Tots tenim al cap el nom d'un pirata famós. Al Penedès també en tenim un: el Pirata Octavi. No és el tipus de pirata al qual estem acostumats, sinó un nen de 9 anys d'Avinyonet del Penedès que va néixer amb una aplàsia de tíbia, és a dir, li faltaven els ossos que connecten la tíbia amb el turmell. Als dos anys i mig, aconsellat pels metges, li van amputar el peu. Des d'aleshores, l'Octavi ha viscut un rosari per trobar una pròtesi que li anés bé per poder caminar adequadament. Sobre aquesta odissea, n'hem parlat amb la mare, l'Anna Bonet, que l’ha impulsat, juntament amb el seu marit, Marc, una recollida de fons per a les pròtesis del seu fill.
Com se us va acudir la idea d'escriure en conte?
Després de passar per diversos protesistes van aconseguir trobar-ne una que funcionava per al cas de l’Octavi. El problema és que és a Anglaterra i hem de desplaçar-nos fins allà sempre que necessiti un recanvi, fet que passarà mentre estigui en edat de creixement. Per això, vam pensar d’escriure un llibre com a agraïment a aquella gent que col·labori amb un donatiu a la causa de l’Octavi.
On es fan els donatius?
A través de la pàgina web www.elpirataoctavi.com.
Us ho pensàveu, el ressò que tindria el vostre cas?
No, ens pensàvem que tindria un abast comarcal, però un amic va explicar el nostre cas al periodista Jofre Llompart de RAC1, que s’hi va interessar i ens va trucar per entrevistar-nos. L’ entrevista va ser vital per a nosaltres. Poc després d’emetre’s, uns impressors, els germans Truñó, van trucar-nos per col·laborar posant al carrer una primera edició (2.000 exemplars) que va ser ràpidament repartida a molts llocs que van decidir ajudar. En pocs dies, ens vam quedar sense llibres i vam decidir assumir, econòmicament, una segona edició de 3.000 exemplars. Aquesta vegada, els germans Truñó van col·laborar amb 1.000 exemplars en castellà.
Heu tingut menys resposta de la gent o recels després del cas de la Nàdia?
Sí, aquest cas ho va aturar tot perquè va ser molt sonat i mediàtic, va impactar molt, i va provocar que molta gent desconfiés dels donatius. Nosaltres vam seguir molt el cas al principi, però després no en vaig voler saber més.
Jo vull deixar clar a tothom que aquest fet no té res a veure amb el nostre, i que, per desgràcia, sempre hi ha gent que s’aprofita dels altres. El conte que he escrit l’he fet amb el cor per al meu fill i per a la gent que ens vulgui ajudar. A la nostra família sempre estem oberts a respondre totes les preguntes o dubtes que puguin sortir.
Cada quan s’ha de canviar les pròtesis?
Depèn de quant creixi l’Octavi. L’any passat li vam haver de posar dues i hi ha anys en què en necessitarà una o tres. Ara estem parlant amb el CatSalut per intentar que la Seguretat Social ens en pagui una part. Encara no hi ha res segur, però ens han dit que mirarien de gestionar la resta.
Pot fer vida normal?
Ara sí. Al principi ens van dir que només podria estar tres hores amb la pròtesi i que, si no es feia així, acabaria en cadira de rodes. En canvi, a Anglaterra vam poder comprovar que no era cert, que pot estar més de 8 hores amb ella i fer de tot sense que passi res. Veure que el teu fill pot caminar amb dignitat, jugar a futbol tres cops per setmana, fer bici o el que fan la resta de nens de la seva edat és una satisfacció i el nostre objectiu principal.
Com a família, com ha canviat el dia a dia per a vosaltres?
Seguim igual que abans de que existís El Pirata Octavi. Excepte per la part mediàtica. Ens truquen per fer presentacions del llibre, per organitzar actes per col·laborar, per fer donatius i, vulguis o no, això suposa un trasbals a l'hora d'arribar a tot arreu, però és un esforç que fem encantats i molt agraïts. La gent no deixa de sorprendre’ns a cada acte.
Parla'ns una mica d'aquests actes que heu viscut.
Ha estat com una muntanya russa d'emocions. No hem tingut temps d'assimilar tot el que ha passat. Entre presentacions del llibre, actes solidaris, entrevistes, portem més de 30 actes aquest any.Quan mires enrere i veus la quantitat de persones que s'han bolcat envers la necessitat de l'Octavi, t'adones de la grandesa de la gent que ens envolta. Moltes són persones que ni ens coneixien personalment i això encara emociona més.
I, mirant endavant, cap on va El Pirata Octavi?
Doncs, sobretot a seguir fent difusió a les xarxes socials i fora d'elles. Això és el més important. I mirant endavant, una mica per demanda popular, potser aviat tindrem alguna sorpresa que ens fa molta il·lusió, però encara no podem avançar gaire més.
Per si algú no ho sap, on es poden comprar els contes?
Hi ha més de 70 punts on aconseguir el llibre, com ara la Cooperativa Abacus o la Cooperativa Bestiari, que han posat les seves llibreries a la nostra disposició, tant per vendre el llibre com per fer presentacions, i moltes altres llibreries i establiments que s'han adherit i podeu trobar a la pàgina web.
Olga Aibar
