La vilafranquina Clara Cols (1982) és actriu i cofundadora de Flyhard Produccions. Gestiona la Sala Flyhard de Barcelona, juntament amb Roser Blanch i Sergio Matamala, on desenvolupa tasques de premsa, comunicació i producció.
Llicenciada en història de l'art a la Universitat de Barcelona, ha participat com a actriu en una vintena d'obres teatrals. Des del 1999 imparteix classes de teatre a diversos centres. També va ser la pregonera de la Festa Major de Vilafranca l'any 2016.
Recentment vau renovar el conveni de la Flyhard amb l'Ajuntament de Vilafranca. Què es podrà veure a Cal Bolet?
Sí, a finals de l'any passat vam renovar per quatre anys més el conveni que ja teníem pel qual portem 2 o 3 obres a l'any a Vilafranca i fem l'estada tècnica aquí, és a dir la seva adaptació. La nostra sala a Barcelona és molt petita i amb l'escenari al mig, i per això necessitem fer l'adaptació de les obres aquí de cara a fer a les gires pel territori. A canvi de disposar del teatre uns dies, el que fem són activitats que oferim als Amics de Cal Bolet com un assaig obert, participem en clubs de lectura de la biblioteca quan llegeixen lectures nostres i la idea és fer més activitats per a entitats interessades en la feina que fem.
Quines obres portareu a Vilafranca en la nova temporada d’espectacles?
Aquesta temporada portem La pell fina, que vam estrenar la temporada passada a la nostra sala Flyhard a Barcelona i de la qual en vam fer una reposició perquè va tenir molt d'èxit. Quan acabi, farem a Vilafranca l'stage tècnic i el primer bolo de la gira que es farà per Catalunya.
Com és l'obra i perquè ha tingut tant d'èxit?
És un text escrit a quatre mans per la Carmen Marfà i el Yago Alonso, un duet de guionistes-dramaturgs amb qui ja vam treballar anteriorment. Vam fer Ovelles i també Instruccions per enterrar un pare. És una comèdia molt amena, però que alhora tracta de temes que ens poden ressonar com la maternitat, què passa quan apareix un nadó en una parella, etc.
Com escolliu i adapteu les obres?
Tot el que fem a la Flyhard són produccions pròpies. De vegades ens fan propostes o encarreguem textos, i nosaltres ens ocupem de tota la producció. Pel que fa a la programació, tenim una línia bastant clara de teatre contemporan català. El que fem és estrenar-la a la sala Flyhard, que és un lloc especial per les seves dimensions, però també ens agrada ser presents al territori i explotar al màxim les obres si funcionen. Per fer-les en gira tenim escenaris més grans. A la sala hi ha una proximitat molt xula i interessant, que es perd una mica als bolos, però són un tipus de textos que també funcionen bé en escenaris una mica més grans com Cal Bolet.
Quan vau obrir la sala Flyhard?
Fa 12 anys. Estem molt contents, perquè amb els anys ens hem anat consolidant i creixent. La gràcia és que com que és una sala tan petita pots arriscar més; no estàs pensant en omplir 200 butaques. A més, hem tingut sort perquè fem teatre contemporani, però també comercial, que a molta gent li pot interessar. Per exemple de l’obra Smiley, que en el seu dia es va estrenar a la sala, ara se n'ha fet una sèrie a Netflix.
Quanta gent hi treballeu?
A l'equip som nou persones, que inclou tot el que és programació, producció, distribució, imatge, etc. A banda, per cada obra, configurem un equip artístic diferent.
Quin és l'estat de salut del teatre?
Fa poc ens van comentar que hi ha hagut una remuntada d'espectadors. Portàvem molt de temps, arran de la pandèmia, en els quals havien canviat els hàbits. No hi havia tanta prevenda i es comprava més a darrera hora. És cert que en uns anys el consum cultural ha canviat, tot i que el teatre és una altra experiència, que no té res a veure amb les plataformes.
Quins projectes personals tens com a actriu?
Jo ara ja fa un temps que estic més a la part del darrera, a la Flyhard i no tant a la de davant, perquè la gestió porta molta feina, i també per conciliació familiar. Però en paral·lel sí que vaig fent projectes més propis i petits, com narracions aquí al Penedès. Sempre que puc intento trepitjar escenari.
Quan vas començar al món del teatre?
Jo compleixo amb el tòpic de la nena que era super tímida i que després es fa actriu. Jo estudiava música i de fet volia tocar el violí, però en paral·lel vaig començar a fer teatre com a afició amb un grup d'amigues. Vaig fer Els Pastorets a Vilafranca, i arran d'això, cada cop em vaig anar interessant més en el teatre familiar. Hi va haver un moment en què vam crear la companyia Flyhard amb la Roser Blanch i el Jordi Casanovas i després la productora. Des d'aleshores mai he deixat de ser actriu. També faig classes de teatre a alguns col·lectius com un grup al Servei d'Igualtat de Vilafranca. M'agrada combinar la part pedagògica amb la resta, que és molt interessant.
Olga Aibar Toro
