El sensei vilafranquí Pere Calpe és 8è dan Kyoshi de Nihon Tai-Jitsu, 6è dan de Tanbo-Jutsu i sotspresident de la Federació Mundial de Nihon Tai-Jitsu. És el director de Budokan Penedès, una entitat sense ànim de lucre dedicada a les arts marcials ubicada al carrer Sant Julià, 24, de Vilafranca, que enguany celebra el seu vintè aniversari.
Quan va iniciar-se en el món de les arts marcials?
Vaig començar ara fa 46 anys, quan jo en tenia quinze, al Casal. Un amic meu, el Víctor García, em va animar a provar una classe de Judo. Aleshores estaven molt de moda les pel·lícules de Kung-fu, així que vaig així em vaig començar a introduir en aquest món . Uns anys després vam crear el nostre propi centre, al carrer Amàlia Soler, quan es va quedar petit, ens vam traslladar al carrer Sant Julià, on portem 20 anys.
I ho celebreu amb una Budopaella.
Sí, el diumenge 29 de setembre farem al Pavelló de la Gamba, a partir de les 14h, una Budopaella a la qual esperem que assisteixi molta gent. I, de cara al desembre, volem fer una gala, com cada any, però aquest cop la volem fer encara més lluïda.
I des de quan exerceix com a mestre?
Fa 41 anys que faig classes de diferents arts marcials i que imparteixo i assisteixo a seminaris a diferents llocs del món. Sempre és important reciclar-se i, per això, cal presentar el que fas i aprendre del treball dels altres companys.
Deu ser complicat entrenar nens i adolescents de diferents categories i caràcters.
Sí, has de tenir molta paciència i t'has d'adaptar, perquè cada persona és diferent. Com a mestre, tens uns objectius a realitzar a classe, però no sempre pots fer allò que voldries i t'has d'adaptar al caràcter de cadascú i anar donant responsabilitats de mica en mica als alumnes. L'ambient i suport familiar, el treball que es realitza a classe i la manera d'actuar de les entitats i professionals fa molt a l'hora d'aconseguir resultats. Jo porto 41 anys treballant com a professor de Tai-Jitsu i encara continuo aprenent coses noves.
Qui va ser el seu mestre?
El meu mestre és el Ronald Hernández, que té actualment 85 anys. El mes passat vam fer un curs de cinc dies a França de la Federació Mundial de Tai-Jitsu en el qual hi era. Ell ha estat sempre professor d'Educació Física i es manté en un gran estat de forma. El seu mètode pedagògic és molt conegut i important.
Quines arts marcials ensenyeu a Budokan Penedès?
Fem Tai-txi, Kung-fu Nihon Tai-Jitsu, Iado, Jödo, Taikondo i Aiki Jiu-Jitsu.
A partir de quina edat es pot començar a practicar?
Des dels quatre anys. La gent gran també el pot practicar, sobretot el Tai-txi, perquè se centra més en la vessant de salut, tot i que també té una part més energètica que pot tenir una part de defensa personal.
En què es basa el mètode del Nihon Tai-Jitsu?
En la defensa personal. S’intenta aprofitar el millor que té cadascú i, a partir d'un programa comú de tècniques, intentar ser eficaç davant d'una agressió. Cal donar a la persona allò que necessita. Hi haurà qui sigui millor en luxacions, projeccions, equilibri, etc.
Les dones cada cop s’interessen més per les arts marcials i, en concret, per la defensa personal.
Cada cop hi ha més interès en la defensa personal i en les arts marcials en general per part del sector femení, per aprendre a defensar-se davant d’una possible agressió. La societat va evolucionant i les arts marcials també. Abans les feien més homes que dones, però ara això fa temps que ja s'ha superat. També s'ha perdut la por a fer-se mal. Tot i que des de fa un temps s'opta per fer cursos de defensa personal específicament adreçats a dones, molts els quals són impartits també per dones. Cada cop hi ha més interés de fer cursos a nivell d'entitats, ajuntaments, consells comarcals i a altres institucions sobre aquesta matèria.
També sembla que cada cop hi hagi més clubs d'arts marcials.
Sí, si suméssim la quantitat de practicants d'arts marcials que hi ha a la comarca ens en faríem creus i hi ha molts clubs i gimnasos on es practica. S'ha diversificat molt, però és una cosa que atrau a la gent. N’hi ha algunes que són més competitives que altres.
Vosaltres no assistiu a competicions. Per quin motiu?
Perquè no hi crec. Jo vaig competir molts anys i sé el que et trobes. Per tant, vaig decidir que ensenyaria un tipus d’art marcial que no es basés tant en l’èxit personal com en aprendre quelcom útil per a la persona que la practica. Per això em vaig especialitzar en Nihon Tai-Jitsu.
Rebeu algun tipus d’ajuda de la federació o només depeneu dels socis que teniu?
Nosaltres som una entitat sense ànim de lucre i l’única ajuda que tenim és dels nostres propis socis i de les federacions a nivell nacional i internacional. Tanmateix, el gran avantatge de les arts marcials és que hi ha molta col·laboració entre nosaltres i podem compartir moltes coses a nivell mundial. Tenim professors de nivell internacional que venen a la nostra zona a impartir classes o seminaris. Al desembre, per exemple, en farem un a Vilafranca.
És el sotspresident de la Federació Mundial de Nihon Tai-Jitsu. Això l’obligarà a viatjar molt.
Sí, hi estic acostumat. De fet, viatjo molt sovint per Espanya, França i, també sempre que puc, a Amèrica del Sud i al Japó.
Olga Aibar
