L'assemblea feminista La Ruda compleix al març 10 anys de la seva fundació. Tot i que va néixer al Baix Penedès, actualment la seva activitat se centra a l'Alt Penedès.
La Ruda pren el nom d'una planta amb moltes propietats medicinals. Entre altres, té poders abortius i s'ha utilitzat al llarg de la història per a rituals, cures i protecció. El nom ja deixa entreveure els principis d'aquest moviment que "defensa un feminisme radical, interseccional i transinclusiu", segons apunten.
Parlem amb dues militants de l'assemblea, la Clara Sant i la Joana Sadurní, que ens han explicat la trajectòria de La Ruda a la comarca.
Com va néixer La Ruda?
Clara Sant: Es va originar el 2013 al Baix Penedès quan un grup de persones es va organitzar per preparar diversos actes al voltant del 8 de març.
Joana Sadurní: Originalment era una assemblea mixta. La Ruda va ser la resposta a la necessitat d'un moviment organitzat i feminista al Penedès.
En quin moment vau passar a ser una assemblea no mixta?
JS: Cap al 2016 vam començar a tenir el debat sobre si ser un col·lectiu mixt o no. Ja feia uns anys que només hi havia dones militant, però existia la possibilitat que si algun home volia entrar, ho podia fer. El 2017 vam acabar decidint, per molt poca diferència, que volíem que fos una assemblea no mixta.
Quins van ser els motius d’aquesta decisió?
JS: Moltes de nosaltres militàvem en altres espais mixtes i havíem notat que se'ns escoltava menys que als homes, encara que diguéssim les mateixes idees. Per altra banda, a La Ruda vam trobar un espai on explicar-nos violència sexual i violència masclista que havíem viscut. Era molt més còmode parlar d'aquests temes en un espai no mixt perquè al final aquestes violències venen perpetuades pels homes i en espais mixtes no sentíem la mateixa confiança. Des que som un espai no mixt hem pogut compartir aquests fets més obertament i ens hem sentit recolzades i no jutjades.
CS: Paral·lelament, també s'ha anat creant un espai d'homes no mixt, que a dia d'avui es diu El Taló d'Aquil·les, on els homes poden treballar les noves masculinitats.
Quines són les campanyes més destacades que heu fet en aquests 10 anys?
JS: Cronològicament, per a nosaltres va ser molt important la campanya de rebuig a la contrareforma que va intentar fer el PP a la llei de l'avortament perquè va suposar la denúncia d'algunes integrants del col·lectiu i grans despeses econòmiques a causa de la repressió. També hem fet campanyes contra la violència masclista institucional, hem incidit molt en la prevenció i actuació davant les agressions sexuals, hem aportat recursos a persones refugiades i agricultores palestines gràcies als nostres calendaris, hem col·laborat amb el Sindicat de Llogateres...
CS: També va tenir molta repercussió la campanya "Jo també vull ser diable". Vam assenyalar públicament les colles de diables de Sant Quintí i de l'Arboç com a grups on només acceptaven membres masculins. Vam recollir més de 200 adhesions al manifest i vam aconseguir que es revifés el debat sobre la incorporació de les dones a aquests grups.
Us heu consolidat com a espai de referència?
CS: Sí, moltes dones s'adrecen a nosaltres buscant ajuda perquè han patit alguna agressió. Aquesta no és la nostra feina, però quan ens trobem amb aquests casos fem l'atenció primària, els diem on poden anar, els expliquem els recursos que s'ofereixen al sector públic i privat i les derivem al Servei d'Informació i Assessorament a les Dones (SIAD) de Vilafranca o les acompanyem al Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE), a Vilanova.
JS: Nosaltres no som professionals d'això. El que passa és que per experiència o per proximitat, molta gent ha acabat recorrent a nosaltres perquè és on s'han sentit més ben rebudes. I això és un problema que s'haurien de qüestionar les institucions.
Creieu que el problema és per saturació o perquè no es donen a conèixer?
CS: Crec que les dues coses. Molta gent desconeix els recursos gratuïts dels quals disposen les administracions públiques. D'altra banda, hi ha ajuntaments que inverteixen recursos mínims i es creen llistes d'espera molt llargues. Tot es complica molt i com més temps passa, menys ganes tens de denunciar perquè menys ganes tens de reviure tot el viscut.
JS: A més, el circuit no és gens amable amb les víctimes. També per aquest motiu venen a nosaltres, perquè no se senten jutjades, parlem d'iguals a iguals i no hi ha revictimització.
Quins objectius us marqueu actualment?
CS: Volem seguir reforçant els punts liles i que els Ajuntaments se sentin obligats a garantir espais segurs quan hi hagi festa nocturna. També lluitarem perquè es faci urbanisme feminista a Vilafranca, que no hi hagi discriminació per raó de gènere i per visibilitzar el masclisme que hi ha a Vilafranca i que sovint l'Ajuntament amaga. Volem donar a conèixer que hi ha agressions, no per generar una alarma social, sinó perquè la gent prengui consciència que el feminisme és important perquè hi ha agressors. També estem pressionant perquè es compleixi el Pla d'Igualtat de Vilafranca, que estava prou bé, i no s'està aplicant o no s'estan dedicant tots els recursos que s'haurien d'aplicar.
JS: Volem que tots els agents socials entenguin que el feminisme és indispensable i indiscutible, aquesta és la base dels nostres objectius.
Quins reptes teniu?
JS: Pretenem ser més interseccionals cada dia. Ara mateix les militants de La Ruda tenim entre 19 i 33 anys i ens agradaria acollir dones més grans. Entenem que la conciliació és complicada, però ens adaptem a qualsevol situació.
CS: També volem ampliar la diversitat del grup, incorporar persones de diferents orígens, de diferents parlars, amb diferents maneres de pensar i que entre totes tirem endavant el moviment feminista i anticapitalista.
Lorena Del Amor
