Aquesta tarda, a les 20h, es presenta a Cal Bolet l'obra Amor³, Shakespeare al cap de la companyia Fac-òF. Una de les seves actrius és Gisela Guitart Font, veïna de la Granada.
Guitart ha cursat el grau d'Estudis Superiors d'Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. Actualment, està fent gira amb El Monstre de Colors de la Cia. Tutatis, ha participat a W.I.T.C.H. de Cia. Les Fugitives i a CORtradiccions, una obra que va cocrear com a treball de final de grau. També és integrant de Cia. Tipot, una companyia internacional de teatre visual i integra el projecte audiovisual Malniu Films.
Il·lusionada per poder actuar a Vilafranca, la Gisela ens ha parlat sobre Amor³, Shakespeare al cap.
De què va Amor³, Shakespeare al cap?
És una obra que parteix dels sonets de Shakespeare, que és un dels materials d'aquest autor que menys s'ha portat al teatre. A partir d'això, vam veure que tots els sonets són sobre l'amor i nosaltres podíem distingir tres tipus d'amor diferents. Hi ha l’idealista i romàntic, que idealitza aquest sentiment. Després hi ha un amor obsessiu, que és més tòxic i és com una muntanya russa i finalment hi ha un amor més racional, pragmàtic i més adult, podríem dir. En llegir els sonets jo i les meves companyes ens vam identificar amb aquests tres tipus d'amor en algun moment de les nostres vides i vam decidir portar-ho a escena.
Encara que es parli dels sonets de Shakespeare, que daten del segle XVI, és una obra molt actual.
Clar, el desencadenant de tota la trama és un match de Tinder. Els tres personatges viuen el mateix amor i lluiten perquè el seu sentiment sigui el que mani. Hi ha baralles, confusions... És una obra molt divertida. Shakespeare és un autor universal i al final l'amor ha existit sempre. De fet, les persones que han vist l'obra s'han sentit reflectides amb un amor o amb un altre.
S'adreça en específic a un públic més jove pel fet de basar-se en Tinder?
No, pot ser que els joves s'identifiquin més ràpidament perquè són els que més fan servir aquesta aplicació, però l'amor és universal. A més, hem creat un glossari perquè totes les persones entenguin de què es parla i hem intentat catalanitzar les paraules que diem en anglès. Tinder no és el tema principal. L'amor és el protagonista i amb l'amor tothom es pot sentir identificat.
Com va sorgir aquesta obra?
Durant el confinament, vam decidir juntament amb les meves companyes, Julia Calzada i Joana Castellano, que volíem tornar a actuar juntes. Totes, en les nostres pròpies carreres d'interpretació, ens hem topat amb els sonets de Shakespeare i teníem ganes de treballar-los. Vam començar a estudiar els texts i va anar sortint la història. Vam presentar el text a la primera convocatòria de textos "On el teatre batega" i el teatre El Maldà va agafar el nostre projecte per tirar-lo endavant.
És a dir, que vosaltres mateixes heu creat l’obra.
Sí, hem fet tota la dramatúrgia. Hem treballat com un taller de creació. Això ens permetia anar creant i assajant. Però, a la vegada, això significa que dos dies abans d'estrenar s’introdueixen noves coses. A última hora canvien moviments, fins i tot monòlegs i això implica moltes hores d’assaig.
Què és el que més valores de cada part d’aquest procés de creació?
M'encanta la dramatúrgia, iniciar el projecte, escriure, debatre, provar les característiques de cada personatge...
A l'escenari, m'encanta sentir que estem les tres juntes. Actuar és una mica com fer castells; si una de nosaltres perd energia, tot s’ensorra. Per això hem d'estar les tres concentrades en el que fem i sentint que ens estem aguantant les unes a les altres. Si una cau, afluixa o perd energia, les altres dues hem d'ajudar a fer que torni a pujar. De fet, abans de sortir a l'escenari la nostra rutina és dir-nos "Som-hi, escoltem-nos, cuidem-nos, estimem-nos i gaudim-ho".
Com vius el fet d’actuar a Vilafranca?
És molt estrany i tinc molts nervis. Jo sóc de la Granada, però he passat molts anys a Vilafranca, conec molta gent del municipi, és com a casa, i actuar a casa sempre fa il·lusió. He actuat a Barcelona, Madrid o València, per exemple, però venir a Vilafranca em fa molta il·lusió.
Quins són els teus propers projectes?
Ara estaré dues setmanes assajant per fer una lectura dramatitzada al TNC, l’1 de març. Amb Amor³, Shakespeare al cap volem seguir programant l'any vinent i amb Fac-òF estem aixecant un nou projecte.
T’ha afectat molt la pandèmia?
En general, ser artista és una professió intermitent, perquè no saps què t’espera dintre d’uns mesos i amb la covid això s’ha intensificat. Per poder-ho gestionar, cal estar molt bé, emocionalment sobretot.
Lorena Del Amor