Ha sigut, es un any terrible pel sector del vi i el cava, ja que a la indesitjable COVID, s’ha d’afegir uns cellers plens per la parada social i una collita molt dolenta a causa del míldiu.
Davant d’aquesta realitat, podem parar-nos per valorar-la del dret i de l’inrevés, per ponderar totes les causes, per considerar totes les responsabilitats atribuïbles a errors o imprecisions en la resposta als problemes...podem, podem, podem i no trobarem una causa concreta i per tant, tampoc una única solució.
De sobte aquest any 2020, ens ha mostrat la crua realitat d’un mon complex, en que res es simple conseqüència del causa / efecte, tot es intricat, autoregulat per auto depenent.
Ara hem recordat, per citar un fet recent, que en el 2018, ja varem estar en una situació de míldiu molt preocupant i si anem recordant, trobarem en els últims anys importants sequeres, altes temperatures en hivern, ones de calor en estiu...que han generat importants canvis en la vinya, en el seu funcionament, tant en quantitat com en qualitat de la collita.
Cal acceptar, que el que esta passant es coneix, hi ha informació contrastada i detallada, generada entre altres pel Servei Meteorològic de Catalunya i l’IRTA (http://globalviti.com/; https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2019/10/Infografic_ES.pdf) i per tant sabem que la temperatura esta pujant clarament (a finals de segle estarem en promig uns 3 ºC per sobre de la temperatura de referència), la precipitació es mante similar a l’històrica, junt amb condicions persistents d’elevada humitat ambiental, no molt diferents als històrics en quant a la seva recurrència o periodicitat al llarg del període vegetatiu, però que poden esser més freqüents, extensos i forts cap a la primavera.
Aquestes característiques, junt amb el marcat increment tèrmic de la primavera afavoreix el míldiu i a més en estadis fenològics més primerencs.
Tanmateix, potser el més important, que apareix en totes les projeccions de dades ambientals, es la gran incertesa temporal/espacial de les mateixes, entenent-se que les tendències son clares i irrefutables, però on i quan apareixeran no tant (tot i disposar-se de projeccions a escala espacial d’un km2).
Així dons sabem de les incerteses associades al conreu, a les que cal afegir les del mercat, les del consumidor, les de la política comercial…, sembla dons ben clar, que seguir com fins ara, es anar per una via amb més inconvenients que avantatges, fins i tot per una via del passat, que no porta vers el futur.
Potser ha arribat el moment de replantejar el sector i fer-ho des de la base, des de el camp, que ens proporciona el producte original per fer bons vins i caves amb factors diferencials d’altres.
Aixó vol dir, consolidar l’agronomia amb tota la tècnica actual i futura junt amb el sentit comú de sempre, lo qual si es fa amb l’ús de material vegetal apropiat a cada zona i tipologia de producte que es vol obtenir, considerant per un igual al tradicional i de neo formació (clons, patrons, varietats ancestrals, VRIACC,....) te que permetre estabilitzar produccions i qualitats, a la vegada, plantejar novetats en el producte final (contingut alcohòlic, mida dels envasos, tipologia de conservants,...), pensar en els consumidors des de la peculiaritat de cada bodega (explicació detallada de les característiques del vi/cava, nivell d’impacte ambiental, dosi suggerida...).
Es una simple reflexió, feta amb la voluntat de fomentar l’única via d’adaptació i millora, la del debat, la reflexió i la presa de decisions...
Les prop de 25000 ha del Penedès son molta economia, molta població, molt medi ambient, molta cultura, que cal conservar activament, funcionalment, per nosaltres i les que vindran.
