El Casal té, des d’aquest mes, nou president i junta directiva per als propers cinc anys. Es tracta de l’exalcalde de Vilafranca, Marcel Esteve, que està acompanyat per Anna Rovira (vicepresidenta), Montse Pagès (secretària), Jordi Solà (vicesecretari), Albert Puig (tresorer), Joan Nicolàs (comptador), Sílvia Sala i Elvira Mestres (vocals).
El nou president encapçalava la candidatura “Nous Temps. Nous Reptes!”. Amb ell hem parlat sobre els principals eixos de treball previstos.
Marcel Esteve i Robert va ser regidor de l’Ajuntament de Vilafranca des del 1991 fins el 2004, i alcalde del 2004 al 2009. És una persona que ha estat sempre molt implicada en les entitats de la Vila. De petit, havia format part del MIV, l’any 1982 va entrar als Xicots de Vilafranca, i va formar part de l’AVV de l’Espirall i de la coordinadora de les Festes de Sant Raimon. També va ser Administrador de la Festa Major de Vilafranca l’any 1987.
Quina ha estat la seva vinculació amb el Casal?
Vaig néixer al passatge Alcover, així que la meva plaça des de petit era la pista del Casal. Allà vaig jugar moltes hores, tot i que mai he estat jugador de bàsquet de l’entitat, perquè em vaig decantar més pel futbol. El meu fill sí que hi juga, per això vaig començar a col·laborar amb el Xamba com a delegat de l’equip, vaig entrar a la junta de la secció esportiva i, posteriorment, a la de la societat La Principal.
Des de la defunció de l’anterior president, Miquel Àngel García, la tardor passada, vaig estar exercint com a vicepresident i de president en funcions, fins l’1 de maig, quan es va celebrar l’assemblea que va aprovar la nova junta.
Una relació intensa i molt estreta amb l’entitat.
Sí, jo em sento molt del Casal, perquè m’ha donat molt a mi i a la meva família. Sempre hem fet moltes activitats a les seves instal·lacions. Per això, el fet de tenir ara l’oportunitat de retornar tot el que m’ha donat és d’agrair.
El seus pares i familiars n’eren socis?
Sí, els meus pares i els meus avis també ho havien estat. Recordo que el meu avi passava moltes hores al Cafè del Casal, on ara es troba el restaurant Mussonades, així que el record que en tinc és molt viu. De fet, sempre he considerat el Casal la plaça coberta més gran de Vilafranca i el Penedès. Aquest és un dels principals valors de l’entitat, perquè tothom se l’ha sentit seva en algun moment i hi té associats alguns records amb la seva família, parella, fills, etc.
Quants socis té actualment l’entitat?
Més d’un miler.
La seva és una junta paritària, la primera en la història de l’entitat.
Sí, perquè ho hem volgut així, però el que més ha primat a l’hora de crear la nova junta ha estat el coneixement i la participació en l’entitat. La implicació de les dones al Casal sempre hi ha estat, però fins ara no hi havia tantes representants a la junta directiva. Tanmateix, pensem que no n’hi ha prou amb les persones que estem al capdavant, sinó que volem que hi hagi molta més gent implicada, per tal que hi hagi diferents opinions i maneres de veure les coses. Per això volem aglutinar més voluntaris al consell consultiu i al cercle social del Casal.
Quins són els principals reptes de la nova junta?
Un dels principals és la rehabilitació del teatre, que està datat del 1921, i que sempre ha estat un espai d’activitat i trobada. Necessitem espais adequats a les normatives actuals, accessibles, còmodes, climatitzats i segurs, però mantenint l’essència actual.
El teatre del Casal és un dels pocs de fusta que queden a Catalunya, i dels més grans, un fet que té un valor patrimonial únic, perquè és el darrer que queda amb l’estètica dels del Paral·lel de Barcelona. Aquesta idiosincràcia la volem conservar, per tant, l’avantprojecte que s’ha dibuixat la manté.
En què consistiran exactament les obres de rehabilitació i en quantes fases es plantegen?
L’avantprojecte l’ha realitzat el mateix equip que ja va fer les obres de l’Auditori de Vilafranca. Ara es redactarà el projecte bàsic i tindrem la fotografia del que serà el teatre en un futur. Paral·lelament, haurem de buscar els màxims suports institucionals per poder tenir el finançament necessari per realitzar-les.
També voleu incentivar les activitats amb altres entitats de la Vila i comarca.
Sí, el que ens agrada molt és veure el Casal ple, tant d’activitats que organitzem nosaltres com d’altres institucions. Aquí s’hi ha fet jazz, espectacles, actes de les Festes de Sant Raimon, castells, falcons, etc. Aquest equilibri fa que intentem teixir aliances amb altres entitats i associacions per poder sumar i mantenir viu l’esperit de l’entitat. Volem que els socis s’hi sentin a gust i que el Casal sigui el mirall de Vilafranca i del Penedès.
Olga Aibar Toro