Fou el besavi, el primer de la nissaga dels Miquels, que l’any 1896, empren l’aventura de obrir una botiga. El mot Miqueló, també prové d’ell, un home rabassut, ferm i altiu.

Botiga, que en aquells temps, a part de ser de comestibles, tenien una dedicació exclusiva. I a Cal Miqueló eren les botifarres.

No sempre soc crític, es té de ser crític. Quan hi ha raó, canvis en positiu, renovació, rectificació, es té d’aplaudir, donar la benvinguda i si cal enaltí. I enguany en el Cavatast i la Setmana del Cava, aquests casos es donaran.

233.700 euros per inversions, procedents del romanent de tresoreria que l’ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia té de 2,8 milions d’euros.

Però llegint un mitjà de comunicació comarcal, em sorprèn la noticia de que es faran “millores” als vestidors del camp de futbol.

Dues paraules, que entre elles, existeix un clar paral·lelisme. I les dues concerneixen i són responsabilitat de les persones. Sóc com a persona endreçat, m’agradaria que la meva vila també ho fos.