Foto: Fèlix Miró
El socialista Francisco Romero va ser nomenat alcalde de Vilafranca el 17 de juny passat, amb els vots dels seus vuit regidors, en ser la llista més votada a les eleccions del 28 de maig.
Nascut el 14 d’agost del 1974 a Vilafranca, està casat i té dues filles. És enginyer superior de telecomunicacions i director del programa Ciutats Digitalsa la multinacional IBM. És regidor del consistori des del 1999 i conseller comarcal des del 2011.
Ser alcalde era el seu somni?
Sí, poder ser alcalde sempre ha estat el meu somni. De fet, en el meu discurs d'investidura vaig voler començar llençant un missatge als més joves: que si treballes, i a més a més tens un bon equip i una mica de sort, pots aconseguir el teu somni.
Què va sentir quan va tancar la porta del seu despatx i es va seure a la cadira de l'alcalde?
Una emoció molt forta i una l·lusió enorme. També la sensació d'una gran responsabilitat, un tema que jo mateix he de dosificar, i que la família ja m’adverteix, perquè estaria les 24 hores treballant, i sempre vaig accelerat.
I què és el primer que va fer?
Vaig pensar en les primeres mesures que em vaig comprometre en campanya a impulsar en els primers 100 dies de govern. Cada setmana les vaig revisant amb l'equip tècnic i polític i vaig posant fil a l’agulla. Entre aquestes estan visitar tots els barris, convocar noves places de la Policia Local per tal d'iniciar el servei de policia de barri tant de dia com de nit, incrementar el servei de neteja amb la creació de la unitat d'intervenció ràpida al carrer, la instal·lació de caixers automàtics als casals de la gent gran del municipi, activar uns sistema d'ajudes per a la rehabilitació de locals comercials, la renovació dels vestuaris de les instal·lacions esportives o la presentació de la segona biblioteca.
Junts Vilafranca li va retreure que hi ha temes urgents que trobaven a faltar en aquesta llista com l’obertura del Vinseum, la continuïtat del campus universitari o del viver de celleristes.
Però hi són, perquè lògicament, a banda d'aquests temes, n’ hi ha d’altres com l'inici del nou curs escolar i del de l'escola d'infermeria, que el Vinseum obri el més aviat possible o els programes europeus que tenim en marxa i en el quals hi estic a sobre.
Tenia molt clar durant la campanya que, si podia, governaria en minoria. No fa més complicada la gestió el fet d'haver de negociar-ho tot amb la resta de grups?
En campanya vaig observar que la gent volia canvis en alguns àmbits com la seguretat ciutadana o el comerç. En aquell moment vaig pensar que venia d'un acord que jo mateix vaig consensuar amb el Pere Regull el 2013, després de ser quatre anys a l'oposició, buscant la complicitat i treballant els acords que vam presentar. Per això he seguit el mateix esquema de fer una primera fase sols, intentar trobar complicitats i fer un acord, quan arribi, en el format que sigui.
Com es planteja aquests possibles acords?
Hi ha grups municipals als quals els va bé treballar tema a tema, alguns des de fora i altres que, en algun moment, podrien plantejar-se participar del govern, però tot això s'ha de fer des de la complicitat i des de l'acord de programes, que és el que vam fer amb el Pere Regull. Crec que va ser per això que va tenir la durada que va tenir, perquè els acords que no es fan des de la lleialtat és com els matrimonis, al final si és de conveniència dura el que dura. En canvi, si el fas des de l'estimació dura més.
Convivència hi ha hagut. Com la valora?
L'acord el vam fer unes persones i en unes circumstàncies determinades. Ara estem en una altra situació, i el que hem de fer és seguir parlant amb tots els grups. Hi ha alguns que estarien més per acords globals, com ERC o Junts, i altres per temes més concrets. Cadascú té la seva manera de plantejar la estabilitat. La idea és seguir avançant, i quan arribin les ordenances i el pressupostos, veurem quin és el grup o grups amb els quals podem arribar a acords més fàcilment. Però la intenció és fer-los, perquè estem en un govern en minoria i els necessitem. Jo no em moc ni per pressions ni per conveniència, sinó per motivació i complicitat. Si n'hi ha, avançarem, i si no n’hi ha, no.
