El passat dia 31 de març en la seu de VINSEUM, l’organització el centre d’Estudis del paisatge Vitivinícola (CEPvi) i en el marc del VIII Congres Art i Paisatge es van desenvolupar durant tot el dia una sèrie de presentacions d’alt nivell associades a diferents aspectes de l’aigua (https://cepvi.cat/congres-dart-i-paisatge/congres-2022/el-congres/viii-congres-dart-i-paisatge-vitivinicola), i dues taules rodones.
El context de les mateixes es clar, canvi climàtic, com molt be ens han ensenyat i explicat l’IPCC, el TICCC, i més recentment MedECC, concretant-se en la DO Penedès, en el treball fet per la Servei Meteorològic i l’IRTA, genera un increment de temperatura i per tant d’evaporació, una reducció tendencial no significativa de la precipitació i per tant una sequera ambiental i edàfica, que a més segueix pautes temporals i espacials incertes, fent que tot lo qual, condicioni molt el desenvolupament dels conreus, principalment els de seca.
No es res nou en el mediterrani, ja que aquest fenomen ha configurat la geomorfologia, la vegetació natural, els conreus, la distribució de la població..., a la fi paisatge.
Cal considerar, que no hi ha més aigua que la que hi ha, millor dit en el 2050 hi haurà un 20% menys, així dons, el seu repartiment i ús, te que esser col·legiat, just, àgil, empàtic i també conservatiu, perquè hi ha vida més enllà de nosaltres.
Es te que seguir fil per randa, el Decret Marc de l’Aigua, molt especialment en el que respecte a la governança compartida del seu ús, al manteniment de cabdals i qualitats de les aigües superficials i subterrànies, de la gestió de la reutilització...
Tanmateix, en moments en que l’energia es tant escassa i cara com ho es l’aigua, generant ambdues un nexe indivisible, son imprescindibles les estratègies territorials, on tothom hi es cridat per plantejar les seves necessitats, amb ple coneixement del que es disposa i també del que requereixen els altres, per desenvolupar polítiques globals, però ponderades i justes del seu ús.
Per això, es van plantejar per esser debatudes entre els membres de la taula del mati, les següents preguntes, que també van esser tractades en la de la tarda.
El debat va esser interessant, pels arguments mostrats i per la fermesa en la seva defensa, tanmateix es va posar de manifest, més visió particular que de conjunt, una certa no acceptació de les limitacions en la quantitat d’aigua, una ferma creença que la tecnologia es la solució junt amb un clar pensament de que la ciència indica el contrari i tot, amb una clara visió de que l’aigua era, es i pot esser l’excusa per debatre i generar un nou model territorial per aquesta vegueria.
Un nou model, tant sols intuït, desitjat des de la diversitat d’opinions i projectes, però sempre i en tots vers un clar manteniment d’un territori funcional.
En aquests, i més donades les circumstancies actuals i futures, sembla clau, introduir la sobrietat, que sempre es millor que la pobresa, que en el cas de l’aigua, ens porta a la set, que es el primer pas del deteriorament de la salut individual i social.
