Fa més de vint anys que Albert Abella (Barcelona, 1957) exerceix com a professor a l’Escola Municipal d’Art Arsenal de Vilafranca, la majoria dels quals com a director. Tot i que de professió és arquitecte, amb els anys va acabar descobrint que el fascinava ensenyar pels reptes que li plantejaven els alumnes i l’intercanvi constant de coneixement. Avui dia dirigeix una de les escoles d’art amb més solera de Catalunya, que recentment ha obert les portes d’un nou curs amb les instal·lacions renovades.
Després de les obres que s'han fet a l'escola, l’Arsenal es troba entre les millors a nivell català?
Fins ara jugàvem a primera divisió amb condicions de tercera. Ara ja treballem amb eines adequades i comoditat.
Les obres no sols han estat una reforma de l'edifici, sinó que també han comportat la creació de nous espais com una biblioteca, més despatxos i nous equipaments. Ha quedat alguna cosa pendent?
L’únic que ens falta és un espai polivalent com la Sala dels Trinitaris. Ens agradaria poder-la compartir per tal que, d’una banda, es mantingués l’única sala d’art contemporani a Vilafranca i, de l’altra, disposéssim d’un espai dinàmic per a fer projeccions, conferències i exposicions.
Aquest any celebreu el 45è aniversari. Es poden desvetllar alguns dels actes que heu programat per celebrar-ho?
Els actes se celebraran durant aquest curs, però encara es troben en estat embrionari perquè ens falta lligar permisos i pressupostos. Només tenim un acte ja en camí, però és a nivell intern. Uns 80 alumnes i exalumnes, amb alguns professors, aniran a Berlín a visitar la Bauhaus durant la Setmana Arsenal, el període de canvi entre quadrimestres.
Al llarg de l’any els vostres alumnes participen en molts projectes, tant d’empreses com de concursos. El volum d'activitats és l'habitual en un centre d'art o n’hi ha més per potenciar les experiències laborals dels alumnes?
És molt important fer visible allò que fem i no tenim por a explicar-ho. Ara bé, sempre que participem en projectes deixem clar que treballem des de l’àmbit amateur. Actualment més del 80% de projectes que s’avaluen a nivell acadèmic tenen sortida fora.
Les escoles d’art ja fan coses, però nosaltres ho hem portat d’una manera que això formi part habitual de funcionament del centre i al llarg del curs participem en molts projectes de forma contínua.
D’aquesta manera també aconseguiu assolir un dels objectius de l'escola, el de fer marca i crear tendències, doncs?
Sí, és una línia que portem treballant des de fa molts anys. Abans potser erem nosaltres qui buscàvem participar en més llocs i ser més presents arreu, però ara ja ens coneixen més i ens fan més propostes. D’altra banda, també intentem abarcar més àmbit territorial i no quedar-nos només al Penedès.
Són moltes les empreses i entitats que confien en el seu saber fer. La responsabilitat, en alguns casos, és alta. Com treballeu la pressió que poden sentir els alumnes?
És cert que és una pressió perquè saben que la seva obra sortirà al carrer i la veurà molta gent, però alhora els vincula amb la realitat. A més, fa entenedor que el seu treball és útil i els suma pel currículum personal, ja que no tothom pot dir que ha exposat una obra a l’Espai Joia, per exemple.
Actualment, l'escola divideix la formació en dues grans línies: el disseny gràfic i la joieria. És previst que s’ampliï l'oferta de cursos en un futur?
Particularment, tinc la il·lusió de seguir ampliant els cursos i recuperar ensenyaments que hem perdut com els de ceràmica i pintura. Ara mateix estem prou especialitzats en els àmbits que tenim i m’agradaria augmentar la diversitat de les famílies de cursos que teníem perquè, alhora, també ampliàvem la diversitat d’alumnes i això era molt positiu en alguns projectes.
Un dels trets característics de l’escola és l'alt interès que demostra l'alumnat de fora del Penedès, que suposa un terç de l’alumnat de l'escola. Què és el que la diferencia de la resta?
El Cicle Formatiu de Grau Mig de Joieria crida molt l’atenció perquè som l’única escola de Catalunya que l’imparteix. A més, tenim una certa rellevància perquè des de sempre hem tingut el disseny com una de les bases d’aquest estudi, necessari per a qualsevol producte d’artesania.
Lídia Oñate
