La sociòloga penedesenca Alba Castellví va ser el 15 de novembre a Abacus Vilafranca per tractar un dels temes que preocupen els pares de molts adolescents d'avui: l'ús i abús del telèfon mòbil i de les pantalles en general. Aquests són alguns dels temes que Castellví tracta en el seu llibre Educar adolescents (Angle Editorial), que inclou propostes perquè els pares intentin controlar l'ús que en fan els seus fills i filles. També és el tema central del cicle de les xerrades que realitza per diversos municipis de Catalunya.
Quin és el temps màxim que haurien de tenir el mòbils els adolescents?
Un temps que els permeti fer el que és bàsic i fonamental durant l'adolescència, que és dedicar una estona a estudiar o a llegir sense desconcentrar-se, a fer esport, alguna tasca domèstica i almenys una activitat amb algun membre de la família. Si ja han fet aquestes coses, la resta de temps és oci, i no passa res que el destinin a la tecnologia. El problema és quan aquest temps acaba absorbint la resta. O quan van a dormir amb el telèfon i acaben dormint menys del que és necessari.
Què és el que acostuma a preocupar més els pares i mares?
La dependència/adicció al mòbil i el fet de contrastar la seva realitat a la que veuen a les xarxes socials, que molts cops els fa sentir insegurs just en el moment de consolidació de la seva identitat personal i autoestima. De fet, algunes xarxes com Instagram poden fer sentir pitjor molts nois i noies que se senten malament amb el seu cos i generar problemes greus, perquè el fet de comparar-se amb altres no ajuda a valorar-se. Els pares haurien d'educar els seus fills en l'esperit crític. A més, els joves haurien de tenir molta més formació sobre la influència que les xarxes socials poden provocar en ells, perquè estan desprotegits davant d'això. Per aquesta raó, crec que als centres educatius s'haurien de donar eines per fer un bon ús del mòbil.
Caldria fer més pedagogia als centres escolars.
Sí. Hi ha molt a fer, perquè s'està posant a les seves mans una eina que té un potencial important i que moltes vegades fan servir com els ve de gust, sense una orientació prèvia. Moltes famílies tenen inquietuds i preocupacions sobre aquest tema, però no saben a qui demanar ajuda. Tots fem el que podem i estem desorientats.
Tu proposes instal·lar mecanismes de control al mòbil dels fills.
Sí, sobretot en el cas del adolescents més petits, de 10 a 12 o 14 anys. És bo que hi hagi mecanismes de control des dels mòbils dels pares per ajudar els fills a prendre consciència del que estan fent. Però, a mesura que es fan grans, cada vegada s'ha de tendir més a substituir el control per la presa de consciència personal, i és aquí on els pares i mares han d'anar cedint el control, que sàpiguen a què s'enfronten, quins efectes tenen les eines que utilitzen i que vulguin fer-ne un bon ús prenent les seves pròpies decisions.
Però són conscients dels riscos que corren?
Moltes vegades no. Han de saber com funcionen els mecanismes d'adicció, com poden ser manipulats i fins a quin punt arriba la capacitat d'influència ideològica dels influencers, una sèrie de coses que primer han de saber els pares, perquè sinó no les poden ensenyar als seus fills. Per això s'ha de fer formació a les famílies. Avui dia a la nostra societat els pares necessiten molta més formació. Ningú no ens ensenya a educar, i en aquest context social és més difícil que mai. Per això, o tenen persones que els orientin sobre si han de limitar o no la tecnologia que utilitzen els seus fills i com poden argumentar aquests límits, o tindran moltes inquietuds i conflictes familiars.
Què els aconselles?
Hi ha molts pares que em demanen orientació per entendre's millor amb els fills, per conviure-hi sense tants conflictes. No cal que els enviin al psicòleg a la mínima que hi ha un problema, perquè no sempre és cosa d'ells. El que han de fer és trobar la manera de comunicar-se millor. Aleshores és quan les relacions milloren.
Sobre quins temes t’acostumen a consultar més?
En el cas d'adolescents sobre la desmotivació per estudiar, el caos organitzatiu, la mandra, la falta de col·laboració, l'abús de la tecnolgia i les tensions en el tracte. En infants, el que em trobo molt és la poca tolerància a la frustració, el mal comportament a casa, els conflictes entre germans i les discrepàncies entre el pare i la mare a l'hora d'educar.
Un fet que genera molts conflictes familiars.
Sí, un tema en el qual discrepen molt els pares és si hem de ser més o menys tolerants en una determinada situació i com d'estrictes hem de ser amb els fills. Quan hi ha opinions diferents a la parella poden sorgir crisis entre ells.
Som massa tous?
Molts pares tenen por dels conflictes amb els seus fills; prefereixen no contrariar-los, o pensen que els nens per ser feliços han d'estar permanentment satisfets, i per això toleren algunes conductes que són nocives tant per als fills com per a tota la família. Hi ha una diferència molt important entre la infantesa i l'adolescència pel que fa a l'autoritat. L'adolescència és un moment de canvi. A mesura que van creixent s'ha d'anar canviant. No es pot fer igual que quan eren nens, perquè ells no són els mateixos. Hi ha unes altres necessitats i per això s'han d'establir relacions d'un altre tipus. Un dels capítols finals del meu llibre és com generar relacions de confiança entre pares i adolescents.
Ara els referents dels adolescents són youtubers, influencers o tiktokers.
Sí, els referents estan canviant i sovint són persones que no han fet un gran esforç acadèmic; això no contribueix a motivar-los per estudiar. Per això se’ls ha d’ajudar a ser crítics en temes com la superficialitat a les xarxes socials, el valor quasi absolut de l'estètica, i se’ls ha de transmetre esperança en el futur. Moltes vegades tenen assumit que, per molt que s'esforcin, no hi ha res a fer, que el futur és molt negre, i és important que aquesta sensació es combati, que creguin que sí que poden aconseguir coses valuoses amb el seu esforç.
Olga Aibar Toro
