Cada any en el Penedes, des de primavera tardana fins l’inici de la tardor es produeixen tota una sèrie de delictes, que preocupen, no pels efectes econòmics, que també, sinó pel mal estar que genera patir-los, sense saber qui els fa i perquè.
Així, s’han mobilitzat els ciutadans, les institucions i els serveis de seguretat per tal de cercar l’autor o autors, i conèixer les raons de la seva actuació.
S’han plantejat moltes hipòtesi, de les quals bastantes d’elles es focalitzen en els delinqüents usuals, propis de la comarca, però també donada la temporalitat, hi ha qui pensa que poden esser delinqüents forans.
Fins ara, s’han fet moltes observacions, anàlisi de cada cas, entrevistes a afectats...i la pròpia diversitat de resultats, junt amb la variabilitat de casuístiques, no permet concloure res, fet desanimador, ja que el problema segueix.
Tanmateix, han aparegut els detectius Pello i Rosa, que han observat in situ els casos, han ajuntat amb la molta i bona informació de que es disposa, lo que els hi ha permès anar a altres organismes forans d’investigació en casos similars, allunyats del dia a dia de la comarca.
Aquest allunyament del problema ha possibilitat perspectiva, traient el gra de la palla, per aleshores ponderar la realitat i així, desenvolupar una hipòtesi, que en base a evidencies, permet considerar amb un elevat percentatge de certesa qui es el delinqüent, les seves motivacions, així com la potencial via per detenir-lo.
Sembla la trama d’una novel·la, oi?, dons no, es la taca de la vinya del Penedès, que molts tècnics, pageses, bodeguers, administracions han observat i valorat des de fa molt temps.
Ara, casualitats junt amb dades de recerca respecte dels efectes de l’ozó en les vinyes, de la concentració, no sols puntual, sinó basal d’aquest contaminant en la comarca, guies del ministerio,..., permeten situar a l’ozó en el centre d’atenció del problema i pensar, que es el responsable de la taca, i la pèrdua de productivitat associada.
Es pot deduir de manera orientativa del mapa i taula adjunts, així com dels enllaços que s’adjunten:
https://www.mdpi.com/2225-1154/7/12/140
https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-22055-6_70
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0045653503000419
https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-22055-6_70
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0045653503000419
Si es confirma al 100%, es tindrà el causant, que no la causa, així seguint amb l’exemple de la novel·la, es coneix al delinqüent i l’arma del crim, però no es valoren les condicions, que propicien la seva actuació, que en el cas que ens ocupa, l’ozó es conseqüència majoritàriament de la mobilitat pròpia (autopistes i carreteres que ens travessen) i externa, inclús llunyana (industries, mobilitat, nuclis urbans, aeroport...) de la regió metropolitana de Barcelona, fins i tot de Tarragona, segons sigui la direcció del vents, però també, de la sequera edàfica i ambiental, les elevades temperatures, el canvis en la fenologia dels ceps.
Una mostra més de que els problemes, varis, diferents en el mateix espai i no forçosament en el mateix moment, tot i esser locals en una part molt important es propicien per causes globals, i en conseqüència pot valorar-se, que a l’inrevés, les accions locals poden condicionar les globals, i així contribuir a sortir de l’atzucac del canvi global i la seva derivada el canvi climàtic.
Ara cal apuntar que la mobilitat, un tema cabdal del nostre model socioeconòmic, pot tenir efectes negatius sobre el mateix, i per tant la solució sembla evident, el que no ho es tant es que es tracti d’aplicar.
Pels altres còmplices acompanyants, la sequera, els règims tèrmics, es disposa de prou i bon coneixement agronòmic en base científica, com per poder aplicar-lo amb tot el sentit comú.
Tinguem sempre present l’exemple de l’aleteig de les papallones i els seus efectes més enllà d’on viu, com en el cas que ens ocupa, el Penedès.
Tanmateix, per sort, aquest territori i la seva població tenen prou coneixement, empenta i sentit de grup, com per esser l’estàrter del posicionament social i les accions fermes i decidides vers la realitat climàtica, en totes les seves facetes, que esdevé emergència social.
