L'Anna Raventós, veïna de l’Arboçar, nucli d’Avinyonet del Penedès, és musicoterapeuta i membre d’Slow Food Garraf-Penedès. Ha dissenyat i assessorat el projecte Escola amb projecte psicoeducatiu km0-Slow Food Education Network, amb el suport del Parc Agrari del Baix Llobregat, Can Girona de Sitges i de reconeguts cuiners defensors de productes de proximitat com Valentí Mongay, Ada Parellada o Sergi de Meià. El projecte s’ha implantat de forma pionera a una escola de Sitges i dues de Cornellà de Llobregat.
Quan vas començar en el món de la musicoteràpia?
Vaig començar com a mestre de música d’una escola de Barcelona. A la classe tenia un alumne amb paràlisi cerebral i em vaig adonar que, com a mestra, no tenia prou respostes, perquè era molt capaç de memoritzar cançons, però incapaç de memoritzar res a l’escola. Em van recomanar que provés la musicoteràpia i aleshores vaig veure que em faltaven coneixements de psicologia. Per això vaig cursar psicologia, després de fer el màster de musicoteràpia a Vitòria. Em vaig anar nodrint de tota l’experiència i aportacions de gent de tot el món, un fet que em va meravellar.
I com vas establir el lligam entre la musicoteràpia i els trastorns alimentaris?
Em van dir que hi havia un pic molt gran de transtorns alimentaris i vaig començar un projecte d’investigació en el doctorat de psicologia sobre com la música redueix l’ansietat en aquest tipus de transtorns. Més tard, per circumstàncies personals, vaig anar a viure al Bages i vaig veure que molta gent té un hort a casa, i que estan molt vinculats als productes de quilòmetre zero. Aleshores vaig assistir a la primera edició de la fira del tomàquet del Bages, el juliol del 2017, on van convidar a la Fundació Alícia a organitzar una conferència de Carlo Petrini, que és el fundador del moviment internacional Slow Food, que que va nèixer fa més de 30 anys a Itàlia. En escoltar-lo vaig veure que era el gran pedagog del segle.
Per quin motiu?
Perquè parlava de temes com la nova era de la transició ecològica, de la proximitat i el quilòmetre zero. La pandèmia ha fet que no poguéssim consumir tants productes de fora i que descobrim que, molt a prop nostre, hi ha productes molts bons, amb gust. Això em va fer pensar que a les escoles tenen menús que estan bé, amb productes ecològics, però no sempre de quilòmetre zero o d’alta qualitat.
Encara queda molt a fer en l’àmbit escolar?
Sí, com a futurs consumidors ens hem de posar les piles i començar des de la base. Jo porto molts anys treballant transtorns alimentaris, i no tot és salut mental, és també important el vincle físic amb l’hort, amb el que cultivem, com el cuinem i mengem. A les escoles s’ensenya molt la piràmide alimentària, què hem de menjar i què no, però falta la part pràctica i donar-li valor als aliments per poder exigir qualitat.
En què consistiria?
A Slow Food treballem la sensibilitat del gust i en evitar la petjada de carboni, per conservar la biodiversitat de cada zona. S’han deixat de cultivar moltíssimes fruites i hortalisses i s’han perdut molts conceptes que els nostres avis tenien clars, en favor del màrqueting. La producció a gran escala ha perjudicat el nostre paladar.
I vosaltres voleu lluitar per conservar els productes autòctons.
Ara estic treballant en xarxa a través del Departament d’Educació, Ambient i Agricultura de la Generalitat i amb Slow Food Internacional per poder coordinar tot el que estem fent a nivell d’educació, de gastronomia i de producció. La idea és com potenciar la gastronomia de la zona a través de l’arca del gust, i veure les hortalisses i fruites que s’han de recuperar perquè se n’ha reduït el consum. Busquem que a les escoles aquests productes es puguin plantar, i amb ajuda d’avis, els fem créixer i els portem al plat, a través dels cuiners que col·laboren. Per això estic dissenyant amb en Toni Ribas la formació per a mestres i famílies, i en l’àmbit hospitalari de transtorns alimentaris, un programa terapèutic que en breu s’implementarà.
Un projecte circular.
De fet, totes les assignatures escolars es poden viure holísticament, des de llengua, fent per exemple una recepta de cuina, fins a matemàtiques, quantificant tot el que tenim a l’hort. Així els alumnes veuen que el que estàs produint té persones al darrere que fan que funcioni. Tot té una història i és aquest el valor que hem de recuperar, el valor del producte, la consciència d’on ha vingut i la feina que ha suposat. Ens hem de regir per la temporalitat i l’estacionalitat dels productes per tal de poder-los gaudir i degustar-los en el seu millor moment.
Olga Aibar Toro