La vida és fum en dansa. MME
Aures és el darrer llibre de MME publicat a l’eclèctica bromera. Es tracta d’un recull de contes estructurat en tres parts, amb una bella coberta de Carles Barrios.
El llibre comença amb una cita de W. Benjamin, on l’ombra de la branca projectada sobre algú, que reposa, li fa dir: ...respirar l’aura d’aquelles muntanyes, d’aquella branca.
Mentre anem recorrent el llibre anirem respirant diferents aures: marines, de muntanya, humanes, de vida i de mort... que van cobrint els contes d’un ventet suau que els amara d’humanitat, de tendresa, de duresa, fent versemblants com la vida mateixa les històries que van teixint el llibre.
Totes les narracions es despleguen com un mocador de pashmina que obre i tanca els relats del llibre, i els embolcalla amb la calidesa i la suavitat del caixmir que els trena.
Si coneixeu l’autora, sabreu que es mou amb destresa pels espais de les ciutats. En aquí els records del Raval també van teixint el decorat dels seus contes, però no només. Ara ens porta al Maresme, a l’olor de mar que l’aura marina fa arribar a la finestra, al Garraf, a Sitges, al Penedès ... i als espais interiors de les cases que tenen tanta vida, i que els pinta amb els nius de les orenetes a les golfes, o amb la força d’una biga que ha vist passar el temps en els diferents habitants i les diferents reformes de la casa, i ha esdevingut el pal de paller de moltes històries i de la història silenciada.
Els personatges propers, estan al servei de les relacions humanes que ens vol fer arribar. A voltes juguen amb el lector i els troba en més d’un conte, així els relats es van creuant entre sí formant un recull contundent de bellesa i d’amargues històries.
Els temes dels contes tenen una aura humana enganxada a la pell de les paraules. Les dones, en un sentit ampli, ens aboquen a temes com l’ablació, la por d’anar soles a la nit (les agulles a la solapa de l’abric per si calia clavar-les a algun desvergonyit). Les dones literàries com Anna Frank, símbol de la barbàrie contra el poble jueu, i les dones de carn i ossos de les narracions, ens parlen de les atrocitats del nostre segle, on dones i nens moren a la Mediterrània. I davant de la duresa de la vida que els espera s’obre l’esperança de la maternitat, de les maternitats en parelles del mateix sexe, de l’erotisme de la tendresa (núvols i pluja a cor que vols), al costat de les malalties, el suïcidi, o la reivindicació del plaer d’escriure, juntament amb l’esfondrament de valors que ha promogut el capitalisme, que ens pren els pisos i la terra que ens alimenta, les guerres i els refugiats, l’atemptat de les Rambles, el crim globalitzat... En fi, un devessall de reflexions sobre el món que ens ha precedit, del qual sembla que no n’haguem après res, i del present macabre que vivim.
I tot això escrit amb un nivell de llenguatge que trobem a faltar en escrits actuals. La bellesa de la llengua que fa servir, la rigorositat gramatical i sintàctica, ens fa retrobar amb un lèxic que se’ns perd, o amb frases amarades de poesia (corria un garbí amb olor d’estiu... el mar és un llençol de seda). La presencià de la música és important en l’obra, ja sigui en la cançó popular, ja sigui en la música clàssica, (sembla que les notes s’escapin del Liceu i s’escampin pels espais propers de Barcelona).
El domini i la bellesa de les comparacions (espavilat com una sargantana) és un punt fort de l’estil del llibre, que ens arrossega cap els refranys que s’han perdut en les escoles i els instituts, i per descomptat de la nostra parla, que cal recuperar... El llenguatge fresc, proper, col·loquial a voltes, ric d’onomatopeies fa més realistes els textos, juntament amb la presència constant de l’aura que va bufant suau en mig de les històries plenes de bellesa i de duresa alhora.
Tot plegat una lliçó magistral de naturalesa humana amb llums i ombres que ens han anat fent com som des dels orígens de la humanitat, fins els nostres dies. Una bon llibre per aquesta munió d’aspectes que us explico i que us ben asseguro que en gaudireu.
