Fa un mes, l’artista ucraïnesa Nina Murashkina, afincada a Sant Cugat Sesgarrigues, va guanyar un premi FAD d’art per l’obra Still waters run deep, en el marc de la Barcelona Design Week.
Murashkina va ser una de les 33 finalistes d’entre les més de 200 obres que es van presentar als guardons que convoca l’Associació d’Artistes i Artesans del FAD des de fa 13 anys. El jurat va valorar “la contundència formal del conjunt, la claredat del discurs, la mirada i la narrativa sobre el desig i la fusió de tècniques tradicionals amb una resolució contemporània”.
Uns dies després del lliurament del premi, vam parlar amb ella telefònicament, el dia abans de viatjar a Nova York, on també té una exposició.
Com et vas sentir en rebre un premi tan important?
Va ser una sorpresa, perquè no m’ho esperava. Estic molt feliç. Per a mi és un honor exposar amb tots els artistes locals, i més en ser una artista ucraïnesa que viu aquí des del 2017.
Et van premiar pel conjunt de ceràmica Still till waters run deep. En què consisteix?
És un conjunt de gerros de ceràmica decorats en què exploro les passions internes i la sensualitat. Els tons de rosa que he escollit són suaus i femenins. La composició s’inspira en una sèrie de gerros de l’antiga Grècia. Consisteix en sis peces, quatre petites i dos grans, que formen part d’una sèrie de ceràmica clàssica grega amb composicions figuratives quotidianes. Tanmateix, tot i que siguin peces clàssiques, el meu art és més contemporani i acostuma a tractar sobre les víctimes de la violència, entre les quals la que pateixen les dones.
De violència de tot tipus?
Cada gerro té la seva pròpia història quotidiana. Per a mi és molt important explicar històries narratives, sobre, per exemple, la relació entre la parella, l’home i la dona tal i com és ara i la tendència quan es descarrega una aplicació de mòbil i apareix un amant per a una nit i pel matí ja no hi és. Es una crítica d’aquestes apps des de la meva percepció de la realitat.
No comparteixes aquesta forma de lligar?
Jo soc una persona de gustos antics, de principis del segle XX. Per això crec que per lligar és millor fer-ho cara a cara que no pas virtualment, que és una forma molt més freda i no m’agrada.
T’inspires sempre en Grècia en les teves obres?
La meva inspiració ve de la cultura grega i també m’agrada molt l’art medieval. A la meva obra hi ha molta influència dels mites, dels arquetips i de Grècia i dels meus propis. Aquestes criatures donen una impressió màgica a una obra d’art.
La dona és un altre dels teus referents?
Sempre utilitzo la imatge de la dona, que és molt poderosa, como una deessa que té moltes ganes de cavalcar el món, un animal o un home savi, com l’amant del filòsof Aristòtil, una història que utilitzo molt al meu art.
Les dones tenen molts poders interiors i poden expressar molt bé la seva feminitat. Des de la meva infància, quan havia de decidir què dibuixar, pensava que la meva mare era una dona divina. Des d’aleshores penso que totes es dones són éssers divins.
A quina edat vas començar al món artístic?
Vaig començar als 5 anys.
La teva passió artística ve de tradició familiar?
Els meus pares són enginyers, però la meva mare creava roba i el meu pare un cantant de rock bastant reconegut al meu país. Tanmateix, puc dir que el meu treball està sota la influència de la cultura catalana, perquè el meu marit, l’escultor penedesenc Xavier Escala, m’inspira en el meu procés creatiu. M’agrada molt treballar junts.
A la comarca hi has exposat algun cop?
Sí, fa un mes i mig vaig exposar l’obra Somiadors a la capella de Sant Joan, una mostra conjunta amb el meu marit. També el 2018 vaig exposar a la sala dels Trinitaris l’obra Dea.
Estàs preparant alguna nova exposició?
Ara està oberta la meva exposició a París, amb el suport de l’ambaixada d’Ucraïna, i també participo en una mostra grupal a Nova York, de ceràmica i pintura. També estem plantejant amb el meu marit crear una obra comuna l’any vinent, però no puc dir res perquè és secret. Tenim molts plans que encara estem ultimant.
Fins quan es podrà veure exposades les obres guanyadores del premi FAD d’art?
Estaran exposades al Museu Nacional d’Art Contemporani (MNAC) de Barcelona fins el proper 7 de gener de 2024.
Olga Aibar Toro
