Avui, a les 19h, a l’Escorxador de Vilafranca es presentarà el llibre Soc sensible (Penguin Random House), òpera prima de la psicòloga vilafranquina Anna Romeu. Es tracta del primer llibre a Catalunya que explica que és el tret PAS (Persones Altament Sensibles). El llibre va sortir al mercat el 19 de gener i es va presentar el dia 31 a la Casa del Llibre de Barcelona.
Què caracteritza les persones PAS?
És un tret de personalitat que no és molt conegut, per tant, és una manera de ser. Tothom és sensible, i una de cada 4 persones té alta sensibilitat, que vol dir que a nivell sensorial i emocional funcionen d'una manera especial. Tot és molt més intens; es capten molts més estímuls de l'entorn.
Hi ha algun tipus de persona més propensa a tenir-lo?
No hi ha ni diferències ni de gènere ni d'edat; es neix així i es mor així, i és hereditari. És un tret com ser optimista o extrovertit. Moltes vegades s'identifica amb les dones, però no és així. És important que els homes expressin la seva alta sensibilitat. Tanmateix, com més grans són, més ho amaguen perquè la societat no els hi permet.
S'acostuma a identificar el tret com un defecte o un fet negatiu.
I no ho és. L'alta sensibilitat no té res a veure amb la debilitat. El que sí que afecta és a l'hora de prendre decisions. Costa molt perquè tot t'ho penses molt i tens moltes coses en compte; per això necessites temps. També es nota a l'hora d'interactuar amb els altres, perquè primer observes i valores i després ho fas. O en la roba que et poses, perquè hi ha teixits que no soportes.
Què et va motivar a escriure aquest llibre?
Va ser un encàrrec. Jo tenia pensats altres llibres, però no sobre el PAS. L'editorial va posar-se en contacte amb l'Associació Catalana de Persones amb Alta Sensibilitat, que va demanar referències de psicòlegs que coneguessin el tret i la presidenta els va donar el meu nom. La proposta em va agradar i vaig estar l'any passat escrivint-lo. Jo volia que fos divulgatiu, però molt rigorós científicament. Tot es basa en estudis científics, la majoria de la investigadora americana i psicòloga Elaine Aron, una referent en la matèria, però també en la meva experiència com a psicòloga.
Al llibre expliques que et vas adonar que tu eres una persona PAS a través dels teu fill petit. Quins indicis t'ho van fer pensar o com es detecta?
Quan va néixer el meu segon fill vaig veure coses diferents respecte del primer. Jo de fet em pensava que tenia problemes d'oida, perquè quan sentia certs sorolls, es tapava les orelles i plorava molt. Ho vam mirar però l'otorrino em va dir que estava bé. Això és el primer que vaig detectar. També, tot i ser un bebè, es comunicava molt bé amb l'entorn, estava molt atent a tot, era un nen especial. A mida que va anar creixent això es va anar aguditzant. Aleshores un dia va caure a les meves mans un article sobre l'alta sensibilitat i vaig veure el meu fill descrit allà. Vaig començar a investigar sobre el tema i vaig veure que era un tret hereditari, per això em vaig fer jo el test i vaig saber que també ho era.
Com és aquest test?
És un test molt senzill que es fa online. Està adaptat per l'Associació de Professionals del PAS. En fer-lo, i obtenir els resultats, vaig entendre moltes coses.
Et vas entendre millor.
Sí, i aleshores fas les paus amb tu mateix, perquè et passen coses que no són normals i a les quals la gent diu que tens manies, o que dones massa importància a les coses, que t'afecten massa, et bloqueges per certes coses i no entens el perquè.
L'entorn de les persones PAS deu ser un factor molt important.
L'entorn és molt important per a una persona PAS. Hi ha un estudi que demostra que els infants PAS que creixen en entorns adversos d'adults, tenen més possibilitat de tenir problemes de depressió, ansietat i altres malalties mentals. En canvi, en un entorn positiu és un factor reforçador i té menys possibilitat de tenir aquests problemes.
Hi ha molt desconeixement sobre aquest tret. Cal més divulgació i conscienciació?
Sí, per això és tan important que els pares ho coneguin, perquè ho respectin. Hi ha dos àmbits que els han de conèixer i treballar molt: l'educatiu, gent que acompanya els nens perquè els ajudin a créixer bé en un entorn favorable, i l'àmbit clínic perquè si han de prendre medicació per a alguna cosa, els afecta molt més, ja que els neurotransmissors de les persones amb PAS van molt més ràpid i totes les sensacions internes es multipliquen. A més, tenen molts altibaixos emocionals i de vegades estan mal diagnosticades i no responen a la medicació que prenen perquè no tenen un trastorn.
S'hauria de fer més gestió emocional a les escoles?
És clau. L'associació catalana ACPAS està fent molta feina de divulgació. Als mestres els explico que si tenen 25 nens en una classe, un serà PAS i simplement que el detectin i ja està. No cal que facin res especial; només han de saber com tractar-los.
Com va ser la primera presentació del llibre?
Va ser un acte molt especial, en què vaig comptar amb un mestre de cerimònies que m'ho va fer molt fàcil, un amic meu que és psicòleg, i amb qui vaig mantenir una xerrada amb total complicitat. Després, hi va haver moltes intervencions i preguntes i es va notar l'interès dels assistents per saber-ne més.
Olga Aibar Toro
Foto: Fiona Dorado
