Poques vegades em sento còmode per treure pit. Malgrat que sento que ho haig de fer. Per fi es posa al focus de la qüestió no només en la desinformació, un tema que he estudiat i visibilitzat amb els meus dos llibres, sinó també perquè el sector periodístic ha de revisar-se.
Per a molts això no deu ser gaire important en el seu dia a dia, però no s’adonen ni de la importància ni de la influència que té tot el que consumim diàriament.
És per aquest motiu, que ens hem d’implicar col·lectivament com a poble i prendre consciència de la inactivitat ciutadana envers les polítiques que flagel·len la possibilitat de viure millor. Viure millor pot sonar massa utòpic, però creieu-me amb què uns arrendaments més baixos, una administració menys burocràtica, a més de sobrecarregada i reforçant els serveis públics com educació i sanitat, hi hauria un altre clima. Un clima que afavoriria els sectors econòmics de tot el país. Actualment, el gran consum de continguts a causa de la digitalització ens manté en una falsa bombolla on tot sembla més divertit.
Tanmateix, és una bena als ulls. Hi ha moltes coses contra les que lluitar, però no assumir informacions com a vertaderes només perquè ens convé. Ja sabeu els lectors que aquest és un país on es formen bàndols massa ràpid, per això posem la mira en l’esperit crític i en jutjar des de l’objectivitat i no des del partidisme.
El cas de ‘Manos Limpias’ no només esquitxa al president Sánchez és un reflex de com alguns grups mediàtics són al servei d’uns poderosos. És un rastre imperdonable d’un pamflet que només viu per malmetre la imatge d’un partit o un Govern. Ser crític amb les administracions no vol dir creure el que és mentida.
En definitiva, la desinformació és un dels grans problemes del país: la falta de recursos d’alguns mitjans, la precarització del sector i la digitalització ha destapat la caixa dels trons on molts fan propaganda. Per això cal una revisió de la narrativa que es creen als mitjans i ser crítics amb tots aquells dogmes que calen a la societat sense tenir cap fonament de fons. Per acabar, és el deure de tot ciutadà informar-se i conèixer la història perquè les decisions que ens semblen llunyanes poden demà ser a la porta de casa.
