neus, Osvald, Afra

    Dissabte dia 6
    Just, Pastor, Hormisdes

    Diumenge dia 7
    Sixt II, Gaietà, Albert

    Dilluns dia 8
    Domènec, Ciríac

    Dimarts dia 9
    Domicià, Romà, Esteve

    Dimecres dia 10
    Llorenç, Deodat, Astèria

    Dijous dia 11
    Clara, Tiburci, Susanna

    Divendres dia 12
    Herculà, Hilària

    Dissabte dia 13
    Poncià, Hipòlit, Cassià, Aurora

    Diumenge dia 14
    Maximilià-Maria, Eusebi, Anastàsia

    Dilluns dia 15
    Assumpció de Maria

    Dimarts dia 16
    Esteve d’Hongria, Roc, Serena

    Dimecres dia 17
    Jacint, Beatriu, Eusebi

    Dijous dia 18
    Agapit, Helena

    Divendres dia 19
    Magí, Lluís d’Anjou

    Dissabte dia 20
    Bernat, Cristòfor, Samuel

    Diumenge dia 21
    Pius, Privat, Ciríaca

    Dilluns dia 22
    Timoteu

    Dimarts dia 23
    Rosa de Lima, Felip Benici

    Dimecres dia 24
    Bartomeu, Enília, Àurea

    Subscriu-te al nostres butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu o si ho prefereix un correu setmanal amb totes les notícies.

    REDACCIÓ 

      93 890 00 11 (Ext.01)
    Olga Aibar
    (Redactora en cap)
     
    redaccio@ elcargol.com
    Lorena del Amor
    (Redactora) 
     penedes
    @ elcargol.com

    GESTIÓ COMERCIAL 

     93 890 00 11 (Ext. 02)
    Montse Calzado:

     692 189 896  comercial@ elcargol.com
    Xavier Vallès:
     675 649 413  xavier@ elcargol.com

    DISSENY I MAQUETACIÓ 

     93 890 00 11 (Ext. 03)
    Abdelghafour Eddalai
     93 890 00 11 (Ext. 05)
     publicitat
    @ elcargol.com
     elcargol@ elcargol.com