El canvi climàtic és un fet que ens afecta a tots. Aquest canvi ha provocat que la temperatura s'hagi incrementat a l'Alt Penedès 1,7ºC per sobre de la temperatura de referència 1950-2015 i la pluviometria sigui més o menys la mateixa, amb una major torrencialitat, fet que representa un increment de sequera. Sobre els efectes i les repercussions del canvi climàtic a la comarca n’hem parlat amb Robert Savé, coordinador de Viticultura i Enologia de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), adscrit al departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
Afincat a Caldes de Montbui, però amb família vilafranquina, i veí temporal a Castellet i la Gornal, és un dels membres del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) del departament de Presidència de la Generalitat, en concret a l’àrea de l'aigua. Dins d'aquest hi ha un grup d'experts del canvi climàtic que, cada quatre anys, elaboren un informe. Ell n'és un dels autors.
Com i en quina mesura ens afecta el canvi climàtic a la nostra comarca?
Afecta primer als canvis ambientals atribuïts a les característiques canviants del clima mediterrani. Posteriorment, amb els informes de l'IPCC (The Intergovernmental Panel on Climate Change) que es realitzen cada quatre anys, ens van adonar que les previsions de temperatura, ni de bon tros, s'estaven complint. El novembre passat va sortir l'últim informe de l'IPPC sobre la pujada de l’1,5% que prevèiem com a temperatura màxima l’any 2030, i aquí al Penedès ja estem a 1,7ºC. Això vol dir que la previsió que deia que a finals de segle podríem arribar a tenir una pujada de dos graus de temperatura és errònia, perquè és totalment inviable. Ens trobem en una franja que pujaria entre 2 i 4ºC, depenent del que passi al món. I quatre graus de mitjana és gran perill pel nostre model de societat.
Quines accions proposeu?
Vam pensar en fer les previsions molt localitzades per diferents denominacions d’origen. Podríem començar amb qualsevol d’elles, però vam optar per fer-ho amb la del Penedès, perquè si es volia tenir ressò del que estava passant i passaria, el Penedès era un lloc molt conegut a Catalunya, i molt especialment a la regio metropolitana de Barcelona. A més, és la capital del vi i el cava i perquè la comarca depèn exclusivament d’això, i està molt focalitzada en un monocultiu.
Quan es va fer la previsió?
Es va fer l’any passat, en el marc d'un projecte que es diu Globalviti, en el qual hi participen 17 cellers d’Espanya. Nosaltres estem treballant amb Família Torres en caracteritzar material vegetal resistent a la sequera, i amb Juvé & Camps en un mètode sensoritzat per gestionar els secants a partir d'indicadors. El primer que vam fer va ser posar-nos en contacte amb el Servei Meteorològic de Catalunya, perquè té el banc de dades més fiable, i per l'experiència en anàlisi i projeccions climàtiques de fins 1 km2. Es va treballar amb dades des del 1950 fins ara, amb les quals vam poder valorar exactament què ha passat, i a partir d’aquí, es van fer projeccions de cara al futur. De fet, es va fer fins al 2100. L'IRTA amb aquestes dades va començar a treballar per trobar indicadors biològics que ens servissin per pensar què podria passar a la vinya.
Per exemple?
Aniran incrementant-se les necessitats d'aigua, i canviarà la fenologia, és a dir, els moments en què creixen les plantes (quan sortiran les flors, quan brotaran, quan cauen les fulles, quan collirem, etc).
Cada cop es cull abans i les flors broten més aviat.
Sí, abans per Tot Sants ja no quedava ni una fulla i la floració, la brotació i la maduració tenien gairebé dates concretes. Amb les dades que tenim, vam veure que hi ha un increment de temperatures molt marcat amb una major pujada de temperatures nocturnes, un increment de dies amb temperatures superiors als 35ºC, una reducció quasi total de dies de glaçada, un increment de pedregades d’estiu, etc. Tot plegat porta a canvis en la fenologia (sortida i cauguda de fulles, floració, maduració), canvis en els ritmes i períodes de treball per temperatures extremes, treball nocturn...). Si a tot afegim la sequera, el manteniment de les boires i els canvis en la fenologia, l’aposta de fer un Penedes sostenible i saludable és complicada, donat, que les malalties fúngiques encara seran un important problema. Estem davant d’un repte important.
Què hi podem fer ?
Aquest és el gran tema al qual ens haurem d'acostumar. El que tenim una certesa al 100% és que la temperatura pujarà, i que cada any serà diferent de l’altre, amb la qual cosa es fa molt difícil preveure produccions. Abans, fins a cert punt, es tenia molt clar. Ara depèn d'on, de que, de qui, i això passa a tots el pobles. Hem d’acceptar aquestes condicions diferents i adverses, i conviure amb la incertesa. Tenim eines i coneixement, ara cal aplicar-ho tot amb sentit comú.
Olga Aibar
