Els alumnes de diversos centres escolars del Penedès, el Garraf i la Seu d’Urgell tenen un nou heroi: el Capità Vitamines. Aquest personatge de ficció ensenya els alumnes a menjar més fruites i verdures, evitar les begudes ensucrades, la brioxeria i els caramels, a més dels beneficis de la dieta mediterrània i de fer exercici. El seu creador és l’infermer de Pediatria de l’ABS Penedès Garraf, Jordi Fernández Blanco (Badalona, 1971).
Sobre aquest personatge i el programa Infadimed (Infància i Dieta Mediterrània) en vam parlar fa uns dies amb els seus responsables: les infermeres Maria Mercè Fernández, Núria Martín, Sílvia Mercadé, Sònia Surià, Mar Montero i Mònica Milà de l’Equip de Pediatria Alt Penedès Garraf; Noemí Pujol i Mariona Roca, de l’EAP Garraf-Rural, Laura Ojer, de l’EAP Penedès Rural i Juan Chamorro de l’Hospital Santa Tecla. El programa va rebre dilluns un accèssit en l’àmbit educatiu en la 4a edició dels Premis PAAS (Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable).
Quin és l’objectiu del programa Infadimed?
Es tracta d’un programa pilot per combatre la obesitat infantil, un problema que afecta el 31,8% de la població de 6 a 12 anys, segons dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA).
En què consisteix?
En la realització d’una sessió mensual de 45 minuts, durant sis mesos, a estudiants de preescolar i de primer i segon d’educació primària, durant la qual es projecta un vídeo d’animació d’uns quinze minuts de producció pròpia, protagonitzat pel Capità Vitamines i els seus amics.
Com va sorgir la idea del Capità Vitamines?
La idea va ser meva, però ja des del principi vaig engrescar la meva dona, que també és infermera i m’ajuda a fer els vídeos. Després vaig convèncer la Maria Mercè Fernández i, de mica en mica, vaig animar a més infermeres de l’equip.
Quan va començar a introduir-se a les escoles?
Va començar al curs 2011-2012 amb alumnes d’entre 3 i 7 anys a dues escoles de Vilafranca: l’Estalella i Graells i el Sant Josep, i aquest curs s’hi han afegit dues escoles més: Mas i Perera i Sant Ramon. A Sant Pere de Ribes és el segon any que es fa i ara hem començat a la Seu d’Urgell.
De quants vídeos consta el programa?
El programa consta de sis vídeos per a educació infantil (P3,P4 i P5) i sis més en cada cicle escolar, de 1r a 6è. Així, al final del programa tindrem 42 vídeos. Si tinguessim més temps en faríem més, perquè el que volíem és que els veiessin els pares a les xarxes socials.
Què és el que els expliqueu als alumnes?
Hem realitzat pel·lícules que tracten temes diferents, adaptats a l'edat dels infants. Quan acaba la projecció, els professionals sanitaris en fem un resum, obrim un debat amb els alumnes i acabem amb una activitat relacionada amb el tema que es tracta.
L’avantatge que té el nostre mètode és que és dinàmic, podem modificar els personatges, els missatges dels vídeos i les músiques que utilitzem. Anem adaptant-nos als canvis i a les necessitats. Per això, els personatges van creixent i evolucionant.
En quin sentit?
Al principi hi havia més personatges masculins perquè les veus les feia jo. A quart el personatge que fa molt d’esport però menja fatal, ja comença a menjar bé. A cinquè n’hi ha un altre que s’ha enganxat a les noves tecnologies. Amb cada temàtica, s’intenta incidir i canviar l’actitud dels infants. N’hi ha molts que es veuen reflectits en les imatges i situacions que els ensenyem. Precisament busquem això, aquest impacte.
I els vídeos només els feu dues persones?
Combinar-los amb la nostra feina és molt difícil. De fet, els elaborem fora d’horari, perquè no ens dóna temps. Si s’invertís una mica més, potser sí que els podríem ampliar.
Quina resposta tenen entre els alumnes?
Des del primer dia ja hem vist que han canviat hàbits. És un treball que va quallant de mica en mica i, al final del cicle, veus els resultats.
A curt termini es noten alguns resultats?
Hem vist que a quart no hi ha nens amb sobrepès perquè van començar amb els vídeos a P4, que mengen més fruita i menys brioxeria industrial. El que sí que hem de treballar més són els berenars que encara se’ns escapen una mica.
Per quin motiu?
Dins de l’escola els nens ho tenen més assimilat el programa però els berenars són un àpat, al qual els pares no donen massa impontància. Compren qualsevol cosa i aquesta acostuma a tenir força sucre. Per un berenar així, un nen no agafarà sobrepès, però crea un hàbit. Per això, aquest any intentarem fer una fitxa perquè se l’enduin a casa i la vegin els pares.
Costa molt canviar la manera de menjar?
Canviar hàbits alimentaris costa molt i en el cas dels nens és doblement complicat perquè no decideixen ells, ho fan els pares. Nosaltres donem informació als nens perquè puguin perdre les seves pròpies decisions. Però sabem que és un objectiu a llarg termini.
Olga Aibar
