El periodista Manel Alías, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou, va presentar ahir al vespre a l’Escorxador de Vilafranca el seu llibre “Rússia, l’escenari més gran del món”. L’acte va consistir en una conversa amb la també periodista i corresponsal medionenca Txell Feixas, a la qual també s’hi va sumar el cap de la secció Internacional de TV3, Joan Carles Peris.
Alías és el primer corresponsal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a Moscou, on ha estat set anys. Assegurava que “em vaig llençar a la piscina. Ho vaig demanar perquè professionalment ho veia molt interessant i al final em vaig enamorar del país”. Segons va explicar “vaig fer una immersió total. Allà em vaig enamorar de la meva dona i vaig formar una família, fet que em va ajudar molt en la meva feina, perquè podia contrastar molt ràpidament les notícies amb els diferents membres de la família de la meva dona, que semblaven els meus agents secrets particulars”.
Durant tots aquests anys de notícies i reportatges, ha recorregut Rússia recollint històries extraordinàries que no cabien en una crònica, però que ajuden a entendre el país en tota la seva complexitat. Una nena de cinc anys que va contemplar astorada, mentre plantava patates amb l’àvia, l’aterratge de Iuri Gagarin, el primer cosmonauta de la humanitat. El DJ «radioactiu» que feia oblidar amb la seva música la mort segura que assetjava els liquidadors de Txernòbil. La dona de fer feines que ha esdevingut alcaldessa per sorpresa en una petita població. La imatge bellíssima de l’àvia que patina cada dia sobre el llac Baikal. Les peculiaritats i la duresa de la vida a la zona habitada més gèlida del planeta. Totes aquestes històries que més el van impactar són les que explica en el llibre.
“El llibre és una suma de coses que no entrarien mai en una crònica per a la ràdio o la televisió, tant pel que explico de la vida privada com, fins i tot, en el camp professional, des de l’edifici on visc, fins al camí per anar a l’escola del meu fill o a l’oficina. Era la via perfecta per fer-ho arribar a la gent que hi tingui interès. L’únic que lamento és que l’editorial m’hagi canviat el títol que tenia previst No m’ho crec, perquè allà hi ha moltes coses que les llegeixes als diaris i no te les creus, per tant has de desconfiar sempre”.
Foto: Manel Alías
El corresponsal és conegut perquè va visitar Oimiakon, el poble més fred del món, on va patir temperatures de -54 graus, i on va perillar la seva vida i la del seu equip. Va confessar que no va dir al seu cap, Joan Carles Peris, com de perillosa era la tasca que volia emprendre, perquè estava segur que seria una bona història.
Tot i la complexitat de treballar en un país on l’aparell propagandístic del règim és molt potent i on tota la informació està controlada, i enmig d'una guerra assegura que “mai vaig passar por, ni tan sols quan es llençaven bombes i no perquè sigui molt valent, sinó perquè no veus venir el perill, perquès estan a centenars de metres”. Segons va reconèixer, “només vaig passar por quan em vaig plantejar quedar-me a viure a Rússia, fet que després vaig descartar perquè no era una bona idea com a projecte de vida”.
Una de les coses que més el va impactar és que els russos són feliços amb poca cosa. Només amb què surti el sol, per exemple, o que es pugui fer una barbacoa amb la família amb tranquil·litat”.