Els municipis penedesencs estan sovint poc preparats per poder abordar tota la informació del que passa dins del poble, la precarietat i la indiferència cada cop més instaurada dins de les nostres administracions no sumen, a què aquesta inestabilitat es converteixi en prosperitat.
Una precarietat i desdeny que es veu més present i reflectida en les generacions actuals, dels qui han crescut en una societat moderna de capa caiguda. No fa falta fer èmfasis en la manca d’oportunitats, ni l’augment del cost de vida en termes d’habitatge i alimentació que ja és una realitat en aquest occident inestable. Aquesta separació més marcada entre les classes socials ha derivat en un augment de l’egocentrisme, accentuat per les xarxes, i la manca d’interès cap als de més i la seva situació es veu reflectida en molts àmbits de la vida.
Els mitjans locals no són una excepció. Més es nota aquests atributs en les ràdios o mitjans locals que no pas en els generalistes els quals es veuen obligats a seguir, notes de premsa, una agenda i les xarxes socials. En canvi, si una cosa positiva té un mitjà local en comparació a un gran mitjà no són pas la qualitat de les seves notícies o reportatges, el secret d’un mitjà local és que sàpiga trobar històries que valguin la pena. Fa uns anys, encara es feia, actualment amb la nòmina de segur i les quatre notes de premsa del partit que governi sembla que en tenen prou per a satisfer la despesa pública que tenir un mitjà comporta.
Per tant, el que passa és que els mitjans s’han instrumentalitzat i polititzat en favor d’unes elits, d’un perfil el qual és irreversible. És igual el mèrit o els esforços darrere d’un projecte, si no ets amic del regidor, és igual que siguis d’un municipi d'ençà que vas néixer si no t'alinees políticament amb la majoria, és igual que et valorin més a altres llocs que al teu perquè ja ho fa un altre. Això és ‘passotisme’. Un ‘modus operandi’ que no té cabuda a cap privada, però els espais públics ja no són de la gent sinó dels consistoris que utilitzen els canals públics per nodrir el seu ego.
En definitiva, ells mateixos deixen perdre l’oportunitat de cercar gent de la zona que pugui explicar fets i històries que potser acaben sent notícies d’àmbit nacional. Una anècdota amb un governador, un projecte que connecta el Penedès i entitats mundials, una història del poble que no es coneix…
