Foto: Ramon Puertas
Vinseum acull des del divendres 27 d'octubre l'exposició 40 Hectàrees. La terra i el pagès, comissariada pel realitzador vilafranquí Pep Puig, i Vinseum, que es podrà visitar fins al 14 de gener a la capella del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. La mostra forma part d'un projecte molt més ambiciós en el qual treballa de forma intermitent des de fa més de 15 anys i que ens detalla en aquesta entrevista. Puig (la Llacuna, 1961) és llicenciat en Història de l’Art. Durant deu anys va treballar en una coneguda llibreria vilafranquina i fa 13 anys que es dedica al món de la realització.
En què consisteix el seu nou projecte audiovisual?
Forma part d'un projecte molt antic, que vaig iniciar l'any 2003, i que consistia en un seguiment de la feina i el dia a dia de diferents pagesos del Penedès. Aquesta idea m'ha acompanyat al llarg d'aquest temps, però el documental encara no l'he pogut realitzar perquè no he trobat el finançament necessari. Així que quan des del Vinseum em va dir que volien fer una exposició sobre aquest tema i que volien que la realitzés jo, vaig veure la llum. Es pot dir que em van rescatar.
Per què 40 hectàrees?
Es diu que 40 hectàrees és la base perquè una familia pagesa pugui viure del seu treball. Tanmateix, la majoria no té aquest nombre d'hectàrees, sinó moltes menys, i han de buscar-se la vida per subsistir. Alguns tenen part de la família que treballa en altres coses o es venen part de la vinya, o fan valorar més els quilos de raïm, en passar-se a la producció ecològica.
L’exposició reivindica el paper dels pagesos en la cultura del vi. Què trobarà el visitant?
La mostra està formada per onze audiovisuals, set dels quals presenten set pagesos penedesencs amb visions diverses sobre la seva feina. Només entrar, els visitants senten els sorolls de la natura, que formen part del primer audiovisual sobre el pas del temps, i com aquest transforma el paisatge, en el qual els elements es converteixen en que ajuden a evocar diferents sensacions. També hi ha tres audiovisuals més, d'una durada d'uns cinc minuts, i un darrer de divuit que consisteix en un diàleg entre quinze pagesos sobre diversos temes. També es poden trobar diferents elements que recorden les vinyes, diversos textos, i una ambientació especial.
Quina durada té el recorregut previst?
Una hora i mitja, però es pot fer en menys temps.Estic content de la rebuda que està tenint perquè alguns coneguts que l’han visitat m’han dit que hi ha anat dues vegades per poder-la veure íntegrament.
Quan va començar amb aquest projecte?
Hi he treballat d'una forma continuada des del 2015. Jo ja havia contactat amb pagesos de perfils i edats molt diversos, i el que he fet en aquesta mostra és sintetizar part d'aquest material en una sèrie d'audiovisuals.
Quina conclusió ha extret d'aquestes entrevistes?
És important reivindicar la figura de la pagesia. Si volem conservar el model de territori que tenim, equilibrat i sostenible són imprescindibles els pagesos. Ells no fan només quilos de raïm, sinó que miren pel camp, els marges, el boscos, els camins, i tenen coneixements que s'adquireixen amb l'experiència i el contacte continuat i únic amb la natura que els dóna un caràcter especial. Per ser pagès, ho has de tenir molt clar o el camp t'acaba expulsant. Aquesta és una feina molt vocacional, en la qual cada dia és diferent i passes de tot.
Quants pagesos queden actualment al Penedès?
És difícil de dir, perquè m'he trobat amb moltes fonts d'informació diferents i amb dades contradictòries. El que està clar és que cada cop hi ha menys pagesos aquí i menys extensió de vinya. Cada pagès és un món i té una història diferent al darrere. Tots s'assemblen, però són diferents en molts aspectes. Cadascú té una relació diferent amb la terra. Les tasques que fan poden semblar rutinàries, però hi ha mots matisos en com es fa la poda, la verema, com s'esporga o fertilitza, etc.
Costa molt produir documentals?
Com a realitzador et sents molt sol. Per a mi el més difícil és la recerca de finançament, és una feina molt feixuga. El món audiovisual és molt atractiu, però molt complicat i en el qual has de batallar molt per a la supervivència. Cada any surten joves molt bons i preparats, però que no poden dur a terme els seus projectes aquí, perquè no hi ha una indústria del cinema i l'audiovisual potent, així que acaben marxant. Aquest talent rarament es recupera.
En quins altres projectes està treballant?
Els darrers documentals que he estrenat i que he venut a TV3 han estat sobre en Josep Guinovart, i sobre les llibreries independents titulat Els llibres i els dies. El següent projecte serà l’estrena de deu capítols de quinze minuts de durada que s'emetran a finals d'any o principis del vinent per Penedès Televisió, i el darrer pas serà un documental que jugarà amb el pas del temps i que vull estrenar en el Most Festival de l'any vinent.
Olga Aibar