Sergi Luque és l’impulsor del Social Run Vilafranca i del compte d’Instagram “Antes del reto”de running i motivació personal. És fill de dos corredors de Fondistes Penedès.
Quan vas començar a córrer?
Vaig voler fer una sorpresa als meus pares. El meu pare fa 10 anys va fer la Marató de Sevilla i jo vaig fer els 7 últims quilòmetres amb ell i el mateix vaig fer després amb la meva mare. Aleshores, quan vaig tornar a casa vaig proposar-me fer jo aquesta marató i em vaig apuntar a Fondistes Penedès, on era el meu pare, que em fa d’entrenador.
Deu ser complicat quan els pares han corregut sempre maratons.
Fa deu anys jo plorava d’emoció quan els veia corrent, ho veia com quelcom impossible. Quan vaig fer la meva primera mitja marató, a València, em va agradar, sobretot l’ambient. És com el Social Run, que sortim amb música i xerrant. Tot ajuda a seguir perquè t’ho passes bé.
Com va néixer el Social Run Vilafranca?
Quan vaig començar a córrer vaig veure que era més divertit si trobes gent amb qui compartir l’estona. A Barcelona hi havia diversos social run, grups de persones que es troben cada dia per anar a córrer. Aleshores vaig pensar en fer-ne un aquí, i aprofitant que l’ajuntament havia marcat el recorregut dels 10k que havia fet, vaig crear el Social Run Vilafranca amb l’ajuda de Fondistes i d’altres clubs.
I ara n’has creat un altre a les Cabanyes.
Sí, a tots dos es fan un cop al mes. A les Cabanyes és de 7km, 5km i CaCo (camina i correr). Ja hem tancat inscripcions amb 60 persones per a l’esmorzar d’aquest diumenge. Però, qui vulgui venir només a córrer pot fer-ho presentant-se a les 9.30h al restaurant Gabernet sense necessitat d’apuntar-se.
Què és el que més t’agrada dels Social Run?
Vaig crear el Social Run perquè volia que tot el que a mi m'omple també ho visquin altres i que la gent que vulgui fer un canvi a la seva vida, com ho he fet jo, pugui fer-ho. Jo sempre dic: Avui sigues 1% millor que ahir. A més, córrer per les vinyes és molt bonic, planer, no hi ha trànsit, no hi ha perill. A Vilafranca s'ha creat un grup mixte, però també ha sorgit un altre grup de noies.
Cada cop hi ha més interès en córrer?
Cada cop la gent s’està cuidant més. És interessant trobar amb qui córrer i que t’ensenyin a fer-ho bé, perquè si et canses i te’n vas cap a casa no serveix de res.
Per la pandènia et vas posar un repte, el d’aprimar-te.
En poc temps t’has posat en forma, amb l’ajuda de professionals.
En sortir de la pandèmia pesava 125 quilos i no em veia bé, ni de salut ni mentalment. Fa un any em vaig aprimar 12 quilos sol, però sense cap objectiu concret i vaig decidir canviar d’hàbits i de mentalitat, buscant l’ajuda d’un expert. Vaig conèixer l’Aleix, un nutricionista que em va ensenyar a menjar. Després de tres setmanes, em va dir que havia fet la feina de tres mesos i ara peso 87 quilos i tinc un 10% de greix. Vaig començar a anar a Mugendo, també vaig fer entrenaments des de casa amb una app, i després em vaig apuntar als Fondistes.
I ara no pares de fer esport.
Sí, ara vaig a córrer, al gimnàs i faig natació. Córrer és molt exigent. Jo entreno cada dia, perquè el cos m’ho demana i m’ho passo bé. És molt important escoltar el cos, no obligar-te més del compte, ja que et pots fer mal. També estar fort mentalment, perquè sinó et pots enfonsar, si per exemple estàs tot un any preparant-te per aquell dia, i pel que sigui, punxes al final.Per això vaig crear a Instagram el compte “Antes del reto”, per motivar la gent a gaudir de tota la preparació als reptes que cadascú es marqui, perquè el que importa és gaudir del procés.
També has anat a moltes curses.
Sí n’he fet moltes de 10 quilòmetres, i com que d’aquí a un any vista tinc la marató de Sevilla aquestes curses són com un entrenament. Les maratons no són fàcils. Ara sembla que estan de moda i que molta gent s’apunta sense preparar-se i després es fan mal. Jo sempre recomano tenir un entrenador que et guiï.
Com et prepares?
Vaig al nutricionista que em fa una dieta. També vaig a l’entrenador i a la psicòloga, perquè si estàs 2 o 4 hores corrent et passen moltes coses pel cap. Cal aprendre a animar-te i envoltar-te de gent que t’acompanyi a les curses, perquè et motiva molt.
Quins són els teus propers reptes?
El gran és ara la marató de Sevilla i n’hi ha altres més. Sempre hi ha objectius a complir. M’agradaria la Matagalls-Montserrat que són 90 km, i a l’estiu vull fer la ruta dels 3000 Ibones, al Pirineu aragonès. Un dels meus somnis seria la marató de Nova York.
Olga Aibar Toro
