SÍNTESI de Mireia Farriols

     

    Degoten els segons d’un temps harmònic...

    L’editorial Ònix ens ofereix aquest nou llibre de Mireia Farriols, poeta i Doctora en Bioquímica, que conjuga amb destresa la poesia i la ciència, els dos eixos vitals de la seva existència i que s’entrecreuen en la seva obra.

    Aquest darrer poemari consta d’un pròleg entranyable i d’un elevat to poètic de Marta Pérez Sierra.

    El llibre pròpiament està estructurat en tres parts. La primera que consta d’un poema introductori i vint poemes, la segona de quaranta i la tercera de tres poemes a la manera d’un epíleg.

    Som davant d’una poeta que encara sense por els grans eixos de la vida. En llegir-la entrareu en un món on el pas del temps, el transcurs dels anys i el destí teixiran aquesta xarxa de proximitat que impregna els  versos.

    Tot això ens arriba a través de la presència del cos, que també per ella és un reflex del pas del temps i de manera especial les mans que, malgrat que signifiquen l’acció, la donació, la tasca manual, etc., per la Mireia juguen un paper important en el fil conductor de l’obra: el pas del temps.

     

    Les mans

    de taques a la pell

    rugoses, seques, àcides,

    sense res en què pensar

    agafen la vida curta.

     

    La Mireia desenvolupa al llarg de l’obra aquest llenguatge simbòlic que obliga al lector a estar sempre alerta.

    A mesura que anem avançant veiem la vida adolorida de vegades per l’absència, de vegades per l’enyorament,

     

    S’enfonsa l’enyor sota la taula...

     

    de qui estima, però això s’embelleix amb la presència de les coses senzilles que omplen de vida, com la

     

    Seda d’un mocador que regalima.

     

    Sap contrastar doncs, amb elegància, els grans temes del llibre amb les coses properes que l’envolten, i sovint ho fa amb ressons de lèxic proper al seu ofici.

    A la segona part del llibre es mantenen els grans temes de la primera però s’obre un nou ventall que va seguint el joc del cos.

    Un element destacable és la presència dels ulls, de l’iris en força poemes. No podem deixar passar l’alta simbologia d’aquesta part del cos lligada a la clarividència i a l’acció, que ens arrossega a través d’una poesia intel·ligent vers la comprensió d’un entramat ple de sinceritat i d’humanitat. Cos i esperit, ment i sentiment formen doncs el corpus poètic que va construint el llibre:

     

    El lent batec de l’ànima

    s’ha perdut en el revolt

    de la canonada oberta.

     

    A la primera part la natura ja ha fet acte de presència però en aquesta segona  es val d’elements concrets per reforçar la temàtica principal, com ara el vent: aire, alè, força, vida, que es respira en els mots. També alguns poemes se’ns fan propers amb objectes com la brúixola que sembla que ha de marcar el camí a seguir, que ha d’acompanyar-nos vers el futur, des d’on se’ns ofereix sovint el sentiment de l’enyor:

     

    Se’m trenca la veu

    si penso els verbs

    per recordar-te...

     

    Sempre però amb la presència del fil del pas del temps, amb les estacions de l’any,

     

    la maula primavera,

     

    i al costat la força de la passió, la tendresa de la sexualitat, el desig d’arrapar-nos a la vida embolcallant-nos de vànoves i llençols,

     

    ...tardes opalescents

    quan s’escampen

    pels llençols

    en moviment.

     

    que sovint es vinculen a la sexualitat, a la passió, però també a la solitud i a la por de la nit.

    I la nit i el dia, dues antítesis per excel·lència, recorren l’obra i s’acompanyen en alguns poemes de la presència màgica de la lluna, i la presència de l’altre es fa present en el record.

    Per fer realitat aquest imaginari es val d’un vers sovint curt, especialment a  mesura que l’obra avança, de vegades versos de tres i quatre síl·labes o d’estrofes curtes de tres i quatre versos, i arriba a fer alguns poemes només amb dístics sense rima. Això ens porta a una poesia més críptica però que tot i així fa que el lector hi trobi un to quotidià, proper, potser generat o facilitat per la mètrica que ha escollit, ja que en alguns aspectes, com la brevetat del vers, és propera a la musicalitat de la poesia popular.

    Així doncs Síntesi és, com indica el seu títol, una síntesi de sentiments i de reflexions que amaren el lector d’una poètica intel·ligent i profunda i a la vegada intensament sentida i propera, amb una temàtica eterna que la fa profundament harmònica i humana .

    Anna Ruiz Mestres

    Rius - Mones


    Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu !

     

     

     

     

     

    El Cargol 1.290

    Penedès Guia

    El Santoral de la setmana

    Dimecres dia 27
    Alexandre, Rupert, Lídia

    Dijous dia 28
    Guntram, Sixt, Doroteu

    Divendres dia 29
    Ciril, Eustaci, Beatriu

    Dissabte dia 30
    Pere Regalat, Quirí, Règul, Clímac

    Diumenge dia 31
    Benjamí, Amós

    Dilluns dia 1
    Venanci, Hug, Teodora

    Dimarts dia 2
    Francesc de Pàola, Maria Egipcíaca

    Dimecres dia 3
    Ricard, Maria, Nicetas

     

    Subscriu-te al nostres butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu o si ho prefereix un correu setmanal amb totes les notícies.

    REDACCIÓ 

     93 890 00 11 (Ext.01)
    691 484 842

    Olga Aibar
    (Redactora en cap)
    redaccio@ elcargol.com

    Lorena Del Amor
    (Redactora) 
    penedes
    @ elcargol.com

    GESTIÓ COMERCIAL 

    93 890 00 11 (Ext. 02)

    Montse Calzado
    692 189 896
    comercial@ elcargol.com

    Noelia García
    625 414 156
    comercial2@ elcargol.com

    DISSENY I MAQUETACIÓ 

    93 890 00 11 (Ext. 03)

    Abdelghafour Eddalai
    publicitat
    @ elcargol.com
    elcargol
    @ elcargol.com