En les noves àrees de govern heu creat una de seguretat i convivència. Vilafranca necessita més incidència en aquests temes?
Assegurar la tranquil·litat ciutadana a tots els barris de Vilafranca és clarament la nostra prioritat. Aquesta és una àrea que havia existit fa anys en època del Joan Pareta. Les carteres estaven ara distribuïdes entre l'àrea d'alcaldia i de serveis generals i el que hem fet és agrupar-les i hem posat un regidor amb molta experiència al capdavant.
Amb el nombre de policies i les competències actuals es pot aconseguir?
Cal més efectius i més pressió, per això estem mirant d'accelerar l'oferta d'ocupació d'alguns policies adiccionals, encara que sigui amb una modificació de pressupost, perquè si en tenim més, serà més fàcil aplicar la policia de proximitat i recuperar la figura del "sereno", que ja s'aplica a ciutats com Santa Coloma. També volem arribar a acords amb els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional per actuar conjuntament. Mentre no hi hagi canvis jurídics, l’única eina que tenim nosaltres per actuar davant dels ocupes conflictius i els delinqüents és posar pressió. Per això, si s'han de fer actuacions mensuals es faran, per assegurar la tranquilitat de tothom.
També hi ha queixes des de fa temps de la poca il·luminació d'alguns carrers.
El tema de la il·luminació també el portem al pla de govern, perquè és molt important que no hi hagi espais foscos i que hi hagi sensació de seguretat. De fet, hem canviat un miler de lluminàries els darrers anys dins del programa d'urbanisme i es continuarà fent. També vam fer marxes exploratòries amb noies joves que tenien una sensació d'inseguretat que s’iniciaven des de l'estació d'autobusos o de trens per saber quins punts es podien millorar.
El portaveu del govern, Miquel Medialdea, serà un dels homes forts, en estar en totes les àrees.
El Miquel, en ser el portaveu, participa de totes les reunions amb els grups municipals, per això és interessant que tingui un peu en totes les àrees, de manera que tingui tots els continguts i tota la informació.
Durant la investidura li preocupava que hi hagués alguna sorpresa en les votacions?
Les setmanes anteriors hi va haver una sèrie de declaracions més amb un ànim de pressionar que no pas de ser realitat. No ho vaig viure massa bé, perquè no és el meu estil, però quan es va fer la investidura tothom ja havia dit que es votava a si mateix. Jo més aviat els nervis que tenia durant l’acte eren per fer un bon discurs i poder transmetre el que volia, sense emocionar-me massa, tot i que no ho vaig aconseguir del tot.
Calia encertar bé els missatges perquè és un dia que et sent i et segueix molta gent. És un moment molt únic i has d'intentar no decebre ningú.
La seva dedicació a l'alcaldia serà total o parcial?
Jo fins ara he combinat la feina i la política, amb dificultats, perquè no és fàcil fer-ho i ara la meva idea és tenir unadedicació gairebé total. Només demanaré a IBM poder finalitzar el projecte que vaig començar sobre l’ús de la intel·ligència artificial per millorar l'atenció al ciutadà i els serveis públics. Potser pot requerir que m'hagi de moure alguns dies, però crec que és positiu que ho faci.
Han eliminat els càrrecs de confiança.
Sí, aquesta és una voluntat clara, i això té un impacte perquè aquestes posicions s'han d'ocupar amb gent de la casa, el que vol dir que els regidors assumeixen unes tasques adiccionals fins que l'equip intern es vagi cobrint. Després, quan arribin els pressupostos, posarem els llocs de treball a l'oferta pública d'ocupació i convocarem noves places perquè els departaments estiguin ben dimensionats.
Durant el seu discurs d'investidura va dir que la política és la seva passió perquè pot canviar la vida de les persones.
Sí, jo crec que la política municipal és la que pot incidir més en la vida de la gent. La part del Parlament i del Congrés és més legislativa, però, en aquesta, en qualsevol projecte, pla d'ocupació o iniciativa econòmica pots incidir i fer moltes coses.
Per a mi té aquesta capacitat que no tenen altres polítiques, per això em va enganxar quan vaig estar al primer equip amb el Joan Aguado el 1999 i fins ara.
Olga Aibar Toro
