Manel Córboba (Reus, 1950) és un penedesenc apassionat de la muntanya, els arbres i les fonts. És l’autor de dos volums sobre Les fonts del Penedès i els seus voltants, que informen de com arribar a 1.200 fonts, a través de 870 pàgines, 400 fotografies, 170 plànols, i més de 40.000 dades, als quals ha dedicat més de deu anys de la seva vida. També ha classificat més de 2.500 arbres, en guies que no pot editar per manca de recursos, i ha marcat rutes per fer en bicicleta, a peu, o a cavall. Assegura, però, que ja no pot continuar amb la tasca de descobriment, neteja i documentació que ha realitzat, i en la qual ha invertit més de 120.000 euros, a causa del seu delicat estat de salut, que l’impedeix una mobilitat adient i segura.
Quan va començar el seu treball de documentació de fonts i arbres del Penedès?
Fa uns 24 anys. Ho feia perquè m’agradava molt. Hi ha qui va al futbol o a caminar. Jo cada diumenge sortia amb el meu gos Terry a passejar per la muntanya i esmorzàvem al costat d’alguna font, que moltes vegades ell m’ajudava a trobar.
Recordo que la primera va ser la de Sant Llorenç, a Santa Margarida i els Monjos, que em va inspirar a buscar, netejar i fotografiar altres fonts de la comarca. Pel que fa als arbres, els netejava, en mesurava la circumferència, i els fotografiava.
Quantes fonts ha situat en els mapes en aquest temps?
Amb l’ajuda d’alguns amics i pagesos de la zona, he situat 371 fonts i altres punts d’interès de la comarca. Durant més de dos anys vaig col·laborar en un projecte de la Generalitat col·locant les fonts als mapes que m’enviaven i també fent feina de camp en projectes impulsats per alguns municipis per classificar el patrimoni.
N’ha descobert alguna de la qual es desconegués l’existència?
Sí, n’he descobert algunes que estaven perdudes des de feia més de 50 any. Una era un salt d’aigua a Guardiola de Font-rubí que estava molt amagat i que molta gent ni sabia que hi era. També a Torrelles de Foix hi ha un pèlag que desconeixíem.
Pel que fa als arbres, quins són els municipis de la comarca en els quals ha trobat més tipus diferents?
Sant Martí Sarroca, amb 350 i Font-rubí amb més de 250. Al Pla del Penedès vaig trobar en una finca d’unes caves quatre oliveres de 2.000 anys, un fet extraordinari a la zona, que només trobes a municipis com Vinaròs o Ulldecona. També he documentat un lledoner de 550 anys a Torrelavit, i un roure de 7 metres a Font-rubí.
A la muntanya sempre hi anava sol amb el gos?
Quasi sempre, un 20% de les fonts i un 80% dels arbres que he classificat els he trobat jo sol. Alguns pagesos m’indicaven on creien que hi havia les fonts, i jo em ficava per llocs moltes vegades innacessibles, a costa de fer malbé el cotxe i arriscant la vida. Durant aquest temps, vaig patir cinc infarts, quatre d’ells a la muntanya; també em va mossegar un escurçó. Tanmateix, tinc clar que quan deixi de sortir a la muntanya, la meva vida s’haurà acabat. Ara només hi vaig els caps de setmana.
I no tenia cap ajuda per netejar les fonts?
De vegades comptava amb la col·laboració de voluntaris forestals i altres persones que durant diversos anys m’han ajudat a netejar moltes fonts. Al Penedès hi ha més coses que vinyes i no entenc per què només es valoren l’enoturisme i les caves, quan hi ha altres elements patrimonials que també són d’interès.
En aquests anys, n’haurà vist de tots colors. Té cap anècdota que vulgui destacar?
Doncs, sí m’ha passat de tot, fins i tot alguna experiència paranormal.
En quin sentit?
Ho dic perquè encara no sé com vaig poder sortir me’n una vegada que vaig caure en cotxe per un barranc molt estret. És un fet quasi miraculós.
Està satisfet de l’obra que ha realitzat?
En part sí, però també en part no, perquè m’he gastat més de 74.000 euros en 140 àlbums d’arbres del Penedès que no puc editar.
Els municipis o el Consell Comarcal de l’Alt Penedès no estan interessats d’editar-los?
Dos municipis ho han fet, però la resta no. Amb el Consell Comarcal no hi he parlat encara. Des d’aquí aprofito per recordar als consistoris que vulguin editar-lo que es posin en contacte amb mi a través del meu correu electrònic:
Olga Aibar