El Procicat va autoritzar dijous passat els restaurants a obrir fins les 1h i els locals d’oci nocturn fins les 3h en espais situats a l’exterior, una mesura celebrada pels negocis afectats, tot i que molts consideren que es queda curta. Sobre aquesta qüestió i d’altres al voltant de l’oci nocturn n’hem parlat amb Juan Antonio Arribas, copropietari del Grill9, ubicat a la rambla de Nostra Senyora, 49 de Vilafranca.
Quan va començar en el món de l'oci nocturn?
Vaig començar als 17 anys amb una hípica a la urbanització Can Coral de Torrelles de Foix, on vam obrir un bar. Com que funcionava molt bé, el músic Pep Picas em va dir que si volia, a la masia que hi havia dalt, podríem obrir-ne un altre, on ell tocaria la guitarra i jo posaria les copes. Venia molta gent. Quan vaig anar a la mili el vaig haver de tancar, i en tornar, vaig obrir un pub al carrer del Bolet de Vilafranca que es deia Speed. El vaig tenir dos anys i després el vaig traspassar. Més tard vam muntar l’Arcs, que el vam tenir obert durant 26 anys.
Un pub mític, pel qual hi va passar molta gent.
Sí, hi havia èpoques en què entraven mil persones els divendres i mil els dissabtes. També vam obrir l’Arcs de Vilanova i la Geltrú, ara fa 20 anys, i tenim molta clientela. El 15 d’octubre l'obrirem de nou, si no passa res.
Quant temps porta tancat per la pandèmia el local de Vilanova?
Ara portem 18 mesos sense obrir cap dia. Allà hi treballa força gent, però els tres mesos d'estiu sempre tanquem, perquè obre La Daurada i perquè els clients van més cap als xiringuitos de la platja o a les festes majors. A l'hivern està ple, perquè no hi ha més oferta al centre de la ciutat.
En general ha estat com un temps mort, és un any ombra, perdut, perquè no hem facturat res. Em vaig tancar a casa i vaig fer règim i vaig perdre 40 quilos. Per tant, personalment em va anar bé, perquè he fet un any sabàtic. Portava més de vint anys seguits treballant en el món de la nit.
Això deu cansar molt.
Molt. Treballar fins les 6 de la matinada i tornar a casa a les 7 o les 8 castiga molt, i més a partir d’una certa edat. Durant l'època que tenia el restaurant The nit, començava a treballar a les 18h i arribava a casa a les 8 del matí, així que em passava més de dotze hores seguides de peu. Ara em costa tornar a adaptar-me de nou als horaris, després de tant de temps.
Quina diferència hi ha amb els locals vilafranquins?
A Vilanova i Sitges hi ha molta més vida que a Vilafranca actualment. Fa vint anys era al revés: la gent de la costa venia de festa a Vilafranca. Aleshores hi havia quatre discoteques i una vintena de pubs, mentre que a Vilanova i la Geltrú no tenien res. Acabava de tancar la mítica discoteca que tenien i, quan vam obrir l’Arcs, de mica en mica es van començar a muntar molts pubs al voltant i en d’altres zones de la ciutat.
Quin creu que és el motiu d’aquest canvi?
La crisi del món de la nit va començar quan va tancar Caixa Penedès després de fusionar-se amb Banc Sabadell. Aleshores es va aturar tot de cop. Va ser curiós, perquè havia començat la crisi econòmica i a Vilanova ho notàvem, però a Vilafranca no. El motiu és que Caixa Penedès mantenia l’economia de la comarca, així que quan va tancar, tothom va començar a tenir por, molts negocis van tancar i es va produir una mena de pànic. En aquell moment jo tenia sis locals oberts: l'Arcs, Speed, el Grill9, el Casino, el Feeling i el restaurant The Nit.
En aquella època hi havia molt d'ambient.
Sí, aleshores la gent sortia molt i en colla, però entre els anys 2013 i 2015 va començar a decaure el món de la nit a Vilafranca, i ara només queden el Grill9, el Casino 1876 i algun pub més oberts.
I ara els més joves on van?
Molts fan botellots o fins ara anaven al Casino 1876. També van força a la plaça Jaume I, fins que tanquen els bars i alguns van a la discoteca.
Els bars suposen molta competència per a establiments com el Grill9?
Sí, perquè tanquen molt tard i hi ha molta oferta. Aquí tothom es fa la competència: les benzineres venen pa, els forns cafès i els restaurants, copes, així que nosaltres hem de fer sopars també. Ens hem anat trepitjant el terreny, intentant facturar al màxim, pequè el poble no dona per a tant. Per això, has de treballar més hores per poder sobreviure.
Ara els botellots estan a l’ordre del dia, quan són més insegurs i provoquen problemes de convivència.
Sí, perquè hi ha de tot i molta gent aprofita per fer mal. En canvi, als establiments, els responsables som nosaltres. Sempre n’hi ha hagut, però el que passa ara és més aviat per rebeldia o per un canvi d’hàbits arran de la pandèmia més que per altres qüestions. Però cal evitar situacions i imatges com les que s’han vist darrerament.
El passaport Covid pot ajudar en aquest sentit?
Jo crec que sí. Jo ja l’hagués posat, com fan en d’altres països, però ja anem tard.
Olga Aibar