L'escola de futbol base Penedès-Espirall tancarà portes a final de temporada després de tres anys d'existència. En aquest temps, el seu director, Pepe Villar, ha intentat transmetre als seus infants la inquietud per aprendre però sobretot ha intentat que el món del futbol sigui emocionant, tant per als infants com per als seus entrenadors.
Villar es va endinsar en el món del futbol base l’any 1992 fent d’entrenador i coordinador d’una escola a Barcelona, Penya Anguera. L’any 2000 va començar la seva feina a Vilafranca, a l’escola de futbol Hristo Stoichkov, la qual estava vinculada al FC Vilafranca. Sis anys més tard, el Hristo Stoichkov es va convertir en un nou club i es va separar del degà vilafranquí. Actualment i des de fa tres anys és el director i fundador de l’escola de futbol Base Penedès-Espirall.
Per què has decidit tancar l’escola a final de temporada?
Cada vegada costa més captar nens perquè els grans clubs absorbeixen la majoria. És una decisió racional. Qualsevol projecte ha d'autofinançar-se. Si no arribes a un nombre mínim de nens, no hi ha manera de fer-ho possible.
A què es deu aquest fet?
És més fàcil convèncer a un nen dient-li “jugaràs a primera o contra el Barça” que no pas dient-li “vine aquí que jugaràs, t’ho passaràs bé i aprendràs”.
Consideres que els clubs valoren més la competició que no pas la formació dels nens?
A nivell general es dona massa importància als resultats. És molt important inspirar sensibilitat per la formació perquè estem tractant amb nens. Es pot fer molt de mal als infants amb les nostres actituds. La majoria dels nois que han deixat de jugar a futbol et diuen que el que més els ha costat de gestionar és la frustració que tenien els seus pares. Tenien grans expectatives i al veure que hi havia altres nens que tenien més sort, es portaven un gran desencís. És molt difícil de gestionar per ells.
Al final, la competició no ha de ser negativa.
És que no ho és però ha de ser sana. Al final a un nen li és igual si guanya o perd, només recordarà això durant cinc minuts.
On es troba l’arrel del problema?
Vaig revisar els estatuts de la Federació i a cap lloc posa que cal promocionar la formació i això és molt greu. És necessari crear sensibilitat per la formació i deixar de banda els resultats. La màxima institució hauria de posar-hi remei però també els clubs. Darrerament només interessa tenir equips a les màximes categories per poder captar els millors jugadors. Fins i tot es fan venir els infants des de 30-40km i això és molt negatiu per als nens perquè no poden jugar amb els seus amics, no poden estudiar, no poden gaudir de la seva família, etc. Els nens son nens i molt pocs arribaran a la màxima categoria. El futbol, com tot, els ha de servir per a després, per a la seva vida.
Durant la formació dels entrenadors es tracta la manera d’ensenyar els nens?
Aquest és un dels problemes. Tota la formació va enfocada que l'entrenador, un dia, acabi sent professional. El més greu és que la Federació t’obliga a treure’t el carnet d’entrenador però no et preparen per fer realment el que faràs, que és estar amb nens de diferents nivells.
Com consideres que es podria arreglar aquest problema?
Principalment a través de molta i bona formació. També crec que les institucions haurien d’involucrar-se, ja que es fan servir els camps municipals. S’hauria de marcar un límit de jugadors per a cada club, així s’acabaria la massificació. També s'hauria de canviar la competició completament. Competir serveix per augmentar els vincles socials i emocionals de la gent. A més, és un motor de nou aprenentatge perquè el nen s'emociona i té ganes de seguir aprenent.
Com heu treballat vosaltres a l’Espirall?
Sobretot fèiem una formació dirigida als entrenadors. He creat Life Futbol System, un sistema orientat al formador i que es basa en quatre pilars: l’aprenentatge, la millora, la diversió i l’emoció. En primer lloc, un correcte aprenentatge repercuteix en la millora, que en un ambient sa, provoca diversió al nens. Tota la formació ha de ser emocional i emocionant. Jo no focalitzo l'atenció en el que és un equip, sinó que em centro en com és cada nen i en com la seva millora repercutirà en l'equip. Per què vull que un equip quedi campió si hi ha 4 o 5 nens que no els ha servit per res?
Com valores aquests tres anys a l’Espirall?
He estat molt a gust i mai he tingut cap problema. Vam iniciar l'escola amb l'objectiu de vincular-la al barri i que la gent tingués ganes d'anar a l'Espirall. Fins i tot considero que hem fet una tasca social perquè hem tingut nens problemàtics i amb problemes a casa i els hem intentat ajudar.
La temporada vinent vindrà el Club de Futbol Base Marc Bartra.
Sí, quan vaig decidir plegar, una de les coses que més em preocupava era el fet d'abandonar els nens. M'agradaria que algú continués. El club de Futbol Espirall-Les Clotes va contactar amb aquesta entitat així que estic content. A més, perquè crec que també estan implicats a donar una bona formació als nens.
Lorena Del Amor