Avui parlem d’una nova etapa de PMB, escriptor d’una obra considerable de Literatura Infantil i Juvenil, però també professor, lingüista, articulista, crític, pedagog, i ara ens ha sorprès en la versió de poeta que de ben segur porta a dins des de fa molt de temps, perquè aquesta tendresa poètica, ja es respira en la seva obra anterior.

Aquesta entrada en el món de la poesia es fa per la porta gran, ja que Taroda. Haikus de les quatre estacions- com bé indica el títol és un llibre d’haikus, cosa poèticament i mètrica no gens fàcil.

Més coses encara ens sorprenen de PMB: aquest cop ha publicat el llibre en català i castellà alhora, i ha tingut un bon èxit de venda en ambdues versions.

El llibre és fruit de les seves llargues estades a Taroda, prop de Sòria, i el coneixement profund de l’espai li ha inspirat aquest petit, tendre i bell llibre que us recomano.

L’Haiku prové de la literatura japonesa, però a la literatura catalana en tenim grans antecedents com: Garcés, Salvat, Alcover, Comadira, Abelló, Raspall, o la Felícia Fuster de qui enguany celebrem el centenari del naixement, només per citar-ne alguns.

 En el pròleg de la versió catalana, Montserrat Morera, en fa una deliciosa explicació del gènere, dels seus orígens i de com això lliga amb la versió que ens n’ofereix PMB. També cita Bashô, que es va formar en la doctrina de Confuci i diu: haiku és simplement allò que està passant en aquest lloc i en aquest moment, i estic d’acord amb ella, que el llibre de PMB respon, entre d’altres coses, a aquesta breu i profunda definició.

Però encara he de dir-vos que el llibre és suau i bellament il·lustrat per la jove Inma Sancho Gallego, tarodenca de fet, que amb la destresa de les seves línies de traç delicat, mostra l’esperit que el Pere ha anat posant en els poemes i a la vegada l’ànima amb què s’ha anat construint la seva Taroda sota l’atenta mirada de tots dos. Un bell tàndem poètic-il·lustratiu que no us deixarà indiferents i que ha editat amb cura la vilafranquina editorial Andana.

I seguim, Taroda és un periple per les 4 estacions, i la intensitat del pas del temps és molt ben reflectida en la brevetat dels versos,  però no només, ja que com diu Cèsar Millan, en el seu pròleg des de Castella, també se’n desprèn la força del color:  el cromatisme del pas del temps en la natura, que va acolorint els versos, i Taroda s’omple de llums diverses, com les estacions de l’any a la manera dels quadres del pintor neerlandès Jan Vermeer van Harlem (1628-1691), gran paisatgista de l’època.

La natura pròpiament hi és ben representada també quan s’omple d’animalons i flors que són propis del seu imaginari de la LIJ. Trobem criatures tan belles com les cuques de llum, les sargantanes, les papallones, les orenetes..., que retrobem també en els seus contes, d’una banda, i de l’altra, l’espiritualitat que es respira en la seva manera de dir les coses i en l’anàlisi de la natura que es desprèn dels seus versos.

El  Pere ha captat molt bé l’essència d’allò que és i d’allò que ja no hi és,  però que és present en el silenci de les cases, en la presència de les pedres, en la indiferència de l’aranya que va teixint amagada en les cases desertes. 

El lector/a respira un passat, un ambient, una vida que ha deixat de ser, com passa en molts pobles del nostre entorn. I al costat d’això esclaten altre cop en els estius plens de quitxalla que corren amb bicicleta amunt i avall i omplen de vida Taroda amb els seus crits i rialles.

Sap fer-nos arribar dues versions de vida que es fonen i s’integren en la natura, que és una gran marcadora del pas del temps. Estiu contraposat a l’hivern, presència i absència dels qui hi són i dels qui en van marxar.

La pressió per viure a la ciutat ens ha fet perdre l’encís de la vida al poble, la tranquil·litat, el coneixement de la gent que hi viu, el bon veïnatge: Hi ha quatre vells al poble./ Cap no fa llenya.  Els vells, els infants, l’estima per les cases i els carrers que conformen el paisatge dels seus versos esdevenen testimoni de les diferents versions que ens va oferint de Taroda. Però també hi són ben vius els voltants del poble, els camps, les muntanyes- Tu b/vell Montcayo... o bé, Els alts pollancres..., els camps que germinen..., el sol de migdia..., Al cel hi ha Venus..., etc.

No voldria anar acabant sense dir-vos de la força visual dels seus haikus; llegir-los és veure el que l’autor et vol fer arribar, però no només la imatge, sinó també la força del que és intangible, però que es fa present en els mots i en el silenci que es respira.

El missatge concentrat, que li ve donat per la breu estrofa escollida, el haiku, espavila el lector, que ha de copsar el que està escrit i el tot més profund dit entre versos, enllà de les paraules.

Un llibre, doncs, que ajunta la filosofia d’Orient, amb la sensibilitat del poeta i fan de Taroda una obra arrelada a la terra, poètica, encisadora, versemblant, transcendent, i propera, que us cal descobrir.