Escoltar la radio és sempre un exercici pedagògic. Aquest dies escoltem per la radio una nova definició, la dels refugiats climàtics.
Qui són aquest refugiats climàtics? Gent del centre-nord d’Europa que s’està plantejant venir a passar a l’hivern a les nostres latituds, preveient una manca de subministrament energètic per culpa de la Guerra d’Ucraïna i dels xantatges energètics de Putin amb els països que depenen del seu gas.
Molts ciutadans d’Alemanya, Àustria i també França i d’altres països que tenen un hivern rigorós, s’estan plantejant venir a passar l’hivern aquí, perquè potser no tindran gas per escalfar les seves cases, i evitar el fred i els problemes derivats de la manca de energia.
Per sort, el Penedès és un territori on els hiverns són suportables, sobretot si els comparem amb els de centre-nord d’Europa. Aquest fet pot ser molt determinant perquè els refugiats climàtics vegin el nostre territori com una possible destinació.
Caldria posar en valor els municipis, per exemple Cunit, i molts d’altres, que disposen de fibra òptica per tot el municipi, afavorint la possibilitat de desenvolupar el teletreball. Cal afegir en aquest context, els espais municipals i privats que disposen de Coworkings i espais d’empresa on permeten professionalitzar el teletreball i crear espais polivalents.
El Penedès com a refugi climàtic, pot ser una oportunitat, la gran oportunitat, per desestacionalitzar el turisme durant els mesos que van més enllà de l’estiu. Allotjaments, serveis, un territori amb personalitat, ben comunicat i amb bon clima.
