Be, per sort s’albira una opció per l’optimisme, ja que Aemet i Meteocat diuen, que en els propers dies hi haurà una llevantada que portarà aigua i neu a bona part de Catalunya.
Que be si es així, i sobretot pels creients, que podran agrair aquest fet a un sant i/o verge, al qual s’han dirigit demanant-los-hi pluja.
Pels descreguts, com es el meu cas, quina sort i quina pena. Sort per l’aigua, i pena ja que en ple segle XXI, un fet avisat des de l’objectivitat de la ciència des de feia anys, s’ha resolt d’una manera aleatòria, no forçada, ni treballada.
En aquests darrers tres anys s’ha informat amb pels i senyals de la sequera que s’estava desenvolupant, s’explicava els efectes que tindria en l’agricultura especialment en la de seca, com es el cas del 65% de la superfície de vinya a Catalunya, es plantejaven alternatives altament parcials i puntuals per disposar d’aigua (freàtics i depuradores), es valoraven els somnis lligats a dessaladores, es generaven grups de treball per tractar de capturar i retenir el màxim d’aigua quan plogués...
Si, hi havia i hi ha molt remor, a vegades soroll, hi ha declaracions, posicionaments...però a la fi res, si hi aigua, serà simplement perquè haurà plogut. Aquesta aigua, si es general i generosa, pot salvar la campanya, i també promoure oblit respecte d’aquest problema en els menys compromesos.
Potser aquesta sequera desapareixerà, tant de bo, però la manca d’aigua pel sector vitivinícola estructurat com ho esta ara, es mantindrà i es farà més gran.
Per evitar-ho, ja no es suficient esser conscients del problema, cal actitud per considerar sense dubtes que aquest recurs es basic, escàs i erràtic en distribució en l’espai i el temps per la vitivinicultura del país, el qual es més que una part importantíssima dels indicadors econòmics de Catalunya, es molt mes, es territori, cultura, paisatge i salut individual i social.
Cal esser positivament bel·ligerants amb les administracions, que segueixen sense voler donar-se compta que som mediterranis i per tant no es te que mirar cap el nord, sinó cap el sud i el est, i per tant considerar que la solució del reg, no es ni per arreu, i ni tant sols per sempre, a menys que es valori la seva necessitat estratègica.
Així, tenint en compta el nexe aigua/energia, es plantegin solucions valentes, que no acontentaran a tothom, i que a més tenen impacte ambiental, però que son necessàries, i que tant sols es poden implementar fent una funció per la que estat delegats per la població, la de governar, que es prendre decisions, per la majoria, tenint molt en compta la minoria afectada.
Diguem-ho clar i fort, no tenim més aigua que la que plou, les nostres terres poden retenir-ne un 20% per m3, l’eficiència agronòmica esta quasi al límit, els aqüífers estan sobreexplotats i/o contaminats, així dons, o dessalem o el futur serà magre i eixut.
El temps de d’il·lusió es va acabar amb la vinguda dels Mags, ara nomes ens resta compromís, esperança en la feina conjunta i decisió.
No ens enganyem, el problema no es l’aigua, que també, es un model organitzatiu d’altres temps i circumstancies, que no son les d’ara i molt menys les del futur.
Enllaços relacionats amb aquest escrit d’opinió
https://elcargol.com/opinio/9699-hi-haura-pluja-segur-i-sequera-tambe
https://elcargol.com/opinio/10861-dites-de-laigua
https://elcargol.com/opinio/10396-ara-tothom-diu
https://elcargol.com/opinio/10189-sembla-com-si-fos-ahir-i-no-es-5-anys-despres
https://elcargol.com/opinio/9161-have-you-ever-seen-the-rain
https://elcargol.com/opinio/8443-no-plou-sequera
https://elcargol.com/opinio/6505-esperar-quan-es-coneix-el-que-vindra-pot-esser-perdre-el-temps
