Si el nostre objectiu quan vam presentar Impulsem el Penedès a l’escorxador de Vilafranca, hagués estat fer el mateix de sempre, potser enlloc de dir-nos Impulsem el Penedès ens haguéssim dit Impulsem més del mateix. Però no, vam fer un anàlisis profund, difícil, dolorós i també amb la voluntat de fer tabula rasa i encetar un projecte il·lusionant i positiu pel Penedès.
Vam decidir arremangar-nos dins el col·lapse per dotar de braç polític un sentiment, un territori i un concepte de Penedès que està a anys llum de voler ser un parc temàtic més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Aristòtil, sempre deia que si no volies ser criticat, el millor era no dir res, no fer res i no ser ningú, però el Penedès és massa important i massa extraordinari per permetre que no diguem res, que no fem res i seguim sent ningú. Hem estat i serem criticats, però millor això i un Penedès fort i pròsper que no fer autocrítica, perdre bous i esquelles i després donar-ho tot a un partit que s’ha oblidat del Penedès.
N’hi van haver forces que ens van etiquetar com els mateixos gossos amb diferents collars però Impulsem el Pendès, lluny de ser més del mateix, és i s’ha convertit en un moviment transversal, amb criteri propi, valent i que no tremola davant dels partits predominants nacionals catalans que només pensen i miren pels interessos del seu partit, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i també com no podia ser diferent, de Brussel·les.
Si l’objectiu d’Impulsem hagués estat acatar amb els ulls tancats les ordres de Brussel·les, sense sospesar els danys col·laterals que tindriem al territori, el partit s’hagués dit Impulsem Brussel·les. Però no ho som. No estem contents de tenir el president legítim de Catalunya a l’exili, però el que no tolerem més, es que de fora el Penedès ens segueixin dient com hem de fer les coses i callar quan aquestes ens afecten de manera negativa.
Perjudicar als nostres ajuntaments amb les diputacions, que són les que ajuden els municipis petits perquè Barcelona té una partida pròpia separada de la resta i a sobre ser-ne conscient, és un acte de cinisme. Només pel simple fet de jugar amb la nevera del menjar dels ajuntaments per interessos partidistes provoca indignació. La Generalitat de Catalunya és improductiva i encara has de vigilar que no et prengui la cartera quan et ve a visitar. Perquè us feu una idea, la Generalitat de Catalunya va arribar a deure 800.000€ al meu ajuntaments de 2500 habitants. Un dia et despertes i ja t’han encomanat competències amb les que no tens recursos per poder gestionar i a sobre et diuen que no volen pactar les diputacions i t’hi vulguin arrossegar.
Impulsem, torno a repetir, té un únic objectiu i és treballar única i exclusivament pel Penedès i la seva gent. Fer una coalició per concórrer a unes eleccions no ha de portar contrapartides obscures. Passa per entendre que diu el territori i per entendre que la política nacional moltes vegades està a anys llum dels municipis. Potser som petits però som un partit que es diu IMPULSEM, no som transfugues ni res que se li assembli ja que no tenim carnet de Junts i ens revelarem sempre davant del que suposi un perjudici al Penedès. Les coses mortes poden ser arrossegades per la corrent, només alguna cosa que estigui viva pot anar contracorrent i els d’ Impulsem el Penedès estem més vius que mai.
