Arribem a la majoria d’edat fent un repàs dels canvis que han tingut lloc en el nostre dia a dia des que va sortir el primer número del ‘Magazín del Penedès’.
El 8 d’abril, El Cargol farà divuit anys, la majoria d’edat, si fem un paral·lelisme amb la vida d’una persona. Una efemèride significativa, perquè implica un canvi respecte al que s’ha viscut abans, ja que es pot votar o treure’s el carnet de conduir, entre altres coses. Per tot plegat, el divuit és un número per celebrar, i més en uns moments complicats per a la premsa escrita, en els quals molts mitjans desapareixen, la majoria per sempre, o es transformen en digitals.
La nostra intenció és continuar al peu del canó, informant-vos i entretenint-vos, com ho hem fet sempre des del 1999, perquè, tot i fer-ne divuit, som encara joves comparats amb altres mitjans, tant comarcals com nacionals d’àmbits més llunyans, i gaudim de bona salut, i molta corda per tirar endavant, malgrat les dificultats en les quals tots estem immersos.
Esperem poder continuar acompanyant-vos i sorprenent-vos durant molts anys més. És a les vostres mans.
Què es podia llegir a la premsa del 8 d'abril del 1999?
El dia en el qual va sortir al carrer el nostre setmanari, es podien llegir a la portada de La Vanguardia notícies com: “Milosevic utiliza ahora a los kosovares como escudos”; “Atentado de los Grapo en el Valle de los Caídos”; “La presencia de Sampras corona un histórico Godó'99”. I a El País: “Borrell se declara abierto a debatir la creación de un nuevo foro para la paz en Euskadi”; o “El juez investiga en 31 bancos cuentas de Gil y de sus colaboradores”.
Del paper al digital, el futur als mitjans
En 18 anys, els mitjans de comunicació han evolucionat bastant. Alguns s’han quedat pel camí, altres combinen el paper amb el suport digital i les xarxes socials i els últims ja han nascut a l’era digital i sobreviuen oferint informació en diferents formats. Les xarxes socials han estat una autèntica revolució que ha transformat la manera com es donen a conèixer les notícies. La immediatesa que suposen és un avantatge, però també un risc, ja que moltes vegades no es contrasten adequadament les informacions que se serveixen a través d’aquests mitjans, o es busquen més els clics i els likes, que l’interès de les mateixes. Els mitjans de comunicació fa temps que viuen un debat sobre com rendibilitzar el format digital i fer compatibles els dos suports.
Quines pel·lícules es van estrenar aquell any?
El 1999 ens va emocionar la veritat oculta de Bruce Willis al film El sexto sentido; ens vam indignar amb la injustícia comesa contra el boxejador Rubin Carter, interpretat per Denzel Washington, a Huracán Carter; ens vam quedar petrificats amb el suspens i terror d’Sleepy Hollow, amb Johnny Depp i Winona Rider; i ens vam sorprendre en descobrir un món paral·lel ple de màquines a Matrix, que va suposar un nou èxit per a la carrera de Keanu Reeves. Aquestes són algunes de les pel·lícules estrenades aquell any, juntament amb American Beauty, protagonitzada per Kevin Spacey, que va guanyar l’Òscar al millor film.
A la pantalla petita, Friends i Sensación de vivir eren les sèries més seguides, en especial entre els joves, juntament amb les espanyoles Médico de família i La casa de los líos. Aquell any també es van estrenar futurs èxits com Los soprano, Bob Esponja i 7 vidas.
Del VHS i el cel·luloide al Blu-Ray i el 3D
En ple 1999, el format de VHS (Video Home System) era el més estès entre les nostres llars. Compartia protagonisme amb el DVD, un format digital que suposava una millora de la imatge significativa. Anys més tard, però, la qualitat ha anat incrementant-se fins als actuals Blu-ray, que permeten captar la realitat amb molta més fidelitat.
A les sales de projecció, ningú discutia el lideratge del cel·luloide, el material per excel·lència amb el qual es capturaven les pel·lícules quan es rodaven. Des de fa uns anys, però, la digitalització ha capgirat totalment aquest sistema i les sales de cinema han hagut de fer importants inversions per actualitzar els seus aparells de projecció. Els espectadors ara ja poden escollir entre veure els films en 2D i 3D.
L’edat d’or de la cultura pop
El final del mil·leni va ser l’edat d’or de la cultura pop, l’any en el qual Britney Spears va publicar el seu primer àlbum:Baby One More Time, que incloïa temes com Sometimes o (You Drive Me) Crazy, que va canviar la història de la música pop, amb permís de Christina Aguilera, que va arribar al número 1 amb el seu single Genie in a Bottle. També va ser l’any de Jennifer López amb If You Had My Love, de Cher amb el seu Believe, de Ricky Martin amb Livin' la Vida Loca, o els Red Hot Chili Peppers amb Californication. A Espanya, Joaquim Sabina publicava 19 días y 500 noches, i La oreja de Van Gogh Cuentáme al oído.
Què estava de moda?
