Montserrat Martínez i Caballé, coneguda artísticament com a Montserrat Martí, és una reconeguda soprano catalana nascuda a Barcelona el 15 de novembre de 1972.
Filla de la llegendària soprano Montserrat Caballé i del tenor Bernabé Martí, ha seguit les passes dels seus pares, forjant una destacada carrera al món de l'òpera. Ha actuat en escenaris d'arreu del món i ha interpretat papers com el d'Adela a La casa de Bernarda Alba de Miguel Ortega, Zerlina a Don Giovanni, entre molts d’altres.
El pròxim dissabte 12 d'abril participarà al festival Musicveu amb el baríton Lluís Santana i el pianista Víctor Carbajo al Celler Can Ràfols dels Caus d’Avinyó Nou.
Com afrontes l'experiència d'actuar al festival Musicveu? Què significa per a tu participar en aquest esdeveniment?
Estic molt contenta de tornar al Penedès; feia temps que no hi cantava. L’equip que formem som com una família musical, i això fa que treballar junts sigui un plaer. Espero que aquesta complicitat es transmeti al públic.
Quin repertori has preparat per al concert al Musicveu? Hi ha alguna peça que tingui un significat especial per a tu?
Portem un programa variat que inclou òpera, cançó i crossover, perquè pugui agradar a tothom. Una peça especial és Ensueño, la primera composició de Freddie Mercury per a la meva mare, a la qual ella li va posar lletra. M’agrada explicar-ho al públic perquè el concert no sigui només estrictament d'òpera.
Com ha influït la teva mare, Montserrat Caballé, en la teva carrera musical?
Ella era excepcional, i jo soc més terrenal, però he tingut el privilegi d'aprendre de la seva tècnica, disciplina i entrega. Des de petita vaig viure la música a casa, tant pel meu pare com per ella. Veure-la preparar un paper era impressionant i una lliçó constant.
La teva carrera t'ha portat a actuar en escenaris d'arreu del món. Quins moments destacaries com els més memorables o significatius?
Debutar a Londres amb 23 anys al costat de la meva mare va ser molt especial. També recordo amb emoció el meu debut operístic a Hamburg amb Don Giovanni i la meva interpretació de Mimi a Grècia. Un altre moment inoblidable va ser al conservatori de Moscou, quan, a través d’una connexió amb l’estació espacial russa, tres astronautes van fer sonar la nostra cançó mentre un disc flotava a l’espai. En certa manera, puc dir que he cantat a l'espai!
Com veus l'evolució de la música clàssica i l'òpera en l'actualitat? Creus que s'està aconseguint arribar a un públic més ampli i divers?
Ara hi ha moltes opcions per acostar l'òpera al públic. Els teatres ja no funcionen només per temporada i les retransmissions en cinemes permeten veure espectacles com els del Metropolitan (òpera a Manhattan). Les xarxes socials també ajuden, però poden ser una arma de doble tall, perquè un sol error queda registrat.
A banda de la teva carrera com a soprano, també has participat en projectes solidaris. Què et mou a involucrar-te en aquestes iniciatives?
A casa sempre hem tingut consciència social. La meva mare va viure temps difícils i mai va oblidar qui la va ajudar. Va participar en moltes causes, des de concerts solidaris fins a ser ambaixadora de la UNESCO. Un cas que em va impactar va ser quan un malalt terminal va demanar veure-la en concert, i ella el va abraçar amb tota la seva humanitat. El meu pare també em va transmetre aquesta sensibilitat.
Quins són els teus pròxims projectes musicals després del festival Musicveu? Hi ha algun repte o somni professional que encara t'agradaria assolir?
Sempre hi ha nous reptes. Del 25 al 29 d’abril aniré al STARMUS Festival, un esdeveniment que barreja ciència i música, que ha comptat amb la presència d’astrofísics i personalitats com Stephen Hawking o Neil Armstrong. Ja hi he estat a Armènia i Bratislava, i en una edició vaig col·laborar amb el guitarrista de Guns N’ Roses, entre d’altres.
Com prepares un concert tan especial com el del Musicveu? Tens algun ritual o rutina abans de pujar a l'escenari?
Pregar i cuidar-me la veu. M’abrigo bé, bec aigua freda per desinflamar les cordes i evito l’aire condicionat. La meva mare bevia Coca-Cola amb molt de gel abans de cantar. Fa anys prenia Red Bull amb sucre, però vaig deixar-ho perquè em costava dormir després dels concerts.
Quin missatge voldries transmetre al públic que assistirà al teu concert?
Volem que el públic gaudeixi i se senti part de l’escenari. Creem una complicitat especial entre nosaltres i el públic, com si estiguéssim a la sala de casa. L’ampli repertori farà que tothom trobi alguna cosa que li agradi. Sempre dic que s’ha de venir a gaudir i oblidar, no a analitzar!
Marc Aguilà Esteve
