L’International Police Association IPA Penedès-Garraf va organitzar el passat diumenge la setena Cursa Vinyes del Penedès, a benefici de la unitat canina de rescat IPA K9 Rescue. Aquesta va consistir en un canicross, una cursa de muntanya i una caminada popular, que van tenir lloc des de la zona esportiva de Vilafranca fins a la muntanya de Sant Pau. Sobre l’IPA Penedès Garraf n’hem parlat amb un dels seus membres, el caporal Fran Martín. Nascut a Plasència (Càceres) fa 55 anys, treballa des de fa 30 anys a la Policia Local de Vilafranca.
Què és l’IPA i quan va nèixer?
És una associació internacional de policies que va néixer a Londres el gener de 1950 sota el lema “Servo per Amikeco” (servei a través de l’amistat). És una comunitat independent formada per membres de diferents serveis de policia, tant en actiu como retirats. A Espanya la va promoure la Guàrdia Urbana de Barcelona. Actualment hi ha una secció nacional, i una per a cada comunitat autònoma. Catalunya té nou agrupacions, una de les quals és la del Penedès-Garraf. I dins de la nostra agrupació tenim diverses seccions: formació, visites per fer turisme pel món, i la unitat canina de rescat.
Quan es va crear aquesta darrera unitat?
L’any 2011. Agents de policia de diferents llocs vam crear una unitat de recerca de persones en grans àrees, que es dedica a buscar persones desaparegudes a diferents llocs de Catalunya, principalment a llocs de muntanya.
Quines actuacions heu fet per la nostra zona?
N’hem fet moltes. Una de les que més recordo és la recerca d’una dona de Sant Pere de Ribes que havia desaparegut, i que va aparèixer morta a la platja. Darrerament ens hem format per ajudar a buscar persones desaparegudes després d’un terratrèmol. L’IPA K9 Rescue està preparada per buscar persones en grans catàstrofes. Vam trobar un patrocinador, l’ONG Global Humanitària, que ens finança les sortides. Vam adquirir el material necessar, i a dia d’avui, ja tenim la unitat operativa, però encara no hem sortit cap vegada.
Per què?
Vam estar a punt d’anar fa uns mesos a Mallorca, quan va produir-se la inundació a Sant Llorenç des Cardassar en la qual van morir deu persones, i amb centenars de desapareguts. Ja estàvem mobilitzats i ho teníem tot gairebé a punt, però ens van trucar per dir-nos que no èrem necessaris.
Això devia suposar un gran cop per a vosaltres.
Va ser molt frustrant. Les administracions tenen els seus recursos, i de vegades els externs no els volen fer servir. Això passa o bé perquè els grups no estan preparats, o perquè potser són molt bons i deixarien en evidència els seus propis efectius.
Esteu preparats per anar a treballar arreu del món on us reclamin. L’ONG Global Humanitària sempre assumeix les despeses?
Tenim una limitació, que és el temps d’arribada a la zona. Si anem a l’Amèrica del Sud, per exemple, són 10 hores de mitjana, però si vas al Nepal o Indonèsia, en són 25, cosa que representa dos dies o més. Nosaltres busquem persones vives, per això hem de començar a treballar en un màxim de 72 hores. Amb més temps, perdem efectivitat. I sortim una setmana com a màxim.
Aquesta tasca és compatible amb la feina?
Sí, normalment a les persones que estem en aquesta unitat, els nostres responsables ens faciliten els dies, però els hem de gastar dels nostres dies personals. El problema no és sortir una setmana, el problema és que, per tenir el gos preparat, has d’estar tot l’any, dos o tres dies de mitjana entrenant, i gastant -te els teus diners.
Feu entrenaments especials per preparar-vos?
Sí, hem de buscar llocs on entrenar amb els gossos, com per exemple a zones amb runes. Nosaltres fem tres o quatre entrenaments a l’any. Fa poc vam anar a Madrid, i al juny anirem a la Nucia, a Alacant, on hi ha un centre d’entrenament de gossos de rescat. Ara estem preparant -nos per realitzar 24 hores de treball seguides, per posar-nos a prova.
I el cos ho aguanta?
24 hores s’aguanten, perquè fem torns rotatius. Nosaltres necessitem actuar en les primeres hores. El temps sempre corre en contra nostre. Per això, en el primer dia es mira de fer 24h, el segon dia, es parteixen els grups en dos, i un fa mig dia, i l’altre mig dia. Als cinc dies de treball efectiu, tornem, perquè aleshores hi ha menys possibilitats de trobar persones vives, i perquè es neteja la zona per evitar epidèmies.
Per fer aquesta tasca s’ha d’estar preparat física i mentalment?
Sí, això ho treballem amb l’ajuda de diferents professionals. També es parla i es comenten moltes coses, però fins que no t’hi trobes, no saps com reaccionaràs. Hi ha unitats que ja han sortit pel món i t’ho expliquen, però com que nosaltres encara no hem fet, no podem saber del cert què se sent.
Al principi de l’entrevista dèiem que la cursa Vinyes del Penedès anava a benefici de la unitat canina de rescat IPA K9. Quines són les vostres principals necessitats?
En totes les sortides que puguem realitzar arreu del món tindrem el suport logístic de l’IPA, però les despeses d’allotjamnet, benzina, assegurances, i menjar van a càrrec nostre. Per això, necessitem aconseguir recursos, i administracions o empreses que apostin per la nostra tasca. Ara ens agradaria anar a Àustria, perquè els nostres gossos poguessin pujar a un avió i veure com reaccionen i si s’adapten a aquest tipus de viatges, però encara hem de trobar el finançament necessari. Si algú vol col·laborar amb nosaltres, ens pot enviar un mail a:
Olga Aibar