Els teixits texans o denim van ser els protagonistes de l’època i es lluïen en pantalons, camises i jaquetes. Els pantalons de cintura baixa estaven a l’ordre del dia, fet que deixava a la vista la roba interior. També es va posar de moda el look grunge, (combinació de shorts amb mitges, camisa a quadres i botes militars, inspirat en la música de la banda Nirvana, l’estil hip hop o underground (pantalons amples sabatilles grans, bandanes i gorres), el fet de decorar el cos amb piercings i tatuatges, les samarretes curtes per lluir-los, la roba esportiva i la brillant, amb accessoris de tot tipus.
Pel que fa a les sabates, triomfaven les plataformes, algunes fetes de plàstic i d’altres de suro o de fusta.
Amb quines joguines jugaven els més menuts?
Molts dels primers de gaudir del famós Furby ja deuen haver superat la trentena. A finals dels anys 90, va sortir al mercat una de les joguines més innovadores en aquell moment: un híbrid entre ratolí, gat, ratpenat i mussol que parlava el seu propi idioma i que reia i menjava només amb el tacte del dit. Actualment, la nova generació dels Furby ja incorpora ulls amb pantalla digital, és capaç de desenvolupar personalitats diferents i parlar diversos idiomes. Els Furby, però, ara han de competir amb l’aclamada Patrulla Canina, una de les sèries de més èxit entre els infants, que ha generat multitud de joguines sobre els seus personatges.
Les ‘màquines’ es fan amb el mercat
L’any 1999 va suposar un abans i un després per a l’era dels Tamagotchi, un dels invents japonesos que més furor va causar entre infants, i també adults, de l’època. Es tractava d’un petit aparell que permetia tenir cura d’una mascota (majoritàriament un gos o un pollet) i jugar-hi sense por a maltractar cap animal i sense el cost de manteniment. Tan gran va ser l’èxit que el 1999 es calcula que sis de cada deu nens havien tingut un Tamagotchi. En l’àmbit de les consoles, la Sega acabava de llançar al mercat la Dreamcast, la seva última consola, mentre que Nintendo engrandia la seva hegemonia amb la Game Boy Color, la predecessora de la Nintendo DS, que ha evolucionat a la Switch.
De caixes ‘tontes’ a TV intel·ligents
Fa 18 anys les televisions només podien incrementar la seva oferta de canals amb els paquets de pagament d’altres empreses que oferien més continguts. Amb l’arribada de la TDT i les Smart TV, que obren tot un món de possibilitats amb la connexió a Internet, ara es poden veure continguts a la carta. A més, els aparells de televisió ja no són les caixes de tub catòdic de l’època, sinó que el 2017 predominen les pantalles d’alta definició, cada cop més primes i amb noves experiències per a l’espectador.
La tecnologia ha avançat a gran velocitat en pràcticament tots els aspectes. També en el món de les càmeres, que les han vist de tots colors. El 1999 moltes famílies optaven per una càmera d’un sol ús per a moments puntuals com un viatge o un aniversari, mentre que ara els smartphones superen amb escreix qualsevol càmera compacta.
Del discman als USB amb més de 1.000 GB de capacitat
El sector de la música ha estat un dels que més ha hagut de reinventar-se amb cada nou canvi tecnològic. El 1999 ja havien quedat enrere els walkman i els amants de la música duien a les seves butxaques un discman, ja que els cassets havien deixat pas als discos. Anys més tard, la indústria va seguir evolucionant amb el llançament dels reproductors mp3 i les microcadenes, que actualment moltes d’elles són tàctils i duen entrada d’USB. En aquest aspecte cal matisar que si bé el 1999 emmagatzemàvem la informació en disquets d’1,44 MB, ara disposem d’USB d’1 terabyte (1.024 GB), que amplien increïblement la seva capacitat per guardar arxius, fins a superar qualsevol ordinador de fa 18 anys.
Revolució tecnològica i digital al sector de l’automoció
També la tecnologia ha avançat molt en el sector de l’automoció els últims anys, especialment en la seguretat i la digitalització. En aquest darrer aspecte, s’ha evolucionat tant que actualment estem connectats amb els vehicles, que semblen més una extensió de la nostra oficina o del menjador de casa que un vehicle: des de pantalles tàctils fins a sistemes multimèdia amb funcions diverses com connexió a internet, navegació GPS i aplicacions diverses.
I és que estem tan enganxats als mòbils, que els volem utilitzar també mentre conduïm, i sentir la música que hi duem dins. Qui se’n recorda ja dels clàssics cassets o els CD’s?
La tecnologia, peça clau a l’automoció
L’electrònica és el que més ha evolucionat els últims divuit anys en aquest sector. La irrupció de la tecnologia mòbil i els sistemes de geolocalització GPS, l’evolució dels motors de combustió interna a la tecnologia dels cotxes híbrids i elèctrics, o la tendència cap els vehicles de conducció autònoma, són els principals canvis produïts fins ara.
L’any 1999 els cotxes més venuts eren el Ford Focus, l’ Opel Astra, i el Peugeot 206, que arribava en dinou versions i anunciava un original cupé-cabriolet de sostre dur, el 206 CC. Pel que fa el 2017, el model més venut fins ara és el Seat Ibiza, que supera per poc al Seat León -el més popular els anys 2014, 2015 i 2016- i l’Opel Corsa.
Olga Aibar
Lídia Oñate
