L’accés a l’habitatge s’encareix cada cop més amb una generació de joves que amb prou feines poden permetre’s un lloguer. Ja sigui per la falta d’un contracte indefinit, pel cost de la vida o per l'oferta d’habitacions a altres nuclis urbans amb més possibilitats laborals.
Segons el conegut portal Idealista una propietat destrossada amb una mitja de 50 m² es pot adquirir per un preu proper als 60.000 euros. En aquest cas, suposem que una persona amb un contracte indefinit hagi de pagar el 30% de l’entrada per aconseguir una hipoteca, és a dir, prop d’uns 20.000 euros. Els treballadors d'entre 26 i 35 anys cobren un sou mitjà de 19.421, 3.310 euros menys a l'any que la mitjana i 7.610 euros menys del sou mitjà anual que declaren els treballadors de més de 56 anys en la comunitat.
Així mateix, es pot interpretar un augment del cost dels productes bàsics i, especialment, de l’habitatge, i una baixada en els salaris dels menors de 30 anys. Un assumpte que sembla a vegades passar de puntetes per les grans administracions. Si bé els ajuntaments han impulsat ajudes per col·laborar amb el jovent en els arrendaments, la possibilitat de poder ser propietari d’un immoble esdevé cada cop més complicat pels qui menys tenen la vida solucionada.
Igual que en la famosa sèrie de manga i anime "One Piece", on els personatges principals s'embarquen en una cerca èpica per a trobar el tresor més cobejat del món, comprar una casa al Penedès representa una cerca àrdua i sovint aparentment impossible. Els alts preus de l'habitatge i la competència feroç reflecteixen els obstacles i desafiaments que enfronten els protagonistes de "One Piece" en el seu viatge cap al tresor llegendari.
En definitiva, abordar el problema de l'accés a l'habitatge requerirà un enfocament integral i innovador que involucri polítiques públiques efectives, cooperació entre el sector privat i el públic, així com la disposició a explorar noves formes d'habitatge i convivència. Si no s'aborda de manera decidida i imaginativa, aquesta crisi de l'habitatge podria tenir repercussions duradores en la societat i l'economia.
Finalment, encara que tinc el coneixement de la distància cultural entre països, una manera potencial de solucionar aquest problema és mirar cap a països com Noruega o Suècia, ja que han establert polítiques de lloguer social i construcció d'habitatges assequibles amb èxit. Els nòrdics han implementat mesures com quotes d'habitatges assequibles en desenvolupaments urbans nous, incentius fiscals per a constructors que ofereixen habitatges a preus assequibles i lloguers controlats per evitar l'escalada de preus.
