La vilafranquina Laura Ràfols es retira del F.C Barcelona després de 14 temporades protegint la porteria del club dels seus somnis. Durant aquest temps la portera ha aconseguit 17 títols, l'últim dels quals la Copa de la Reina, el passat diumenge a Mèrida contra l'Atlètic de Madrid. Ràfols va arribar al primer equip femení del Barça quan tenia 15 anys, després de jugar a l'Atlètic Vilafranca i reconeix l'esforç que van haver de fer els seus pares per “portar-la fins a Barcelona quatre dies a la setmana més els desplaçaments fins als partits”.
Va començar a fer els seus primers tocs amb la pilota quan tenia 4 anys, a l'equip de futbol de nois a l'escola. Ara, amb 27 anys, la capitana del Barça ha anunciat que es retira del futbol, tot i que "no esperava la repercussió" que ha tingut aquest anunci.
De la seva retirada, dels motius pels quals penja els guants i de la seva experiència als camps de futbol, en parla la portera.
Per què et retires ara?
Fa molt de temps que ho pensava, potser no des de principi de temporada però sí des de gener. Fa molts anys que jugo a futbol i tinc ganes de fer i provar altres coses. Vaig estar parlant amb el nostre director esportiu, li vam donar moltes voltes i al final vam arribar a aquesta decisió.
T'haurà costat molt decidir-te.
Doncs sí, és molt difícil perquè he estat molt de temps jugant a futbol, des dels 4 anys i crec que prefereixo deixar-ho ara que estic i bé i que em sento bé jugant a futbol. Dir que ets futbolista és molt guai però no vull allargar aquesta etapa i acabar cremada, sinó que tinc ganes de fer altres coses.
Què t’agradaria fer a partir d'ara?
Tinc ganes de treballar del que he estudiat, sóc fisioterapeuta, he estudiat un parell de màsters en entrenament esportiu i és un treball que m'apassiona, és la meva vocació professional i vull exercir-la. També tinc ganes de practicar altres esports i tenir els caps de setmana lliures, tenir més temps per a mi al cap i a la fi.
Què va suposar per tu arribar al Barça?
Sóc culé des de petita així que va ser una il·lusió molt gran, tenia moltes ganes de venir i no m'esperava estar tant de temps com he estat.
Et desvincules del club totalment?
No, he gaudit moltíssim i seguiré vinculada al club però fent altres coses.
Ja tens clar quin serà el teu nou paper?
Encara no perquè no he tingut temps de reunir-me amb la junta a causa de la final de la copa de diumenge però aquesta setmana o la següent ho acabaré de tancar.
Com ha evolucionat el futbol femení des que vas començar fins ara?
Abans no n'hi havia i ara n'hi ha moltíssim, en 24 anys ha canviat molt, sobretot en l'àmbit mediàtic. D’altra banda, per a les nenes és més fàcil poder accedir al futbol i tenir un equip. Abans era estrany que les noies volguessin jugar a futbol. Tot i això, encara que hi ha hagut molts canvis no ens hem de conformar amb el que hi ha perquè encara queda molt per fer.
Quan vas començar a jugar ho vas fer en un equip de nois.
Sí, vaig començar a jugar a l'Atlètic Vilafranca a l'escola amb nois perquè no hi havia equip de futbol 7 femení, tot i que el sènior sí que existia. De fet, l'equip femení de futbol 7 es va crear amb unes quantes nenes de la meva escola i de la Vila amb ganes de practicar aquest esport.
Com recordes jugar amb nois?
No em va costar perquè érem molt petits, amb aquella edat l'únic que miren els nens és si ets bo o no, si se't donava bé et volien al seu equip.
Va influir l'Atlètic Vilafranca per poder arribar al Barça?
El Joanjo, el meu primer entrenador, va ser qui em va trucar per anar al club. Ell se'n va anar al Barça i gràcies a ell vaig arribar a la porteria. A més, l'Atlètic ha fet una aposta molt forta pel futbol femení, amb diferents equips, pretenent-se'l seriosament i formant a les jugadores des de ben petites.
Per què et vas decantar per la porteria?
Va ser de casualitat. Estava jugant a l'Atlètic Vilafranca, el porter va fallar i jo, que tenia ganes de jugar, em vaig oferir per posar-me a la porteria. Van veure que se'm donava bé i m'hi vaig quedar.
Qui era el teu referent a la porteria?
Quan vaig començar no hi havia referents femenins així que em fixava en el Víctor Valdés. Ell jugava al Barça B i coincidíem alguns dies al Miniestadi. Veia com entrenava, m'agradava com ho feia i, a més, era el porter del meu club.
El vas arribar a conèixer?
Sí, vam coincidir a la ciutat esportiva més d’un cop i, de fet tinc els seus guants guardats a casa com si fossin un tresor.
Lorena del Amor