El 10 d’octubre se celebra al Dia de la Salut Mental. Per aquest motiu, aquesta setmana hem parlat amb una persona afectada per una d’aquestes malalties.
Ho fem amb l’Aleix Milà, un vilafranquí de 39 anys d’edat, aficionat a la fotografia i editor de còmics fotogràfics, que pateix un trastorn bipolar des de fa cinc anys. El seu darrer còmic fotogràfic el presentarà avui, a les 13h, als alumnes del 1r A de batxillerat de l’Institut Milà i Fontanals de Vilafranca.
En què consisteix el trastorn bipolar?
És una malaltia mental que afecta sobretot l’estat d’ànim. Cada cas és molt diferent. A mi m’afecta amb descompensacions anímiques bastant fortes, amb una alteració que va fluctuant, entre episodis d’eufòria i de depressió. Hi ha persones que tenen un transtorn bipolar i que fan vida normal. A mi els metges em van dir que, tard o d’hora, podria tenir-la també, però que és una malaltia que has d’assimilar i t’hi has d’adaptar, tot i que costa anys.
Quan te’l van diagnosticar?
Fa uns cinc anys, però jo ja sabia que ho era perquè vaig patir abans una crisi existencial, en què vaig arribar a un punt de no poder més amb la vida. Aquest tipus de crisi els acostuma a passar a persones que es fan moltes preguntes existencials: què faig aquí? Encaixo o no amb aquest món? Jo aleshores també era adicte a les drogues per això vivia un cúmul de situacions complicades.
Com la vas viure i superar aquesta crisi existencial?
De fet, va ser molt bonica de viure.
Bonica?
Una crisi té una part perillosa, de preocupació, perquè un cop hi entres, no es pot tornar enrere, però també una part bonica, creativa i d’expressió. La meva va ser molt forta i va ser aleshores quan va sorgir l’art creatiu i el talent fotogràfic que tinc. El problema era que també tenia brots psicòtics, i em pensava que els ulls dels ocells curaven el càncer, que el fill d’un altre era meu, parlava amb mi mateix per internet, etc.
Com van reaccionar la família i els amics a aquests brots psicòtics?
Els meus amics es pensaven que estava boig. Jo veia que era quelcom anormal, però m’ho creia. Tenia la percepció de la comunicació alterada, com si sentís veus que et parlen. De vegades et pots tornar un esclau d’aquestes veus, de la teva pròpia mentalitat, perquè no deixes de ser tu mateix, el teu cap, que pot actuar a favor teu o en contra. S’ha d’anar amb molt de compte i tenir molta racionalitat en aquests moments.
Et costava veure la realitat tal i com és.
De fet, a mi sempre m’ha costat veure la realitat, perquè visc en un món una mica paral·lel al món real. En treballar en l’àmbit artístic, m’involucro en un món molt espiritual, energètic, en el qual desconnectes de la realitat. És un món que, després, quan en surts, costa d’assimilar, d’adaptar-te a la realitat.
Et van recomanar que visitessis un psicòleg?
Sí, el tractament m’ha anat molt bé, però ha estat en la creativitat on he vist el veritable procés de sanació. Aquest tipus de crisis et desperten més energia, i en el meu cas, el poder de poder crear. Abans no tenia talent fotogràfic i la crisi el va fer sorgir. A partir d’aquí vaig anar aprenent i millorant-ne la tècnica.Abans feia revistes que avui dia veig obsoletes perquè ara treballo molt millor que abans.
Quantes n’has fet?
De moment, sis. En la darrera he estat quatre anys treballant-hi. Les anteriors eren de 16 pàgines i aquesta és de 32, per tant, hi ha hagut un aprenentatge i una bona evolució creativa.
Has fet cursos específics?
He estat un treball autodidacta, molt intens. La veritat, és que estic molt orgullós de fins on he arribat, perquè les fotografies que faig avui són molt bones, i he perfeccionat la tècnica de pintar les fotos experimentant a casa.
Com les pintes?
Ho faig a través d’un programa informàtic. N’utilitzo dos: Photoskape i Photoshop. És com si pintés la foto amb un pinzell, però no pinto, jugo amb les il·luminacions i els contrastos. Tothom em diu que és una cosa que ningú havia vist mai.
La setmana vinent tens un judici a Barcelona perquè la Seguretat Social et va retirar la pensió que rebies en no poder treballar a causa del teu transtorn.
Sí, tenia una pensió permanent, però en la darrera revisió, la Seguretat Social me la va treure perquè deien que ja estava bé, un diagnòstic amb el qual el meu metge no hi està gens d’acord i hi aportem diversos informes mèdics al respecte. El transtorn bipolar és una mica enganyós perquè no és sempre igual, un dia estàs bé i un altre no. Jo, si pogués treballar, ho faria, però no puc, perquè he patit molts problemes en les feines que he tingut. Ara estic nerviós i una mica depressiu perquè la situació em supera, en no saber com anirà el judici. Espero que tot surti bé.
Olga Aibar Toro