El penedesenc Jordi Cuyàs va jubilar-se dilluns després de més de 35 anys treballant com a tècnic a l’Ajuntament de Vilafranca. Durant aquest temps, ha exercit diversos càrrecs, el darer dels quals com a Coordinador de Projectes Estratègics. També va ser gerent del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, director de Promoció del Comerç de la Generalitat, secretari de la Fundació Pro Penedès, i actualment secretari de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). També forma part de la plataforma pro Vegueria Penedès, de la qual és un ferm defensor.
És complicat resumir la seva dilatada trajectòria professional, política i com activista. Expliqui’ns com van ser els inicis en el món sindical.
Vaig estar molts anys vinculat a moviments sindicals i també a l’associació de veïns de l’Espirall. Vaig començar com a sindicalista ja en temps de Franco, a finals de 1973, a la Confederació Sindical de Catalunya (CSUD) i després a Comissions Obreres. Jo aleshores treballava a l’impremta Miret i, a les primeres eleccions sindicals del sindicat vertical que es van realitzar l’any 1975 em vaig presentar i vaig sortir escollit com a delegat sindical del sector d’arts gràfiques. Després, amb només 23 anys, vaig presidir el sindicat mitxe, que era el més gran que hi havia aleshores.
I a la política?
A les primeres eleccions democràtiques que hi va haver al gener de 1977 em vaig presentar a una coalició formada per ERC, el Partit del Treball i algunes persones del Front Nacional de Catalunya, presidida per Heribert Barrera, que va ser elegit i va esdevenir diputat al Congrés dels Diputats. Aleshores es va consituir una comissió electoral democràtica a diferents municipis per vetllar per la transició, fins a les municipals de 1979. Entre el 1979 i el 1984 em vaig dedicar a tasques sindicals. A les primeres eleccions que em vaig presentar van ser a les municipals del 1991 com a independent dins del PSC. Vaig sortir escollit com a regidor i vaig començar a fer tasques relacionades amb els serveis interns i la promoció econòmica. Tres anys després, vaig entrar a treballar com a tècnic de l’Ajuntament en aquests mateixos àmbits.
Quins projectes va ajudar a impulsar?
Sempre he treballat en temes relacionats amb la promoció econòmica i el territori. Els primers programes que vaig ajudar a impulsar estaven relacionats amb la formació professional. L’any 1986, coincidint amb l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, l’Ajuntament de Vilafranca i el de Sant Pere de Ribes vam ser el segons de presentar programes de formació adreçats a persones aturades amb diners procedents de fons europeus. També vam presentar temes sobre el sector del vi a nivell espanyol i altres relacionats amb la simulació d’empreses. El darrer que vam presentar és el de Vinyes per calor, un projecte d’economia circular que utilitza la biomassa residual de les vinyes per reduir les emissions de CO2.
També va treballar com a director de Promoció del Comerç de la Generalitat durant gairebé dos anys. Com va ser aquella etapa?
Sí, va ser una època molt interessant, en la qual es van crear les àrees de Promoció Econòmica Urbanes (APEU) que, arran de la crisi, van decaure, però que ara han tornat a ressorgir. Es tracta de zones integrades per establiments comercials i el consistori que impulsen accions comunes. Era una idea que vam anar a veure al Quebec i que vam portar cap aquí. Sempre s’ha de ser innovador i veure què hi ha en el món que es pugui aprofitar-se.
Té fama d’haver portat sempre les regnes de l’Ajuntament, a nivell intern.
No sé si és tant això, com el fet que en els temes que he portat m’hi he implicat molt. Jo sempre m’he sentit molt còmode treballant a l’Ajuntament de Vilafranca perquè la ciutat té la mida justa, té projecció i és respectada i coneguda a molts llocs i a les institucions. S’ha fet un gran treball de portes enfora, en les relacions internacionals amb les ciutats agermanades i en altres qüestions.
Qui el substituirà en el càrrec que ocupava fins ara?
Les tasques que realitzava com a coordinador de projectes les farà ara l’exregidor Josep Maria Martí, qui va entrar després de les municipals com a càrrec de confiança del Govern. Ell és qui té l’encàrrec de dinamitzar els temes que no són del dia a dia, sinó a mig i llarg termini. Els ajuntaments sempre han d’anar més enllà en els temes que puguin impulsar la ciutat.
En poc temps han marxat diversos càrrecs del consistori. És una coincidència?
La majoria de les sortides que s’han produït han estat per jubilacions. Ara és un moment en què la burocràcia passa per davant de l’esperit i en el qual t’autolimites, quan hi ha moltes possibilitats. Costa més que l’administració hi vulgui jugar perquè s’ha tornat un equip a la defensiva, més que no pas de davanters. Espero que la gent jove que hi accedeixi a partir d’ara doni el tomb a la situació.
Quins seran les seves properes passes?
Col·laboraré com a voluntari en projectes que em semblin interessants, però des de fora de l’administració. M’interessen els temes relacionats amb el medi ambient i el clima, un tema estratègic en el qual tothom s’ha d’implicar, les administracions les primeres. Ens hem d’espavilar en aquestes qüestions i reutilitzar recursos bàsics com l’aigua.
Vostè és un dels impulsors de la Vegueria Penedès. Què n’opina de la situació actual? Perquè no acaba de desenvolupar-se.
Sí, hi estic molt implicat, perquè és una gran eina que s’ha de desenvolupar, definir clarament què s’ha de fer i tirar endavant el pla territorial. Per això crec que Vilanova i la Geltrú ha d’exercir de capital de la futura vegueria. El Penedès no serà si Vilanova no hi juga, perquè és la ciutat més gran i amb més serveis. La nostra és una agroregió molt dinàmica, que pot fer de tot, menys acollir logística provinent de l’Àsia, que no aporta res al territori, només sous de misèria.
Olga Aibar
