És un fet que ens trobem abocats a un canvi climàtic irreversible, si col·lectivament no fem un gir radical en les polítiques adreçades al creixement permanent. La UE ha dotat als estats membres de directrius per implementar la transició energètica i aconseguir els objectius de descarbonització i abandonament de la utilització de recursos fòssils. Introduint, entre d’altres, les Comunitats Energètiques Ciutadanes com una fórmula per implicar la ciutadania en la generació d'energia de forma descentralitzada, acostant la producció als llocs de consum i dimensionant-la a les necessitats reals de cada població.
Però aquí, la transició energètica, han optat per fer-la donant via oberta a les dinàmiques del lliure mercat i permetent que les empreses que conformen l'actual oligopoli energètic siguin les que comandin aquesta transició amb la construcció de grans parcs eòlics i fotovoltaics de generació elèctrica, i amb la distribució de la mateixa mitjançant línies aèries de molt alta tensió (MAT) que transcorren milers de quilòmetres envaint i malmetent el nostre territori. És el cas de l'anomenat Clúster Begues, que servirà per evacuar l'energia generada per 27 macroinstal·lacions fotovoltaiques i eòliques ubicades a les províncies de Saragossa i Terol i que, a través d'una gran estesa de línies MAT, travessen i devasten gran part del nostre territori, afectant un total de 68.177,9 hectàrees, de les quals 11.000 corresponen al Penedès.
Actualment, aquest projecte es troba pendent de resolució a causa del gran nombre d'al·legacions que s'han presentat. Però, per part del Govern de l'Estat s'han iniciat una sèrie de modificacions legislatives per permetre i agilitzar l'aprovació d'aquests expedients. I el Govern de la Generalitat guarda silenci i inactivitat en referència a la definició de quin és el model energètic que volem implementar a Catalunya.
Com diem, ara és el moment de passar de les paraules als fets. D’analitzar quin és el nivell de generació energètica que podem assolir sense comprometre més territori, aprofitant els espais urbans, industrials, d'infraestructures, etc., que ja ocupem; de crear, de forma decidida i sense complexos, una empresa energètica pública promoguda des de la Generalitat, però fonamentada des dels Ajuntaments; i d'impulsar la creació massiva de Comunitats Energètiques Ciutadanes a tots els municipis que contribueixin i enforteixin l'empresa pública energètica. En definitiva, no perdem l’oportunitat de ser sobirans energèticament, que per una vegada el discurs polític i els fets siguin una mateixa cosa.
