Fèlix Galimany va ser escollit president de Covides el passat dissabte 26 de gener en el decurs d'una assemblea de socis celebrada a les instal·lacions de la cooperativa a Sant Sadurní d'Anoia. Galimany és un viticultor penedesenc de 55 anys. Dirigeix una explotació familiar a la Bleda i té una gran experiència dins del sector vitivinícola i com a comptable. El nou president encara els reptes de futur amb il·lusió i ganes, amb l'objectiu de fer créixer la cooperativa.
Per quins motius creu que el van escollir?
Crec que va ser per una suma de circumstàncies: Crec que va ser per una suma de circumstàncies: sempre he mostrat màxima implicació en el projecte, vaig ser sis anys interventor de comptes, la meva experiència com a controller a l’empresa Robert Bosch i en l'àmbit de l'econòmia d'empresa, i també perquè ser president comporta una feina afegida que no tothom vol o pot assumir. Jo aquest matí estava llaurant abans de venir a fer aquesta entrevista, i he de compaginar la meva feina amb la coordinació dels membres del Consell Rector de la cooperativa.
Quants membres té?
El Consell Rector està format per nou membres i tres suplents. Enguany es van renovar tres dels membres, i el dilluns 28 de gener es va celebrar el primer Consell Rector, en el qual es va nomenar la resta de càrrecs del consell: Rafel Ramon (sotspresident), Joan Llosas (secretari), Francesc Vilaseca (tresorer), Enric Fabregat (vocal), Isidre Martí (vocal), Jordi Duran (vocal), Joan Font (sotstresorer), Ricard Vallès (sotssecretari), i tres suplents: Josep Rovira, Josep Fàbregas, i Francesc Carafí.
Quins són els principals temes que té sobre la taula?
Tot està bastant encarrilat, gràcies a la bona gestió que va realitzar el meu predecessor, el Joan Marcé, però sempre hi ha mil temes a fer. De fet, ja en la primera trobada del Consell Rector van sorgir moltes idees i propostes que, de mica en mica, anirem desenvolupant, o posant en la llista de temes pendents. M'agrada la barreja d'experiència i joventut dels membres del consell, i les ganes de treballar que demostren.
Abans apuntava la feina desenvolupada per Joan Marcé al capdavant de la cooperativa durant els deu darrers anys. Què en destacaria?
Un dels seus principals mèrits és que va aconseguir donar credibilitat, tant interna com externa, en uns moments convulsos de la cooperativa. Jo me la he trobat amb uns balanços assumibles. L’embotellat funciona molt bé, les instal·lacions són modernes, i les vendes i les exportacions estan en un bon moment. L'única pega és l'època convulsa que es viu, sobretot per al vi a doll. Venim de dues collites anormals, de sequera extrema, seguides, i aquest fet ha provocat que el preu del vi s'hagi recuperat de forma natural. El temps ha ajudat que sigui al que ha d'anar, però ara s'han collit més raïms, hi ha més volum i, per tant, sembla que la tendència serà contrària.
També es viuen moments convulsos en el sector del cava.
Sí, a les principals cases del cava s'han produït canvis en l'accionariat, i han passat a mans estrangeres. Això no ens preocupa tant com el fet que els nous propietaris puguin retallar costos per la part del producte base, per la dels productors i elaboradors de vi base. A més a més, s'han produït diverses escissions en el sector que demostren que alguna cosa no funciona.
Cal una major unió?
A altres zones productores el sector està més unit, tots van a la una i remen en la mateixa direcció, no va cadascú a la seva, com passa aquí. Això ens fa ser menys competitius respecte a altres zones i països. Ara bé, jo no canviaria la meva explotació per cap d'aquestes zones.
Per quin motiu?
El Penedès és un lloc privilegiat climatològica i geogràficament. En els viatges que he fet per diferents zones vitivinícoles espanyoles i forànies he vist que a molts llocs no es pot fer vi ecològic, que han d’ensulfatar molts més cops, i que els tractors no poden treballar tan bé.
En quina situació està actualment Covides, i quins són els seus reptes de futur?
La disminució del preu del vi a doll ens afectarà, i crearà alguns desajustos, però nosaltres embotellem el 40% del que produïm, així que tenim marge per recórrer. Pel que fa als reptes, cal optimitzar la utilització de les nostres instal·lacions, fer més serveis per a tercers, i continuar amb la millora contínua interna. També cal incrementar més la credibilitat de Covides. A més, si aconseguim que els familiars dels socis s'estimin més el projecte de Covides, aconseguirem que el prestigi de la cooperativa augmenti encara més.
Olga Aibar
