L'Antoni Peiret, nascut en un petit poble d’Osca, ha estat l'interventor general de l'Ajuntament de Vilafranca durant 34 anys i el del Consell Comarcal durant 32. Ara es jubila. Sent fill únic i nascut en una família d'agricultors, el seu futur estava lligat al camp però un professor, el qual defineix com "un il·luminat, avançat al seu temps", va convèncer la família que no només els fills de les famílies riques podien estudiar. Finalment, Peiret va cursar magisteri a Lleida i econòmiques a la Universitat de Barcelona.
Sobre la desconeguda feina de l’interventor i sobre la seva vida laboral en general, n’hem parlat amb Antoni Peiret, que aquesta setmana passa els seus darrers dies a Vilafranca.
S’imaginava arribar a ser interventor general?
La veritat és que no sabia ni que existia aquesta professió. Primer vaig estudiar magisteri i vaig treballar durant 10 anys de mestre. Quan vaig matricular-me a econòmiques tenia la idea de ser inspector d’hisenda. Un dia vaig veure un anunci sobre una convocatòria massiva de 200 places d’interventor en l’administració local i em va cridar l’atenció. Va ser casualitat.
Com és que primer va estudiar magisteri?
Agraeixo molt el sacrifici que van fer els meus pares. Eren agricultors i jo havia de continuar el seu llegat però va arribar un mestre al poble, que era un il·luminat, un avançat al seu temps. Feia visites a totes les famílies del poble perquè els seus fills estudiessin batxillerat. En arribar a casa meva, com que jo era fill únic, la meva àvia es va negar i va dir que havia de ser pagès i cuidar de les terres. El professor va donar un cop de puny a la taula i molt contundent va dir que no només podien estudiar els fills de les famílies riques, sinó que tots els nens havien de fer, com a mínim, el batxillerat inicial. Finalment la meva família va cedir. Aquell professor va aconseguir que d'un poble de 200 habitants, sortissin 40 mestres.
Per què va fer després econòmiques?
Vaig conèixer un treballador de l'oficina del DARP a Pont de Suert que estudiava econòmiques la UB. Em va deixar llibres d'economia i em va traslladar la inquietud de fer una altra carrera.
Com va ser el primer contacte amb un ajuntament?
Les oposicions van ser molt dures, però finalment vaig aprovar amb la 7a millor nota d’entre les 5.000 persones que s’hi van presentar. Em van dir que havia d’establir contacte amb algun ajuntament per poder accedir-hi. Vaig pensar que podia començar en algun consistori, més aviat petit, tot i que havia de ser major de 20.000 habitants. Vaig anar a un ajuntament d’Osca. Recordo perfectament el dia que em va atendre l’alcalde i em va dir "jo aquí no necessito cap interventor que em digui on està la llei. La llei sóc jo". Quan vaig sortir de la reunió vaig pensar "però en quina professió m'he ficat?".
Després va arribar a Vilafranca?
Primer vaig estar dos anys a Tortosa, un Ajuntament al qual estic molt agraït, i després vaig venir a Vilafranca.
En què consisteix la feina de l’interventor?
S’encarrega de portar la comptabilitat de l’Ajuntament, controlar que totes les operacions que es facin siguin legals i també assessora.
És obligatori que cada Ajuntament tingui un interventor?
Sí, tots els ajuntaments tenen creada una plaça de primera categoria (interventor Superior) o de segona (interventor d'Entrada), segons la població. En situacions excepcionals, si no es cobreix la plaça amb Funcionaris d’Habilitació Nacional, pot haver-hi un funcionari municipal.
Com ha estat treballar a l’Ajuntament de Vilafranca?
En el temps que he estat a Vilafranca, no hem tancat cap any en dèficit, ni hem fet cap operació de tresoreria. El més important és que a l’Ajuntament de Vilafranca hem tingut una visió a mig i llarg termini de les finances. Crec que aquest ha estat la meva gran virtut. Això ens ha permès anticipar-nos a situacions de risc i crisis econòmiques.
En els 34 anys a Vilafranca i els 32 al Consell Comarcal, he tingut un equip professional boníssim, al qual estic molt agraït. He tingut ofertes de treball per anar a grans ciutats, fins i tot a la Generalitat, però la qualitat professional i humana que m’envoltava va fer quedar-me aquí.
Com ha estat la relació amb els grups de l’oposició a Vilafranca?
Al llarg d'aquests anys també he treballat en servei dels regidors de l'oposició. Fins i tot, he fet tasques que no entraven en el meu guió. Per exemple, quan presentàvem la liquidació o altres documents posava cura per preparar un Power Point i exposar de manera clara les dades. Durant hores els exposava de manera didàctica i amb molta passió i transparència tots els detalls possibles. Crec que l’oposició ha valorat la meva feina i m’han mostrat la seva gratitud als plens i en el dia a dia.
Quins han estat els moments més difícils de la seva carrera professional?
El més complicat va ser a Tortosa perquè vaig tenir molta feina actualitzant la comptabilitat i preparant els expedients econòmics de la segregació dels nuclis de població. A Vilafranca, el més complicat va ser quan vaig arribar perquè hi havia un deute important amb la seguretat social. Un dels moments més tristos va ser quan va morir l'Enric Mateu, company d'intervenció, i en Rafa Cabezas, molt amic meu.
Quins consells li ha donat a la nova interventora?
No li he donat cap consell perquè no em vull posar en la seva filosofia de treball però sí que li vaig donar dues informacions econòmicament transcendentals. D'una banda li vaig explicar que l'Ajuntament té signat un conveni amb Adif per al finançament del cobriment de la via i cal vetllar perquè la liquidació del deute sigui l’adequada. També la vaig informar sobre el nou contracte de Vinseum, que ha estat modificat arran de l'aturada de les obres. Caldrà licitar de nou el projecte i haver executat en el 2020, com a mínim el 70%, per aconseguir la subvenció europea.
Lorena Del Amor
