La casella de sortida apunta a 1912, el curs en el qual el professor Eladi Homs va introduir el bàsquet a Espanya a través de l'escola Vall paradís de Terrassa. Ho va fer després de descobrir aquest esport a Chicago, on va ser enviat per l'Ajuntament de Barcelona per a investigar nous plans pedagògics.
om a conseqüència, una dècada més tard, es va celebrar a la ciutat comtal el primer partit oficial del país, en el qual es van enfrontar el Bàsquet Ball Club Laietà i el Club Esportiu Europa. La llista de jugadors catalans que han format part de l'elit d'aquesta disciplina no ha deixat de créixer en aquest segle d'història. Ara bé, són cinc els noms que brillen per sobre de la resta en les diferents generacions.
Dins de l'etapa inicial, la que arriba fins a 1940, destaca sobretot la figura de Josep Guix i Torrent, el pivot nascut a Ripoll que va desenvolupar tota la seva carrera esportiva a lloms del Laietà. Va ser un jugador de gran envergadura, especialment hàbil per al tir i amb facilitat per a la passada i el rebot. A partir d'aquestes característiques es va centrar a oferir assistències al joc col·lectiu, principalment des de l'interior, una habilitat que li va servir perquè la selecció catalana el convoqués en alguns duels importants. No en va, encara es recorda la seva brillant participació contra el Foyer Alsacien o l'Ambrosiana de Milà. Guix va aconseguir fer-se a més amb diversos campionats de Catalunya i un parell de campionats d'Espanya. Encara que es va retirar en el 42, no va deixar d'estar lligat al club, primer com a entrenador i després com a president.
El següent cicle nacional abasta les tres dècades posteriors, fins als anys setanta. En aquest període, després de la Guerra Civil, el bàsquet va sortir de les escoles i van començar a proliferar clubs per tota la regió. Francesc Buscató va anar possiblement el millor jugador de bàsquet català d'aquesta època, malgrat tenir un físic més aviat quin i 1,78 metres d'altura. Va debutar amb quinze primaveres en l'UDR Pineda, i un parell de temporades més tard, en 1957, ja estava jugant com a base en les files del Barcelona.
Buscató va ser dels primers jugadors que va introduir en aquest país el tir en suspensió, un gest que va adoptar després de veure en acció al nord-americà Jerry West. Després del Barça, va passar per l'Aismalíbar i el Joventut de Badalona, mentre que amb el combinat absolut va jugar com a internacional en 222 ocasions. El seu palmarès tampoc passa desapercebut; entre altres coses, va conquistar dues lligues i dues copes, i va ser present en tres jocs olímpics i vuit edicions de l'Eurobasket.
El panorama va tornar a pujar de nivell en els setanta, quan el fenomen de la professionalització va aconseguir obrir-se camí més enllà del bàsquet amateur. Aquí es van inaugurar els primers pavellons, i en les dècades successives Espanya va acabar de convertir-se en un referent mundial: en els vuitanta es va fundar l'ACB, la selecció va quedar segona en les Olimpíades de Los Angeles i, ja en els noranta, coincidint amb l'aniversari de la Federació Catalana, el Campionat d'Europa es va celebrar a Barcelona.
Mentrestant esdeveniment, un jugador de Reus va acabar sent considerat com un dels millors de Catalunya en aquest període de trenta anys: Jordi Villacampa. Quan era només un adolescent, en 1980, va debutar en el Joventut, on va romandre fins al final de la seva carrera esportiva. Una de les seves habilitats més destacades va ser sens dubte el tir exterior, amb el qual va aconsseguir triomfar com a aler i arribar a ser el segon màxim anotador de la història de la Lliga ACB. Multitud de títols nacionals i una Copa d'Europa s'encarreguen de la resta.
L'arribada del nou segle i la seva prolongació fins al dia d'avui ha portat amb si una era daurada per al bàsquet patri. La selecció s'ha transformat en una màquina de guanyar, figurant sempre com una de les favorites en la millor casa d'apostes, liderant els pronòstics en tota mena de variables; el Reial Madrid i el Barcelona tenen el seu buit en el pla internacional; i el campionat de lliga és en aquests moments cita obligada per als jugadors més potents del món.
Si existeix algú que ha brillat per sobre dels altres en aquest context, aquest és Pau Gasol. Barceloní de naixement, va debutar com a professional en 1999 ocupant la posició d'ala-pivot i vestit amb la samarreta blaugrana, una peça que al cap de dues temporades va canviar per la dels Memphis Grizzlies, quan va fer el salt a l'NBA. En la lliga nord-americana va romandre divuit campanyes, va passar per cinc equips diferents i va aconseguir el campionat dues vegades amb els Angeles Lakers. Gasol, dotat d'una gran visió de joc i una excel·lent destresa per a anotar a mitjana distància, és considerat com el millor jugador de bàsquet espanyol de tots els temps. Un llarg etcètera de medalles i trofeus en les competicions més importants d'aquest esport completen la seva trajectòria.
