A classe, cada curs, faig una pregunta del tipus, quines fruites s’anuncien en la televisió?.
Hi ha bastant silenci, perquè ja no la segueixen com abans, però a la fi sempre apareixen els plàtans, la pinya i la poma dels Alps, essent en aquest punt, quan comença la classe.
El plàtan i la pinya, son productes tropicals, que no es produeixen a la península més que en llocs molt concrets, on les condicions ambientals naturals o forçades (implantació de reg) son similars a les del tròpic.
Les pomes dels Alps mostren que les d’aquí, per qüestions tèrmiques, tenen problemes de floració i desenvolupament (https://ruralcat.gencat.cat/contingut-web-editor/-/asset_publisher/ivzEIW4jWshK/content/el-conreu-de-poma-a-girona-es-pot-veure-compromes-per-culpa-del-canvi-climatic?inheritRedirect=false).
El consum de les fruites tropicals, en el mediterrani, un lloc on tenim un ampli, nutritiu i saborós ventall de fruites al llarg de l’any, es una mostra del nostre model de societat, que comporta inexorablement el canvi global, produint coses en l’altre punta del mon per esser comercialitzades i consumides a milers de quilòmetres, sense tenir-se en compta l’ús de recursos (terra, aigua, biodiversitat, energia i explotació laboral) en el lloc d’origen i ignorant la petjada de carboni derivada del transport, conservació, presentació... essent la derivada del canvi global, del gran increment de gasos d’efecte hivernacle, el canvi climàtic.
La poma ens indica que alguna cosa ha canviat per no poder tenir floracions estables i homogènies, que comprometen el conreu, i el que més ho ha fet ha sigut la temperatura alta a l’hivern i molt alta a la primavera i estiu. Lo que es un clar indicador del canvi climàtic (https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/10397814/DT120.pdf/987f18a5-a75e-46a1-affc-e1df8e8a9251).
Així amb plàtans, pinyes, pomes, advocats...tanquem el cicle del canvi global i la seva derivada el canvi climàtic i per tant veiem i en tenim que esser conscients, que la vida passa mentre pensem en altres coses, i cal fixar-se, que cada acció, cada euro, cada deixadesa, cada estupidesa ja que no es pot argumentar ignorància compta, fa més gran el canvi climàtic, i per tant, més petites les opcions de revertir-lo, parar-lo i seguir essent com a mon, quelcom viable i feliç.
Fins i tot el mercat ens ho posa davant dels ulls, perquè sap que no volem mirar per por, ens cal sobrietat, sentit comú, coneixements i accions rapides, contundents, decidides, justes, igualitàriament ponderades per no deixar a ningú enrere i lliures de lligams, que tant sols afavoreixen a uns determinats sectors (el 1% de la població mundial te el 63% de la riquesa, mentre el 99% restant es te que distribuir el 37% restant).
