El curtmetratge Pizza Hawaiana, produït per un equip penedesenc, i dirigit pel realitzador Pep Puig, ha obtingut diversos reconeixements i premis internacionals des de la seva estrena. Ens ho explica l’actor vilafranquí Toni Regueiro, que n’és el director, el guionista i un dels actors.
Com va sorgir la idea de Pizza Hawaiana?
El guió ja el tenia abans de la pandèmia, però vaig aprofitar aquell període per tirar endavant el projecte. De fet, el càsting el vaig fer online. Buscava un actor obès i a través d'amics i per agències vaig fer diverses proves i al final vaig triar el Paco Moreno.
I per què li vas posar aquest nom al curt?
Perquè és un nom que crida l’atenció. De fet, el guió tenia un altre nom, però el realitzador va dir que busqués un títol que enganxés, i com que a la història aquesta pizza és una cosa que tenen en comú els dos personatges, doncs vaig optar per posar-li aquest títol.
Quina és la història que explica?
Pizza Hawaiana és una història d’amistat sense condicions. Són dos amics que es troben perquè a un l’ha deixat la nòvia perquè està gras. A partir d’aquí surten molts temes. Al principi té un caire més de comèdia, però després arriba un punt en què la conversa es fa més seriosa. També juga molt amb les inseguretats físiques, un fet que surt molt en cinema en l’àmbit femení, però no tant des de la vessant masculina, ja que no s’ha tractat gaire.
Quin és el teu personatge?
Jo faig d’ un home poc agraciat al qual també l’ha deixat la dona després d’operar-se de la vista.
Tot i ser un curt passen moltes coses.
És curiós perquè tothom que l'ha vista diu que se li ha fet curta, tot i que per ser un curt, 18 minuts és un metratge llarg. A més, està rodat d'una manera molt teatral, que juga molt amb la interpretació dels dos personatges, per tant, o s'explica molt bé la història o podria cansar.
L’acció passa en un mateix indret, no hi ha més localitzacions.
Sí, la vam gravar a Vilafranca, a la casa de la Fina Corredor, en un menjador, on passa gairebé tota la acció, i amb la fotografia del Santi Cabezas vam fer un ambient acollidor.
A més, es va gravar durant la pandèmia, un fet que devia ser complicat.
Sí, es va haver d'ajornar el rodatge tres cops. És una producció petita, però no podíem estar tots junts, perquè no podíem ser més de deu persones. Els actors ens vam fer la prova i la resta de l’equip sempre duia mascareta. Vam fer la producció amb totes les normatives del moment, fet que surt als crèdits.
Durant quant de temps es va rodar?
Es va rodar durant un cap de setmana, perquè ho teníem tot molt ben preparat. Els actors ja veníem amb els deures fets. Havíem assajat a la sala Flyhard amb la Clara Cols, que ens va ajudar en la part artística, i la part de planificació del rodatge que va fer la Fina també es va fer molt bé. Vam anar molt per feina, i fins i tot vam acabar abans d’hora. I això que molta gent de l’equip és amant del cinema, però no havia estat mai en una producció cinematogàfica.
Era la teva primera producció?
No, jo havia fet una prova pilot abans de direcció d'un curt que es deia A metre i mig, però el so no va acabar de sortir bé i jo no m'he atrevit a mostrar-ho, només als amics.
Ets el guionista, un dels actors i el productor. Fas tots els papers de l’auca.
Sí, és complicat, perquè has d'estar present en la preproducció, durant el rodatge, a la postproducció i durant el circuït dels festivals.
El curt ha triomfat a diferents festivals de tot el món.
Sí, a festivals gastronòmics, de vins, LGTBI, etc., de diferents països. A Veneçuela va guanyar a la millor producció; va tenir una menció especial a l’Argentina, a Mumbai va guanyar a la millor història i a Grècia una menció d'honor.
A Vilafranca també va omplir el Vinseum en l'estrena el 13 de maig.
Sí, i va quedar molta gent fora, i això que era un cap de setmana que hi havia moltes activitats com les Fires de Maig. Per això volem tornar-la a projectar quan acabi el recorregut per festivals. Al juliol tenim un festival a Roma, ha estat a València i al setembre, ha estat seleccionat per a ser al comtat de Delaware (Estats Units). Un cop acabi, volem que pugui tenir algun altre tipus de recorregut.
Parel·lelament vas treballant en altres projectes.
Sí, el passat cap de setmana vam acabar de rodar un curt als Monegros amb els actors Diego Anido i Paula Usero. També estic en una obra de teatre amb una companyia de Sitges que estrenarem Niebla de cara a l'octubre a l'antic Escorxador. A més participo en una pel·lícula amb gent molt coneguda, que començaré a rodar després de Sant Joan, a més d'una minisèrie per TV3. Estic content, perquè van sortint coses i això que és una feina tan insegura que has de picar molta pedra i t'ho has de preparar molt, sobretot en l’àmbit audiovisual.
Olga Aibar Toro
